Resultats de la cerca

En foren fundadors Joaquim Llaró —que fou el seu màxim animador—, A Monmany, J Oliveró, BC Aribau i Puig i Vehil, tots ells molt joves aleshores Posteriorment hi entraren també J Martí i Cortada, R Muns i Seriñà, I Santpons i R López i Soler Una primerenca escissió 19 d’octubre, de la qual formava part Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior Semanario Erudito , després Periódico Erudito , on aparegueren nombrosos poemes de…

L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…

Constitueix l’aspecte tècnic de la ciència literària, però no pot mancar d’una base lògica i estètica consistent, ni desvincular-se de les determinants gramaticals i lingüístiques, ni desentendre's del judici crític que ha de precisar l’abast real de les normes i les regles La tradició clàssica —de l’Antiguitat al Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme— preferí el terme poètica, que avui, per raons diverses, ha retornat el s XIX l’englobava sota designacions més generals o bé les específiques de retòrica i poètica Als Països Catalans hom pot esmentar les Razós de trobar ~1200, de Ramon…

De família urbana benestant, estudià a l’Institut Balear, on fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll Estelrich i Antoni Maura El 1869 inicià la carrera de dret a Barcelona, on refermà la seva afecció literària, entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença i escriví bona part dels seus primers poemes i narracions, alternativament en castellà i en un català dialectal i insegur Les seves primeres publicacions poètiques les donà a conèixer des de les pàgines de Revista Balear  1872-74 Després d’obtenir, a vint-i-quatre anys, el títol d’…

Vida i obra Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, “Revue Catalane” Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’Institut d’Estudis Catalans…

Vida i obra Estudià el batxillerat a l’Institut de Palma i la carrera d’enginyer agrònom a Madrid Fou membre del Centre Regionalista de Mallorca i redactor del seu òrgan d’expressió “La Veu de Mallorca” 1917-19, on a més de poesies, traduccions i crítica literària, collaborà també amb articles d’opinió política, vers i prosa satírica, però amb el pseudònim El Sen Tòfol de Sa Rota Collaborà a “Ofrena”, “Almanac de les Lletres” i “La Nostra Terra” Durant la postguerra recollí algunes traduccions de poetes francesos al volum Roses de França 1953, i publicà el poemari Dansa de les hores 1955,…

Estudià a València i es doctorà en arts a París 1524, on fou professor de filosofia i formà part del collegi renovador del cardenal Lemoine el 1547 fou nomenat rector del collegi de Guiena a Bordeus Publicà De quinque uniuersalibus París 1527, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors Esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli erasmista de valencians emigrats a París, com Pere Joan Oliver i Joan Martí Població Fruit de la posició sòlida que assolí en els nuclis intellectuals més oberts de la capital francesa, rebutjà el requeriment de Manuel…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou una figura destacada del moviment catòlic i regionalista illenc Fundà, dirigí o collaborà a “Es Ca d’Inca”, “El Hogar”, “La Bona Causa”, “Ca Nostra”, “La Veu d’Inca”, “L’Ignorància” i “Mallorca Dominical” Fou també regidor de l’Ajuntament d’Inca 1920-23 i promotor o membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del Centre Autonomista i de Nostra Parla, entre altres entitats El 1905 organitzà un certamen literari a Inca i, a partir del 1916, les Diades de la Llengua Catalana Estimulà com a impressor les publicacions en català, especialment d’…

Publicà poemes i crítiques d’art i de literatura a la premsa Fou redactor d’“El Día” i collaborà a “Baleares”, “La Nostra Terra”, “Brisas”, “Crónica”, “Estampa”, “La Esfera” i “Les Nouvelles Littéraires” Atret primer per l’Escola Mallorquina, als anys vint defensà la introducció de l’avantguardisme a les Illes En poesia rebutjà l’estètica modernista i cercà una expressió sintètica basada en la imatge i la suggestió Produí sobretot en castellà, però també escriví en català gràcies a la influència de Bartomeu Rosselló-Pòrcel A la postguerra collaborà amb pseudònims a “Hoja del…

Des de petit mostrà una gran aptitud per al violí i el seu pare fou el seu primer mestre de música Personatge polifacètic, també cantava, pintava i escrivia poesia amb gran talent, i estudià filosofia i matemàtiques La seva casa veneciana es convertí en l’escenari de concerts setmanals, on s’interpretaven composicions seves F Gasparini, A Lotti i, més tard, G Tartini foren membres habituals d’aquestes reunions Fou membre de l’Acadèmia Arcàdica de Venècia, on rebé el sobrenom d’Eterio Stinfalico Alessandro no fou, però, un compositor tan prolífic com el seu germà petit, Benedetto…