Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
Prats de Molló i la Presta
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la capçalera de la comarca, l’alta vall del Tec, des de roca Colom (2.507 m alt), sota la qual hi ha les fonts del Tec, fins a l’engorjat del balç de l’Ase, poc abans del poble del Tec.
Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll de Siern 1629…
rellotge comptador
Tecnologia
Rellotge cronògraf que només serveix per a cronometrar curts espais de temps, sense tenir la indicació normal de l’hora.
Generalment són de butxaca o porten una cinta per a ésser suspesos del coll del cronometrador
Josa i Tuixén
Tuixén
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973 L’entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 km 2 , i l’antic terme de Josa de Cadí, 31,47 km 2 El municipi de Josa i Tuixén és situat a llevant de la comarca, al límit amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès, al peu de la serra de Cadí Al N termeneja amb el municipi urgellès de Cava, el cerdà de Montellà i Martinet, i amb l’enclavament dels Cortils del municipi berguedà de Bagà A llevant, amb les terres berguedanes de Saldes…
Frotis cervical i prova de Papanicolau
Patologia humana
És anomenat frotis cervical o citologia exfoliativa cervico-vaginal un mètode de diagnosi que consisteix en l’examen de laboratori d’una mostra de cèllules descarnades de les capes superficials de la mucosa que cobreix la vagina i el coll cervical Aquesta prova s’utilitza per a detectar la presència de cèllules anòmales en la mucosa genital, especialment les cèllules atípiques característiques de les lesions pre-canceroses i el càncer Es practica sempre que en l’examen vaginal o la colposcòpia es troba alguna lesió a la vagina o el coll uterí Tanmateix, però, cal…
Burg
Burg
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al centre de la coma de Burg
, a la dreta del barranc de Burg.
En direcció al coll de Màniga, a 1 550 m d’altitud, hi ha les bordes de Burg
cingles de Beví
Cinglera
Serra (853 m) que separa les valls del torrent dels Ferrers i de la riera de Tavèrnoles, afluent, per l’esquerra, de la riera de Vallfogona, límit entre Santa Maria de Besora i Ripoll (Ripollès).
A l’oest del coll es troben les masies del Beví Gros i del Beví Xic els Bevís
serra de Bestracà
Serra
Serra que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència; culmina al puig de Bestracà (1 044 m), al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà
.
L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà 804 m
Bena
Llogaret
Llogaret del municipi d’Enveig (Alta Cerdanya), situat a 1 600 m d’altitud, en un coster del pic de Bena
(contrafort meridional del Carlit), a la dreta del riu de Bena
(tributari del riu de Brangolí per la dreta).
El coll de Bena comunica el sector oriental de la Solana de la Cerdanya amb la vall de Querol
pic de la Mànega
Cim
Cim (2 215 m) de la serra que separa la vall Farrera, al N, de la coma de Burg i la Ribalera, al S.
Aquestes dues darreres valls es comuniquen a través del coll de la Mànega , obert al vessant meridional del pic
barranc dels Masos
Barranc
Curs fluvial del terme de Duesaigües (Baix Camp).
Neix sota el coll de la Teixeta i desguassa aigües avall del nucli de Duesaigües, al barranc d’Argentera