Resultats de la cerca

Dominicà, predicador i reformador del seu orde Introduí la pràctica pietosa del via crucis a la península Ibèrica Fou confessor de la reina Caterina, muller d’Enric III, i de Joan II de Castella, els drets del qual defensà sembla que aconsellà a Vicent Ferrer l’elecció de Ferran d’Antequera com a successor del rei Martí El seu culte com a beat fou aprovat el 1741 Festa 19 de febrer

Fou molt anomenat com a pintor de flors i de perspectives Com a gravador, féu el pla de València de Tomàs Vicent Tosca Orellana donà com a propi de Fortea un monument '' en perspectiva abultada ' que hom posava a la seu el dijous sant, fet amb la collaboració de Larraga i d’Hipòlit Rovira Hi ha pintures seves a les capelles de l’església de Sant Martí, a València

El 1396 era conseller de Barcelona, i l’any següent fou escrivà de ració de Martí l’Humà Intervingué activament en la política al parlament català reunit a Tortosa 1410-12, durant l’interregne, fou elegit com a un dels 24 parlamentaris de la comissió executiva Durant el compromís de Casp fou designat pel Principat capità del castell de Casp Des del 1416 fou tresorer d’Alfons IV el Magnànim

La seva producció és dins la més correcta expressió del gòtic català És autor d’una veracreu per a l’església de la Selva del Camp 1401, d’un retaule d’argent, juntament amb Guillem Ballell, per a la seu d’Urgell 1410, i d’una llàntia per a la parròquia de Sant Jaume de Barcelona 1418 És conegut també com a cisellador dels segells del rei Martí

Entre les seves obres cal esmentar els reculls Zelta vālodze ‘El tord d’or’, 1939, Varaviksne ‘L’arc de Sant Martí’, 1940, Niciba ‘La caducitat’, 1942 i sobretot Dievs, tava zeme deg ‘Déu, la teva terra crema’, 1943, considerada com la seva millor obra El 1992 fou elegit membre honorari de l’Acadèmia Letona de Ciències Exiliat a Suècia durant 53 anys, el 1998 hi retornà a Letònia

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxipreste de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921 És germà de  Ramon Garriga i Boixader

Era al capdavall de l’estany de la Llacuna, i donà nom a un barri format a la fi del s XIX

L’església parroquial Santa Maria és prop de l’antic castell de Granollers , centre de la baronia de Granollers

La forma més antiga data del començament del s VI Les biografies, molt breus per als papes més antics i molt extenses per als darrers, segueixen un esquema estereotipat El conjunt és precedit d’una carta apòcrifa del papa Damas a sant Jeroni Fou editat críticament per LDuchesne i per ThMommsen