Resultats de la cerca

Educat a Roma, una llarga malaltia decidí la seva dedicació, i el 374 passà a Palestina, on es lliurà a l’estudi de l’hebreu i a l’exegesi Ordenat prevere a Antioquia, residí uns quants anys a Constantinoble, i del 382 al 385 a Roma, com a secretari del papa Damas, a la mort del qual s’installà a Betlem 386, totalment dedicat a l’estudi i a la direcció d’un monestir d’homes La seva labor es traduí en una obra copiosa i extraordinària, des de la versió llatina de la Bíblia, dita Vulgata , d’incomptables comentaris a diversos llibres bíblics, amb una exhaustiva aportació de dades geogràfiques i…

Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa , per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies Després de la disputa collaborà activament en la política antijueva Se li atribueix un llibre de medicina compost el 1408 L’opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el títol d' Hebraeomastix

Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400 Hom ignora la seva formació conegué, però, sens dubte, les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau L’any 1441 contractà un retaule per a Burjassot Horta i un altre per a la catedral de València, poc temps després que el rei Alfons el Magnànim reclamés la seva presència a Nàpols D’ençà de l’any 1443 residí a la cort napolitana del Magnànim com a pintor reial i, llevat d’una curta estada a València l’any 1446, hi restà fins l’any 1451, que tornà definitivament a la ciutat valenciana, potser perquè el seu esperit medieval no…

Reprimí la insurrecció dita Nika contra l’emperador Justinià 532 per ordre d’aquest detingué el papa Silveri 537 Aconseguí brillants triomfs en les primeres fases de les guerres contra els vàndals d’Àfrica 533-534, les quals dirigí com a comandant suprem, i contra els ostrogots d’Itàlia 535-540 ocupà Sicília, Nàpols, Roma —on resistí un setge d’un any— i Ravenna tornà a Constantinoble portant presoner el rei dels ostrogots No tingué èxit, però, en la nova expedició a Itàlia amb la missió de reduir la reacció dels ostrogots 544-548, malgrat la reconquesta de Roma Lluità, amb fortuna diversa,…

Fou un dels darrers representants de l’estil renaixentista al seu país Treballà en el castell de Montceaux-lès-Meaux i edificà el de Coulommiers, començat el 1613 i enderrocat a l’època de Lluís XIV en 1615-20 aixecà el palau de Luxemburg a París i aconseguí una obra d’indiscutible personalitat també edificà l’aqüeducte d’Arcueil 1624 i traçà l’edifici de l’ajuntament de Rennes Roazhon

Succeí el seu pare vers el 1460 En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat 1462 Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després 1463 La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pledejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i Acard

Fill de Constanci I Clor i d’Helena Educat a la cort de Dioclecià, a Nicomèdia, acompanyà després el seu pare a Britània, on a la mort d’aquest 306, fou proclamat august Reconegut només com a cèsar per Galeri, Constantí emprengué una sèrie de campanyes victorioses, aliat amb Maximià, a través d’Hispània i de les Gàllies Aliat després amb l’august Licini, avançà per Itàlia contra Maxenci, el qual fou vençut a les portes de Roma, en la batalla del pont Milvi 312 Juntament amb Licini proclamà, a Milà, el 313, el decret conegut amb el nom d' edicte de Milà Restà amo absolut de l’Imperi 324…

Fill de Constantí I el Gran Rebé com a herència 338 Itàlia, la Illíria, Àfrica i Macedònia L’any 340 derrotà el seu germà Constantí II, la qual cosa li valgué Britània, les Gàllies i Hispània Fervent cristià, s’oposà a l’arianisme i al paganisme Morí en intentar fer cara a una revolta militar dirigida per Magnenci Hom ha suposat que el mausoleu de Centcelles en fou el sepulcre

Defensor de la fe de Nicea, polemitzà amb Julià l’Apòstata Mestre i seguidor de la tradició teològica d’Antioquia, insistí en els aspectes literals i històrics de l’exegesi La major part dels seus escrits foren destruïts pels arians i pel sínode de Constantinoble 499, que hi veié un precedent del nestorianisme

Establert a Múrcia, acusà la influència de Ribera, Espinosa, Orrente i Mayno És autor de la sèrie Vida de la Mare de Déu 1651 Museo del Prado, Madrid, dels frescs de la capella del Roser del convent de Santo Domingo, a Múrcia 1663-66, de l' Anunciació als pastors museu de Brunsvic, del Sopar d’Emmaús Museo de Santa Cruz, Toledo, de l' Adoració dels pastors Universitat de Barcelona i de la Mare de Déu amb l’infant coll particular, Sevilla