Cap de comarca, Albocàsser. Situada a l’E de la ratlla d’Aragó i del riu de Montlleó, el seu límit septentrional és la mola d’Ares (1.317 m) i els tossals d’Orenga i de la Barbuda; a l’E, el límit és la serra de Sant Joan i el tossal de Saragossa; al S, les serres d’Espareguera i de Montardí.
La comarca és drenada principalment per la rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu de Montlleó, que neix al S de la comarca i després de recollir dos afluents gira a l’E i s’uneix a la rambla Carbonera prop de la Torre d’en Besora formant la rambla de la Viuda, afluent del Millars.
En general, els materials són mesozoics, especialment calcàries cretàcies. A l’E hi ha una sèrie de serres també cretàcies, però de plegament posterior. El relleu, en conjunt, és format per una sèrie de moles abruptes i valls profundes, que li donen un caràcter agrest. Cap a l’E aquest confús conjunt és substituït per una sèrie ordenada de serres paral·leles a la direcció de la costa, amb valls àmplies al mig, de materials terciaris i quaternaris: la serra d’Espareguera, la vall d’Albocàsser, la serra de Sant Joan, etc. L’altitud decreix d’W a E: els municipis més occidentals ultrapassen els 1.000 m (Ares del Maestrat, 1.300; Vilafranca del Maestrat, 1.200; Culla, 1.200), i els més orientals tenen una altitud més baixa (Albocàsser, 538; Tírig, 300). El clima varia molt segons l’altitud i la situació.
La temperatura mitjana del gener oscil·la entre 3 i 9 °C; la d’estiu, entre 20 i 24 °C. La pluviositat oscil·la entre els 500 i el 700 mm anuals. Les pluges màximes s’esdevenen a la tardor, sobretot a l’E. Les nevades són nombroses a les zones de més de 1.000 m d’altitud.
La vegetació és de tipus mediterrani continental de matís muntanyenc ibèric. La clímax principal és l’alzinar de carrasca, gairebé desapareguda: ha estat substituïda per matolls i brolles. Hi dominen les pinedes, que ocupen gran part de les serres de la comarca.
Bancals a Ares del Maestrat
© Fototeca.cat
La població augmentà considerablement durant el segle XVIII: passà de 801 focs el 1715 a 2.156 el 1794. Continuà l’augment fins el 1910, que atenyé el màxim: 20.495 h. Des d’aleshores va anar baixant fins a arribar a 9.008 h el 1991 i malgrat les successives oscil·lacions (8.037 h el 2001, 8.078 h el 2003, 8.003 el 2005), no s’ha arribat a recuperar. En el període intercensal 1998-2001, la disminució absoluta de la població fou de 372 persones, però en el període 2001-03 la comarca experimentà un increment de 41 h. El descens va ser més fort als nuclis menors, com ara Tirig (549 h) i Culla (733 h), i menys acusat a les poblacions més grans; Albocàsser (1.395 h), Vilafranca del Maestrat (2.570 h) i Benassal (1.340 h) eren els municipis més poblats el 2005. La densitat mitjana, una de les més baixes del País Valencià, era de 12,2 h/km2 el 2003, pròpia del caràcter muntanyós i de l’economia rural de la zona, i en algunes poblacions, com a Ares del Maestrat, no arriba als 2 h/km2 (2001). Per edats, el 10,9% del cens tenia menys de 15 anys, el 58,7% era població adulta i el 30,5% sobrepassava els 65 anys. La població disseminada és molt nombrosa.
Conreus de l’Alt Maestrat
© Fototeca.cat
La principal font de riquesa és l’agricultura, que aprofita principalment les valls i els costers, on s’escalonen els conreus. Només cap a l’E, on l’agricultura pot estendre’s per valls més àmplies i zones més suaus, hi pot haver una major densitat demogràfica. El 1999 es comptabilitzaren 13.748 ha de pastures permanents. S’aprofitaven per al conreu 10.911 ha (només el 16% de l’extensió comarcal), gairebé totes elles al secà. El conreu de regadiu (el 2% de la superfície conreada) és limitat a petites hortes que aprofiten les fonts o s’allarguen seguint el curs dels rius. El 1999 els conreus més estesos a la comarca eren els fruiters (5.190 ha), seguits de l’olivera i altres arbres llenyosos (1.481 ha), dels cereals (922 ha) i el farratge (747 ha). Cal destacar la davallada dels cereals, que havien estat antigament el conreu més important a la comarca, i l’increment progressiu dels fruiters i l’olivera. La ramaderia, en plena decadència en el decenni del 1960-70, ha conegut un redreçament espectacular gràcies a la construcció de nombroses granges de porcs i aviram en tots els municipis de la comarca, en especial a Ares, Benassal i Catí. El 1999 se censaren 2.471 caps de bestiar boví, 31.980 d’oví, 8.950 de cabrú i 120.625 de porcí. Han estat recuperades antigues produccions que eren en decadència, com la de formatge de Catí i Benassal, i hom ha creat poderoses cooperatives que agrupen en alguns municipis, en especial a Catí, una part important del sector ramader. Les activitats industrials són poc importants, com ho demostra el fet que el 2000 fos la comarca valenciana amb menys inversió en aquest sector. El 86% de l’ocupació industrial és dividida entre les activitats derivades del sector primari (alimentació i begudes) i el subsector de la fusta i el suro. El sector terciari es troba present als municipis més grans o bé es relaciona amb el turisme interior generat pels balnearis existents a la comarca. Les aigües mineromedicinals són abundants; cal esmentar les de l’Avellà (Catí) i, sobretot, les de Font d’En Segures (Benassal), amb els respectius balnearis, sobretot el segon, molt freqüentat i amb una àmplia comercialització de les seves aigües. Benassal és un centre important d’aquest tipus de turisme. L’any 2000, a més de 7 hotels (518 places) i 2 càmpings (330 places), la comarca concentrava la màxima oferta de cases rurals del País Valencià, amb un total de 59 (443 places).
Les comunicacions són generalment difícils, atès l’aïllament de la comarca i la dificultat del relleu. Tanmateix, recentment s’han produït millores. La via principal és la carretera que des de la de Castelló a Morella passa per Albocàsser, segueix el curs alt de la rambla Carbonera, passa per Ares del Maestrat i continua fins a Vilafranca, i des d’allí a Anglesola i a Mosquerola, ja a Aragó. Els altres municipis són units a aquesta via per carreteres locals.
El territori que forma l’Alt Maestrat correspon al de les antigues comandes de Benassal i d’Ares, del maestrat de Montesa, i part de les de Culla i de les Coves, a més de les viles de Catí i de Vilafranca del Maestrat, que depengueren molt de temps de Morella. Formà part de la governació de Castelló de la Plana (o de dellà Uixó) fins el 1707, i durant el govern borbònic fou incorporat a la governació (o corregiment) de Morella.
Comprèn els municipis d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, Culla, Tírig, la Torre d’en Besora i Vilar de Canes. Des de l’octubre del 2022, el municipi de Vilafranca del Maestrat passà a la comarca dels Ports, i s’inclouen en la comarca de l’Alt Maestrat els municipis d’Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat, abans de l’Alcalatén, i la Serratella, abans de la Plana Alta.