Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Parma, on obtingué els diplomes de piano i composició Fou assistent de R Benaglio a la Scala de Milà del 1963 al 1967, i el 1968 fou reclamat al Teatro Colón de Buenos Aires, on romangué fins el 1971, any que fou nomenat director del cor a la Scala de Milà La temporada 1982-83 fou contractat com a director del cor del Gran Teatre del Liceu, juntament amb Vittorio Sicuri Amb aquesta formació hi estigué fins el 1993, any a partir del qual assumí la direcció coral i orquestral de diverses formacions europees Dirigí orquestres a Parma, Milà, Tòquio, Rio de Janeiro,…

Estudià les tècniques de cant amb M García i debutà oficialment el 1915 a València amb Aïda , tot i que tres anys abans ja havia actuat en diverses funcions de sarsuela El 1918 fou contractada pel Teatro Colón de Buenos Aires, on interpretà el paper de Sophie El cavaller de la rosa en substitució d’A Galli-Curci El 1921 es presentà a Ferrara al costat de G Lauri-Volpi, amb qui es casà tres anys més tard Actuà amb gran èxit en teatres d’arreu d’Europa i de l’Amèrica llatina, i fou especialment reconeguda la seva intervenció en Il guarany , a Rio de Janeiro 1922, amb la companyia de P…

Es formà a l’orfeó de la seva vila natal i, installat a Barcelona, debutà al Teatre Tívoli amb Un ballo in maschera 1936 Posteriorment viatjà amb la companyia de J Sabater arreu d’Espanya i en 1940-42 actuà amb èxit al Gran Teatre del Liceu El 1944 es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires i l’any següent ho feu a Rio de Janeiro De retorn a Catalunya, cantà assíduament al Liceu i el 1949 emprengué una gira per Itàlia que el dugué a Palerm, Como, Caltanissetta, Roma i Milà La temporada 1960-61 estrenà al Liceu Cabeza de dragón R Lamote de Grignon i un any més tard cantà a Bilbao Amaya J…

Jugà amb el Club Natació Atlètic-Barceloneta a la divisió d’honor espanyola des de la temporada 2006-07, equip amb el qual guanyà sis Lligues 2007-12, dues Copes del Rei 2009, 2010 i cinc Supercopes d’Espanya 2007-11 Posteriorment jugà a la lliga brasilera amb el Botafogo, el Fluminense i el Pinheiros Després fitxà per l’equip hongarès del Vasas SC 2015-16 i, des de la temporada 2016-17, passà al romanès Steaua de Bucarest L’any 2010 es nacionalitzà brasiler gràcies a la doble nacionalitat, espanyola i brasilera, del seu pare, el també waterpolista Manolo Delgado Ollo Des del 2013 formà part…

Es formà a l’Atlètic de Terrassa, on debutà amb disset anys al primer equip i també amb la selecció espanyola Ha aconseguit cinc Campionats de Catalunya 2004, 2005, 2006, 2010, 2011 i dues Copes del Rei 2006, 2010, i ha estat vuit cops campió de la divisió d’honor 2004, 2005, 2006, 2007, 2009, 2010, 2011, 2012 També amb la selecció ha participat en quatre Campionats d’Europa 2005, en què obtingué la medalla d’or 2007 i 2019, en què aconseguí la medalla d’argent, i 2009, en què finalitzà en la quarta posició i un Campionat del Món 2006, en què guanyà la medalla de bronze, i també participà en…

Organitzat per la Federació Internacional de Judo, la primera edició tingué lloc a Rio de Janeiro l’any 1965 La dissetena edició es disputà a Barcelona el 1991 Fou organitzat pel Comitè Organitzador Olímpic Barcelona COOB, les federacions catalana i espanyola de judo i el Futbol Club Barcelona, que cedí les seves installacions Els combats es disputaren al Palau Blaugrana i els escalfaments es feren al Palau de Gel Es competí en set categories de pes, a més de l’Open, tant en categoria masculina com femenina Miriam Blasco, en categoria de 56 kg, guanyà la primera medalla d’or en uns campionats…

Format al Club Natació Reus Ploms 1970-76, passà al Club Natació Sant Andreu 1976-88, on descobrí i dirigí el medallista olímpic Sergi López, i al Club Natació Montjuïc 1988-99 S’incorporà a la Federació Catalana de Natació com a director tècnic fins el 2007 i feu d’entrenador al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Després treballà per a la federació espanyola i fou el responsable de la Residència Blume de Madrid fins el 2012 El mateix any, fitxà com a responsable de la Federación Mexicana de Natación per preparar els seus nedadors de cara als Jocs Olímpics de Rio 2016 i el Mundial de…

Fill de poeta Josep Tharrats Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhaguen, on treballà amb L de Broglie i Niels Bohr Fou catedràtic a Salamanca 1954 i Barcelona 1956-59 Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo 1951 i Juan de la Cierva 1953 El 1961 s’installà a Veneçuela fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela El 1966 es traslladà a Puerto Rico, on exercí de…

D’origen humil, de molt jove s’establí a Madrid, on es donà a conèixer amb articles de costums que publicà en periòdics, com La América , La Prensa , La Época i El Laberinto , del qual fou director, juntament amb Ferrer del Río Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón 1861 Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda 1846, rèplica al recull costumista Los españoles pintados por sí mismos 1844, i Ayer, hoy y mañana 1853, on l’autor es…

Interessat per les tècniques del conte i de la faula, ha inscrit tant els seus guions — Furtivos, Las largas vacaciones del 36, Las truchas— com els seus films — Habla mudita 1973, Camada negra 1977 Sonámbulos 1978, El corazón del bosque 1979, Maravillas 1980, Demonios en el jardín 1982, La noche más hermosa 1984, La mitad del cielo 1986, etc— en un univers mític i suggeridor Dirigí per a la televisió El Quijote 1991 i el 1992 estrenà el seu drama Morirás de otra cosa Després de sis anys d’absència del cinema, dirigí El rey del río 1994, Cosas que dejé en La Habana 1997,…