Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
Xinorla
Caseria
Caseria del municipi de Monòver (Vinalopó Mitjà), a l’W de la ciutat, a la vall de la rambla de Xinorla, afluent, per la dreta, del Vinalopó.
Turdetània
Història
Antiga regió de la península Ibèrica habitada pels turdetans, que corresponia, aproximadament, a l’Andalusia occidental actual i s’estenia per l’W cap a l’Algarve.
Era densament poblada
golf de Califòrnia
Golf marí
Golf de l’oceà Pacífic, a Mèxic, entre els estats de Sonora i Sinaloa, a l’E, i la península de la Baixa Califòrnia, a l’W.
Té uns 1 200 km de longitud per uns 80-200 km d’amplada Hi ha diverses illes, les més grans de les quals són les situades a la part septentrional Ángel de la Guarda, Tiburón Al fons del golf desemboca el riu Colorado
serra d’Agullent
Serra
Zona muntanyosa d’Alcoi, estesa d’E a W, amb una longitud d’uns 11 a 12 km, entre el port d’Albaida i el riu Clariano.
És el límit entre la Vall d’Albaida i el Comtat El punt culminant és la Covalta 889 m, prop del port d’Albaida
Gàmbia
L'economia de Gàmbia es basa en l'agricultura
© Ministeri d'Agricultura de Gàmbia
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que limita al N, E i S amb el Senegal i a l’W amb l’oceà Atlàntic; la capital és Banjul.
La geografia física Gàmbia és format per una estreta franja de terra de 330 km de longitud i una amplada mitjana de 35 a 40 km que forma un enclavament dins el Senegal Baix i pantanós a l’oest i lleugerament ondulat a l’est, tot el país forma part de la conca inferior del riu Gambie, que el recorre d’est a oest El clima és càlid, amb temperatures altes tot l’any mitjana de gener de 22°C i de juliol de 27° i una escassa oscillació tèrmica 2-3°C Les precipitacions són abundants a la costa més de 1 200 mm anuals i disminueixen cap a l’interior La vegetació a la part occidental, molt…
roc de Fraussa
Cim
Cim (1443 m) del massís muntanyós que separa l’Alt Empordà (Maçanet de Cabrenys) del Vallespir (els Banys d’Arles), a l’W del coll de Lli.
Al seu vessant meridional neix la riera de Fraussa , afluent, per l’esquerra, del riu d’Arnera
Fossa Magna
Fossa tectònica
Gran enfonsament transversal de l’illa de Honshū, limitat a l’W per una gran falla en direcció S-N que interromp l’arc muntanyós del Japó.
Recoberta per volcans recents, entre els quals el Fuji-san, hi resten petites conques tectòniques, com les de Nagano, Ueda, Kōfu, Matsumoto i Suwa
Llaberia
Poble
Poble (700 m alt.) del municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre), al vessant W de la serra de Llaberia, a la capçalera de la riera de Capçanes.
L’església parroquial Sant Joan Degollat és romànica segles XII-XIII i fou fortificada
sotho
Etnografia
Individu d’un poble de llengua bantú que viu a l’W del desert de Kalahari, entre els rius Vaal i Zambezi, a l’Àfrica del Sud.
Són 3 000 000 individus 1970, 20 000 dels quals treballen a les mines la resta són ramaders
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū Rāgrāg allunyat…