Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
bosc de Boissavila
Gran superfície forestal de la Fenolleda (municipis de Virà, Fenollet i Rebollet), en part a la vall de Santa Creu, administrativament llenguadociana.
La riera de Boissavila , que neix al vessant oriental del roc de Boissavila 1248 m alt, constitueix la capçalera de la riera de Matassa
coma del Forn
Coma de la vall de Cardós, dins el terme de Lladorre (Pallars Sobirà), afluent, per la dreta, del riu de Tavascan.
És dominada pel pic de la coma del Forn 2 683 m alt i pel de Ventolau, al límit amb la vall d’Àneu
l’Estrella
Poble
Poble del municipi de Mosquerola, Aragó.
És situat a l’esquerra del riu de Montlleó, límit entre Aragó i el País Valencià, vora l’antic castell del Boi Alt Maestrat
Magadan
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Ciutat portuària a la mar d’Okhotsk, és enllaçada per carretera amb el territori aurífer i forestal de l’alt Kolyma Hi ha aeroport
Alejandro Milán Vega
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en trampolí.
Membre de l’Associació Sant Martí Esport, també s’ha entrenat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Fou campió d’Espanya 2008
mas d’Alins
Masia
Església
Masia i església, dedicada a Sant Esteve, de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), antic llogaret amb el nom d’Alins.
Es troba a l’extrem sud-occidental d’Andorra, sobre el límit amb l’Alt Urgell, a molt poca distància del poble d’Argolell
Porreres
Porreres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al SE des Pla, lleugerament accidentat pels aturonaments de Migjorn relacionats amb el puig de Randa: puig de Monti-sion (282 i 294 m alt.), on hi ha l’antic oratori i col·legi de Monti-sion de Porreres
, puig de son Mulet, de son Nebot, etc.
Són afloraments oligocènics i mesozoics en es Pla, miocènic molasses i amb argiles quaternàries a les fondalades A ponent i migdia abunda la brolla, resultant de la màquia de garrofer i olivella 943 ha que, juntament amb les pinedes de pi blanc 805 ha i els alzinars residuals 96 ha, componen la superfície inculta L’any 1982 la superfície útil del terme era de 7 296 ha, de les quals 5 869 eren destinades al conreu Predominen els cultius herbacis 3 553 ha i els fruiters de secà 2 050 ha El 41% de les terres són conreades pels seus propietaris, el 10,9% ho són en règim d’arrendament i el 47,6%…
pic de Paderna
Muntanya
Contrafort (2 621 m) nord del massís de la Maladeta, dins el municipi de Benasc (Ribagorça), a l’E de la tuqueta Blanca.
Domina l' estany de Paderna 2 225 m alt, a la capçalera de l’Éssera, prop del qual hi ha el refugi de la Renclusa
la Múria
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a l’alta vall de Sant Feliu de Veri o de la Múria, a la dreta del riu de Gavàs, al peu del Turbó.
Comunica amb la vall de Bardaixí pel port de la Múria 1 590 m alt, obert entre les muntanyes de Gavàs i de Sant Feliu
coll de l’Alba
Collada
Depressió de la serra del Coll de l’Alba
, al municipi de Tortosa (Baix Ebre).
En un dels cims de la serra hi ha la creu del coll de l’Alba 379 m alt santuari del Coll de l’Alba