Resultats de la cerca
Es mostren 7068 resultats
Franz Xaver Winterhalter
Pintura
Pintor alemany.
Treballà a Karlsruhe, on el duc Leopold de Baden el nomenà pintor de cambra Des del 1834 fins a la caiguda del Segon Imperi s’estigué a París, on es convertí en el retratista de moda de la cort francesa treballà per a Lluís Felip i per a Napoleó III i l’emperadriu Eugènia L’emperadriu amb les seves dames d’honor Musée de Compiègne
Jeroni Monterde
Cristianisme
Frare mercedari.
Fou comanador dels convents del Puig i de València, definidor i provincial de l’orde Escriví diverses cartes a Innocenci XI i Lluís XIV de França perquè emprenguessin una croada contra els turcs Publicà Juicio de la destrucción y aniquilación del Imperio otomano 1684, Espejo sacro-profético a favor de la Iglesia contra el Imperio otomano y secta mahometana 1686 i Theologia expositiva syllogistica 1704
Josep Miquel i Macaya
Educació
Literatura
Assagista.
Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament i tenia una biblioteca d’uns trenta mil volums Publicà diversos opuscles sobre Lluís Carreras, Bartomeu Xiberta, Torras i Bages i altres Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de Sant Tomàs 1967 i les memòries literàries Història dels meus llibres 1967
Institut del Territori
Urbanisme
Organisme creat a València l’any 2008, amb l’objectiu d’esdevenir un interlocutor de la ciutadania i dels àmbits professional, acadèmic i de les administracions locals dels Països Catalans, sobre temes de gestió i planificació territorial en clau mediambiental.
Compta amb un comitè assessor format per experts en el camp de l’ecologia, el medi ambient i la planificació territorial La seva seu és a l’edifici de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània OCCC de València Organitzen diverses activitats de divulgació i pretenen desenvolupar línies d’investigació en collaboració amb la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives Publiquen Gaia Pensament global, territori i medi ambient
Associació Politècnica dels Pirineus Orientals
Entitat cultural fundada el 1878 a Perpinyà per l’enginyer Alexandre Henrion.
Organitzà un gran nombre de cursos vespertins per a adults a l’Escola Lavoisier de Perpinyà, sobre matèries tècniques, manuals i també de llengua catalana, com els organitzats per Lluís Pastre i Carles Grandó, represos el 1968 per Renat Llech-Walter, que presideix l’Associació des del 1953 Ha organitzat un gran nombre de conferències a càrrec de personalitats de tot l’àmbit dels Països Catalans
Museu F.C. Barcelona-President Núñez
Museu
Museu pertanyent a la institució esportiva del Futbol Club Barcelona, situat a la tribuna del seu estadi, a la ciutat de Barcelona.
Fou inaugurat el 1984 i mostra la història d’aquest club a través de trofeus, plaques, carnets, indumentària esportiva, contractes i altres documents, així com diversos audiovisuals Acull també el fons d’art procedent de les biennals d’art organitzades pel club i de donacions d’artistes És el museu més visitat de Barcelona L’any 2000 rebé el nom de l’expresident Josep Lluís Núñez
Simón Antonio de Rentería y Reyes
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Abat mitrat de Vilafranca del Bierzo, fou nomenat bisbe de Lleida 1819-24 S'oposà fermament al sistema constitucional Detingut com a represàlia per la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís abril del 1823, fou desterrat a Màlaga i després a Tortosa Restablert l’absolutisme, reuní en un volum els seus escrits anticonstitucionals El 1824 fou nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba
Emili Ferrer i Espelt
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Dibuixant, decorador i escenògraf.
Collaborà a “D’Ací i d’Allà” des del 1918, “La Veu de Catalunya” des del 1924 i en diversos diaris i revistes de Madrid Gran amic de Lluís Bagaria, conreà un preciosisme decorativista molt típic dels anys vint Fou un dels primers decoradors que es dedicaren al cinema A la postguerra efectuà exuberants decoracions per als espectacles dels Vienesos, en collaboració amb Francesc Fontanals
Jean Belot
Història
Lul·lista francès.
Fou advocat del consell privat de Lluís III de França És autor de La rhétorique selon la subtilité de l’art lulliste et autres arts plus secrets París, segona edició 1623, reeditat diverses vegades, i, des del 1640, juntament amb un Traité de la mémoire artificielle ou l’Art de Raymond Lulle, d’obres de quiromància, d’endevinament, etc, i d’una Apologie de la langue latine
Leopold II de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1824-48 i 1849-59).
Net de l’emperador Leopold II i fill de Ferran III, fou el més liberal dels sobirans d’Itàlia de l’època, i acordà una constitució als seus súbdits El 1848 hagué de fugir, puix que s’instaurà un govern provisional republicà Restablert el seu poder amb l’ajut d’Àustria, fou expulsat definitivament el 1859 És fill seu l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana