Resultats de la cerca

Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció…

Estudià dret, i entrà a la Companyia de Jesús 1873 Amic i deixeble de Fernán Caballero , la seva obra tendí cap a un realisme d’intenció moralitzadora Els contes que publicava a la revista El Mensajero del Corazón de Jesús donaren lloc a diversos reculls de Lecturas recreativas 1884-87, on, juntament amb la crítica de la bona societat de l’època, que havia de motivar també les novelles Pequeñeces 1890, un dels èxits més sorollosos de l’època, i Boy 1910, s’observava la tendència al pintoresquisme i a la reconstrucció històrica d’influència romàntica, visible igualment en novelles…

Essent estudiant participà en la guerra del Francès, i ja havia estat ordenat diaca quan el 1821 prengué les armes contra el règim constitucional organitzant una partida guerrillera al Montseny El 1822 arribà a ocupar Olot, juntament amb els homes d’en Misses, però des de la tardor d’aquell mateix any la seva partida, molt afeblida pels atacs de la columna del liberal Milans del Bosch, deixà pràcticament d’actuar Fou nomenat brigadier de l’Exèrcit de la Fe, que entrà a Espanya acompanyant els Cent Mil Fills de Sant Lluís, i morí de resultes d’una ferida rebuda al setge d’Hostalric

Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç i Ramon de Cervera i amb Arbert de Castellvell El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament Delimità aquest territori 1154 a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort li cedí en feu dos terços…

Membre del consell directiu dels observatoris Hale fins el 1957, és conegut pels seus treballs sobre el desplaçament cap al vermell de la llum de les galàxies El 1925 descobrí amb Hubble la relació entre desplaçament cap al vermell i la magnitud de les galàxies, que posteriorment ha esdevingut la relació distància-velocitat utilitzada per a mesurar la distància de les galàxies llei de Hubble El 1956 publicà, juntament amb NUMayall i ARSandage, un dels articles més importants de la cosmologia moderna, Redshifts and Magnitudes of Extragalactic Nebulae , on hi ha la velocitat…

Format a Harvard, Yale i Washington, el 1927 ensenyà a la Universitat de Chicago, on fundà el Laboratori Ben May per a la recerca del càncer, que dirigí en 1951-69 Estudià la dependència hormonal dels càncers en l’home i els animals, l’adrenalectomia bilateral en l’home, el principi transformador de l’uroepiteli, la formació dels ossos, de la medulla òssia i els enzims sèrics Rebé importants premis científics per la seva tasca, i entre ells, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1966, juntament amb FPRous Entre les seves nombroses publicacions sobresurt Experimental…

Graduat al City College de Nova York 1937, després d’obtenir un màster a la Universitat de Colúmbia 1939, es doctorà a la Universitat de Maryland 1955 Amb el seu condeixeble Jerome Karle , treballà al Naval Research Laboratory de Washington 1945-70 i posteriorment fou professor a la Universitat de Buffalo 1970, de la fundació mèdica de la qual el 1972 fou nomenat cap de recerca, institució que el 1994 rebé el nom de Hauptmann-Woodward Medical Research Institute  Juntament amb Karle, elaborà un model matemàtic per a esbrinar ràpidament les estructures cristallines de molècules…

Seguidor de Mazzini, entrà a la vida política activa el 1848, que fou elegit diputat Fundà el diari “Il Diritto” Prodictador de Sicília 1860, més tard fou líder de l’esquerra, com a dirigent de la qual arribà a presidir un govern 1876-78 Polític hàbil, evolucionà en les seves posicions i, gràcies a una actitud més moderada, fou un altre cop president del govern 1878-79 i 1881-87 Aquesta actitud més moderada es concretà en la tàctica parlamentària coneguda per transformisme , que, de fet, pretenia d’estabilitzar el poder en una tendència centrista El 1882 integrà Itàlia a la Triple Aliança,…

Estudià a les universitats de Tübingen, Berlín i Bonn Es traslladà el 1937 als EUA on es naturalitzà el 1945 Fou professor de biologia al California Institute of Technology 1947-77, membre de la National Academy of Sciences i de diferents collectius científics internacionals Es destaquen els seus treballs sobre la genètica dels bacteriòfags i de la mosca drosòfila, sobre la fisiologia dels sentits i també sobre la teoria quàntica dels enllaços químics Juntament amb AD Hershy i SE Luria li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia 1969 per les investigacions sobre la…

Estudià a la Universitat de Cambridge i al Saint Bartholomew's Hospital de Londres Dirigí els Wellcome Physiological Research Laboratories 1904-14, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre la composició i els efectes del sègol banyut i sobre l’acció de la histamina en el xoc quirúrgic i en l’anafilaxi El 1914 fou nomenat cap del departament de bioquímica i farmacologia del Medical Research Council i, posteriorment, director del National Institute for Medical Research 1928-42 El 1936 rebé, juntament amb Otto Loewi, el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs sobre…