Resultats de la cerca

Pioner de les curses de muntanya a Catalunya, guanyà la primera marató de l’Aneto 1999, victòria que repetí el 2001 Es proclamà campió d’Espanya 1999, 2001 i d’Europa 2001 individual i campió del món per equips 2005, 2006 amb la selecció catalana Posteriorment, fou nomenat seleccionador català de curses de muntanya 2008 i membre de la comissió d’esportistes de la Federació Internacional de Skyrunning ISF Ha participat en expedicions a l’Himàlaia Nun, Shisha Pangma, Cho Oyu i Gasherbrum II i en curses atlètiques de fons És autor del llibre Curses de muntanya Manual pràctic 2015

Començà a jugar el 1939 en l’equip de la parròquia dels Dolors del barri de Sants a Barcelona, que el 1946 passà a competir sota el nom de JAC Sants Passà per totes les categories del club fins que es retirà el 1958 Des de llavors i fins ben entrat el segle XXI continuà lligat al club com a entrenador i com a directiu La Federació Catalana de Bàsquetbol li concedí la medalla de plata al mèrit esportiu 1975 i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 2007

Membre del Club Natació Montjuïc, fou campió d’Espanya 1972 i guanyà dues Lligues 1976, 1977 Durant el període 1970-75 fou seixanta-tres vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i participà en dos Campionats d’Europa 1970, 1974, els Jocs Mediterranis 1971, medalla de bronze, un Campionat del Món 1973 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué entrenador, i el 1979 fou nomenat director de l’escola de waterpolo de Madrid Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1976 i dues d’extraordinàries al mèrit esportiu de la federació espanyola 1970, 1971

Debutà en competicions i torneigs provincials de tir amb carrabina al voltant del 1910 Fou membre del Tiro Nacional de Barcelona i des dels seus inicis s’involucrà en tasques directives Fou vocal, jutge de camp i, des del 1920, secretari del club, càrrec que ostentà durant més de trenta-cinc anys Després de la Guerra Civil, acompanyà la delegació de Barcelona als Campionats d’Espanya de tir i fou jutge de tir estatal A mitjan anys cinquanta, essent propietari del carnet número 1 de Tiro Nacional de Barcelona, fou nomenat secretari d’honor del club

Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa FEB fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència També presidí la Federació Catalana de Boxa 1955-56 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1966 de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor

S’inicià el 1954 Internacional des del 1959, dirigí més d’un centenar de partits de diferents competicions, tant de clubs –Copa d’Europa– com de seleccions –Jocs Mediterranis, Campionats d’Europa i del Món i Jocs Olímpics– Es retirà després de trenta anys en actiu, però continuà lligat a l’arbitratge per mitjà del Collegi Català d’Àrbitres, el qual presidí Al principi dels anys noranta s’incorporà a l’ACB, de la qual fou el director arbitral en dos períodes diferents 1995-98 i a partir del 2004 El 2001 fou nomenat històric del bàsquet català

La temporada 1940-41 debutà a primera divisió, i el 1948 feu el debut internacional en el Campionat del Món de Lisboa Després d’arbitrar més de 1500 partits a Espanya i uns 150 d’internacionals, es retirà en el Mundial del 1962 Al cap d’un any, fou nomenat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge, càrrec del qual dimití al cap de pocs mesos per ser vocal del Comitè Internacional d’Àrbitres Fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge 1973-86 i presidí la Confederació Europea de Roller Skating CERS 1982-87

Defensa central, es formà a les categories inferiors del Girona FC Entre el 1979 i el 1982 jugà tres temporades amb el primer equip gironí i, tot seguit, tres temporades més al filial del Saragossa Debutà a primera divisió amb el Saragossa 1985-94, amb el qual guanyà dues vegades la Copa del Rei 1986, 1994 Disputà un partit amb la selecció catalana Ha estat segon d’entrenadors amb Txetxu Rojo, Juanma Lillo o Víctor Fernández, al Saragossa i al Porto, i ha dirigit, entre d’altres, el Girona 2009-10 El 2010 fou nomenat secretari tècnic del FC Barcelona

Fill de Xi Zhongxun, destacat líder del Partit Comunista purgat durant la Revolució Cultural  en ser enviat a la província de Shaanxi durant set anys, estudià enginyeria química a Tsinghua, i l’any 1974 s’afilià al partit, i n’ascendí la jerarquia Ocupà càrrecs de govern a les províncies de Hebei, Fujiang i Zhejiang, i el 2007 fou nomenat líder del partit a Xangai i en aquest càrrec dugué a terme una investigació i depuració d’un afer de corrupció a la ciutat El 2008 fou nomenat vicepresident i es convertí en un dels candidats favorits a succeir Hu Jintao  a la…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació…