Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
el Lledó
Santuari
Santuari de la ciutat de Valls (Alt Camp), on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge d’alabastre trobada el 1366; és situat al passeig de Caputxins.
Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins Actualment és parròquia
bordes de Llosar
Borda
Grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), dins l’antic terme de Civís, a la capçalera del Romadriu, aigua avall de les de Conflent.
Llirt
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat al S del terme, al vessant de migdia del roc del Cucut, prop del límit amb Estamariu.
Hi ha l’església de Sant Jaume, romànica, a l’absis de la qual hi ha vestigis de pintures romàniques La imatge de sant Jaume és barroca El lloc és esmentat ja el 839
mola del Guerxet
Cim
Cim (1 122 m) que separa les valls de Rojals i de Castellfollit, a la Conca de Barberà, acinglerat, especialment pel vessant N, que domina el bosc de Poblet.
A l’E s’estén l’important bosc del Guerxet , del terme de Rojals
serra de la Guàrdia
Serra
Serra (536 m) del massís de Garraf, dins el municipi de Begues (Baix Llobregat), al S del poble, entre les valls de les rieres de Jafre i de Begues.
castell de Requesens

Vista del castell de Requesens
Castell de Requesens
Castell
Castell situat sobre un turó que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'E del veïnat de Requesens (la Jonquera, Alt Empordà).
Calvià
Calvià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem de ponent de la serra de Tramuntana.
Ocupa les valls i planures que formen la conca hidrogràfica recolzada al vessant meridional del puig de Galatzó 1 026 m i s’estén fins a la mar, entre les serres de Garraf i de s’Esclop, a l’oest, i la de na Burguesa, a l’est A la costa, molt articulada, sovintegen les platges sorrenques emmarcades entre caps rocallosos n'és l’accident més important el cap de cala Figuera, a l’extrem d’una petita península entre Palmanova i Santa Ponça Hi ha 6 903 ha de pinedes, explotades, i 1 514 ha de garriga Els conreus ocupen 3 144 ha 20% del terme, de les quals només 82 són de regadiu…
l’Anoia

Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
Delhi
Carrer de la ciutat de Delhi, a l’Índia
© X. Pintanel
Ciutat
Ciutat de l’Índia, capital del territori homònim, Índia.
L’aglomeració comprèn la capital de l’estat, Nova Delhi 7174755 h 1991, ciutat nova d’aspecte modern i funcional, seu del govern, l’administració i les ambaixades, a la riba dreta del riu Yamunā, afluent del Ganges, al piedmont de l’Himàlaia, en una important cruïlla de les rutes comercials que uneixen les valls del Ganges i de l’Indus i les costes de la mar d’Aràbia amb les regions de l’Himàlaia i l’Afganistan, la qual cosa en fa el principal centre comercial del nord de l’Índia, especialment de productes agrícoles cotó i cereals La ciutat, que el 1901 tenia 208575 h, ha crescut molt…
el Maestrat
Regió històrica del NE del País Valencià, que comprèn les comarques de l'Alt Maestrat i el Baix Maestrat, i —des del punt de vista històric— també una part de la Plana Alta i de l'Alcalatén
.
L’interior és constituït per un conjunt de formacions calcàries, amb sèries de plegaments, generalment NW-SE, fortament marcats per l’erosió fluvial Al límit SW hi ha el massís de Penyagolosa 1 831 m alt Cap a la costa hi ha una sèrie de blocs fallats que formen les serralades d’en Galceran, d’Alcalà i d’Irta, entre les quals hi ha valls paralleles, i amb la depressió central de Sant Mateu - les Coves - la Vall d’Alba La zona litoral és ocupada, al N, pel piedmont i el pla quaternari de Vinaròs-Benicarló, on van a morir els rius Cervol i de la Sénia, i, al S, per les muntanyes d’…