Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
Montcaubo
Cim
Cim (2 290 m) de la serra que separa les valls d’Àneu (la Guingueta d’Àneu) i de Cardós (Vall de Cardós), al S del coll de Campirme.
coll de Vista de Canòlic
Collada
Depressió de la serra que separa les valls de Civís (Alt Urgell) i d’Aós (Andorra), al N del bony de la Caubera, al camí de Civís a Canòlic.
Bonner
Llogaret
Llogaret del municipi de Gósol (Berguedà), a 1 320 m d’altitud, en un coster, a l’esquerra de l’aigua de Valls, a l’extrem meridional del municipi.
La seva església de Santa Eulàlia, romànica, depèn de la parròquia de l’Espà
tossal de Boix
Cim
Cim (2 733 m) de la serra que separa les valls de Saünc i de la Ribereta, a la vall de Benasc (Alta Ribagorça), contrafort del massís de Bagüienyola.
la Barroca
Poble
Poble del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), situat a 390 m d’altitud, al cim de la serra que separa les valls de Llémena i d’Hostoles.
Formà part de la baronia de Santa Pau De l’església parroquial de Sant Andreu s XVII, depèn el santuari d'Elena
serra d’Albarrasí
Serra
Massís de la península Ibèrica que forma part de la serralada Ibèrica; culmina en el pic Caimodorro (1 921 m), i separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer.
El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal
pic de Gasamir
Cim
Contrafort occidental (2422 m) de la pica del Canigó, en forma d’aspra cresta, entre les valls de Cadí (Castell de Vernet) i de Sant Vicenç (Vernet), al Conflent.
Feners
Caseria
Caseria del municipi de Saldes (Berguedà), al vessant meridional del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls, aigua avall de l’Espà, de la qual parròquia depèn.
Al s XIII pertanyia als Pinós anteriorment havia rebut una carta de franqueses dels comtes de Cerdanya, que la feren fortificar
serra de l’Esquella
Serra
Alineació (2 869 m alt.) de la Baixa Cerdanya (terme de Meranges) que separa la coma dels Engorgs de les valls de la Llosa i de Campcardós (Alta Cerdanya).
Santa Llúcia d’Arcavell
Capella
Capella en ruïnes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), al S del poble d’Arcavell, des d’on s’accedeix pel camí antic de la Seu.
D’origen romànic, consta d’una nau amb la volta esfondrada i absis semicircular Sembla que procedeix d’aquesta capella un retaule gòtic, dedicat a santa Llúcia, que fou pintat pel Mestre d’Estamariu i que es conserva al Museo del Prado