Resultats de la cerca
Es mostren 10426 resultats
neomaltusianisme
Sociologia
Demografia
Doctrina social i demogràfica, continuadora de la teoria de R.Malthus (maltusianisme), que advoca pel control de la natalitat per tal de limitar el creixement de la població i d’evitar la misèria.
Com el maltusianisme, recomana l’autocontenció de la reproducció, però acceptant i fomentant l’ús d’anticonceptius que Malthus rebutjà per immorals S'inicià a Anglaterra al final del s XIX, articulat entorn de l’anomenada Lliga Malthusiana, però en poc temps es crearen organitzacions similars a tot Europa i a bona part dels altres continents Inicialment enfrontat a les polítiques natalistes oficials de l’època i combatut per l’ortodòxia religiosa, a la segona meitat del s XX esdevingué la ideologia oficial de les polítiques de població als organismes internacionals i en molts països en via de…
Nabopolassar
Història
Rei de Babilònia (626-605 aC).
Fundador de la dinastia neobabilònica o caldea Cap dels arameus del sud de Mesopotàmia, s’independitzà primer d’Assíria 626 aC Després, aliat amb Ciaxares, rei dels medes, inicià 616 una decidida política antiassíria contra Sin-Šar-Iškun 628-612, la qual culminà amb la presa de Nínive 612 i les victòries sobre Aššur-uballiṭ II 612-609 aC, darrer rei d’Assíria Poc temps després plantà cara als egipcis 607 i 606, que havien sostingut els assiris per recuperar llur control sobre Síria-Palestina El 605 el seu fill Nabucodonosor II derrotà completament el faraó Neako II a Karkemiš
Joan Muntasell i Garriga
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Escultor i gravador de cristall a la roda.
Estudià a Llotja i fou deixeble de Josep Carcassó i de Dionís Renart El 1911 s’inicià en el gravat de cristall a l’obrador barceloní del francès Raymond Chounevelle Creà i treballà independentment Féu uns cursets al FAD 1927, i dos anys més tard esdevingué professor a l’Escola Massana El seu fill i deixeble, Jaume Muntasell i Barnuz Barcelona 1915, gravador de cristall a la roda, es formà també a l’Escola Massana amb Jaume Busquets i obtingué medalles a la VI Triennale de Milà 1936 i a l’Exposición de Artes Decorativas de Madrid 1949
Jean Moréas
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Iannis Papadiamandòpulos, poeta grec d’expressió francesa.
Estudià a Atenes i, després, a París, on s’establí Els primers llibres Les Syrtes , 1884 mostren unes clares ressonàncies de Baudelaire i de Verlaine però, amb Les Cantilènes 1886 i Le Pélerin passionné 1891-93, es distancià del simbolisme, del qual havia estat un dels portaveus Bon coneixedor de la llengua i de la cultura franceses, inicià, des de l’École Romane, sota la influència de Maurras, una depuració, tant de la seva línia melòdica com de la llengua, i amb les Stances trobà el seu timbre propi, el seu accent just i la seva ressonància humana
Modest Morató i Ojer
Arts decoratives
Esmaltador.
Fill de pare joier, s’inicià de molt jove en l’art de l’esmalt amb C Aguilà S’establí pel seu compte com a esmaltador a 19 anys Freqüentà el Foment de les Arts Decoratives i fou professor de l’Escola Massana durant quatre anys Dedicat exclusivament al seu propi taller, Morató, a més de la seva pròpia obra, desplegà una important activitat en reproduccions d’esmalts antics d’una gran dignitat i fidelitat als models En aquest taller, s’hi van formar una bona colla d’esmaltistes que després van seguir el seu camí independent
Filip van Montmorency-Nivelle
Història
Noble flamenc.
Comte de Horn Fill de Josef de Montmorency i Anna d’Egmont Participà en les batalles de Saint-Quentin 1557 i Gravelines 1558 El 1561 fou nomenat conseller de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos Juntament amb el comte d’Egmont i Guillem I de Nassau-Orange, el 1566 inicià la revolta dels nobles flamencs contra la dominació hispànica, però mantingué una actitud moderada Com a intent de solució pacífica del conflicte, participà en l’elaboració del pacte de Breda 1566 A l’arribada del duc d’Alba fou arrestat i decapitat juntament amb el comte d’Egmont
Jorge Mistral
Teatre
Nom artístic de l’actor Modest Llosas i Rosell.
Abandonà els estudis de dret pel teatre debutà a Barcelona amb la companyia d’Enric Borràs Inicià una carrera cinematogràfica brillant amb La llamada del mar 1944, Misión blanca de Jde Orduña, 1945 i, sobretot, Locura de amor 1948 Abandonà pràcticament el teatre i anà a Cuba i a Mèxic, país on residí habitualment Posteriorment destacà en films com Deseada 1950, La hermana San Sulpicio de Lluís Lúcia, 1953, Boy of the Dolphin 1957 amb Sofia Loren i Alan Ladd, Abismos de pasión , de Buñuel, La venganza 1958, de Bardem i d’altres També actuà en televisió
Patricia Petibon
Música
Soprano francesa.
Formada als conservatoris de Tours i París, inicià la seva carrera de la mà de William Christie a Les Arts Florissants Reconeguda especialista en el repertori barroc francès, també conrea la música del segle XX, i una de les seves grans creacions és l’òpera Lulú , d’Alban Berg Ha collaborat amb directors com Harnoncourt, Gardiner o Minkowski Atreta també per la música espanyola, ha cantat sarsuela al costat de Plácido Domingo Al final del 2011 presentà el disc Melancolia , enregistrat amb l’Orquesta Nacional de España i Josep Pons, que inclou peces de Granados, Montsalvatge i Nin-Culmell,…
Lester Brown
Ecologia
Consultor ambiental nord-americà.
Graduat en ciències agrícoles en la universitat de Rutgers 1955, màster en economia agrícola per la universitat de Maryland i màster en administració pública per la universitat de Harvard Treballà per al departament d’Agricultura dels Estats Units 1959-69 El 1974, amb el suport del Rockefeller Brothers Fund, fundà el Worldwatch Institute WI, el primer centre privat internacional d’anàlisi dels problemes ambientals globals El 1983 inicià des del WI l’edició dels informes anuals State of the World editat en català pel Centre Unesco de Catalunya des del 1994 El 2001 fundà l’Earth Policy Institute
estil Directori
Fase del neoclassicisme, transitòria entre l’estil Lluís XVI i l’estil Imperi
.
Prengué el nom del Directori francès, sota el qual s’inicià i es desenvolupà, principalment en l’àmbit del mobiliari i de l’orfebreria Es caracteritza per l’abandó gradual de la sumptuositat cortesana de l’estil Lluís XVI i per la implantació d’una faiçó més sòbria i funcional, inspirada en l’art romà Hi predominen les formes quadrades, i l’ornamentació —que inclou motius egipcis— apareix independent de l’estructura El moble que illustra millor aquest estil és la cadira, amb respatller de curvatura excedent, el model del qual es deu fonamentalment a Georges Jacob, l’ebenista més important del…