Resultats de la cerca
Es mostren 5831 resultats
Francesc Alomar i Florit
Ciclisme
Ciclista.
Professional, aconseguí diversos premis Trofeu Masferrer, a Barcelona, 1952 Campionat de Muntanya de Durango, 1955, etc Després de participar a la Volta a França 1955 i quan el seu avenir era prometedor, morí d’accident de carretera durant un entrenament
Gjergj Fishta
Literatura
Poeta albanès.
Polemista i satíric, els seus escrits són al servei de la ideologia política Escriví poesies religioses, líriques i patriòtiques es destaca el seu poema èpic Lahuta e nalcis ‘El llaüt de la muntanya’, 1905-07 Es destacà també com a traductor
Antoni de Pečersk
Cristianisme
Monjo ucraïnès.
És considerat com l’iniciador de la vida monàstica ucraïnesa i russa i fundador de la Laura de les Grutes Pečerskaja Lavra , excavada dins una muntanya prop de Kíev L’Església eslava celebra la seva festa el dia 10 de juliol
Tabor

La basílica de la Transfiguració al cim de Mont Tabor
© Corel
Turó
Turó cònic (588 m) de Galilea, isolat a l’extrem NE de la plana d’Esdreló.
Conegut des de temps antic com a muntanya santa, esmentat sovint a l’Antic Testament, la tradició cristiana segle IV situa al seu cim la transfiguració de Jesús Una basílica cristiana 1924, sobreposada a la primitiva bizantina segle V, en commemora el misteri
Isidre Lluçà i Casanoves

Monument al Timbaler del Bruc, declarat bé cultural d’interès nacional
Jlmoncada (Domini públic)
Història
Patriota.
Pertanyia, sembla, a la Congregació dels Dolors de Santpedor Formà part del sometent que s’enfrontà als francesos prop de la muntanya de Montserrat Segons alguns cronistes, fou el timbaler que sembrà el pànic entre els francesos al primer combat del Bruc
cupressàcies
Botànica
Família de coníferes que comprèn arbres i arbusts perennifolis de fulles oposades o verticil·lades, petites, esquamiformes, aciculiformes de joves, i de flors unisexuals disposades en estròbils esquamosos, sovint lignificats els corresponents a les flors femenines.
Cupressàcies més destacades Chamaecyparis camecíparis Cupressus sempervirens xiprer , xifrer Juniperus communis ssp communis ginebre , ginebró, ginebrer Juniperus communis ssp nana ginebró Juniperus oxycedrus càdec , ginebre, ginebró Juniperus phoenicea savina , sivina Juniperus sabina savina de muntanya Juniperus thurifera savina turífera Thuja orientalis tuia
carlina cardiguera

Carlina cardiguera
Joan Simon (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija curta, fulles pinnatisectes, de segments espinosos, agrupades en roseta i capítols de 7 a 12 cm de diàmetre, voltats de bràctees externes pinnatífides i bràctees internes linears, molt llargues, blanques a l’anvers i violàcies al revers, amb flors purpurines o blanquinoses.
Viu principalment a les pastures de la muntanya alta i mitjana Pirineus, Montseny, etc entre els 1000 i els 2000 m L’arrel, gruixuda i profunda, és emprada en l’elaboració de vins i aperitius El receptacle és comestible, com la carxofa
Joan Frontera Torres
Escalada
Escalador.
Membre del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i del Grup Cavall Bernat, el 1975 ingressà al Grup d’Alta Muntanya i Escalada Ha format part d’expedicions a Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush 1973, el Makalu 1976 i el Lhotse 1980
Reinhold Messner

Reinhold Messner (1980)
Jaume Altadill
Alpinisme
Alpinista italià.
Cresqué a les Dolomites, on el seu pare l’inicià en l’alpinisme, activitat en què desenvolupà un estil propi basat en l’ús d’un equipament mínim Estudià enginyeria i completà el seu primer cim de més de 8000 m el 1970 amb l’ascens al Nānga Parbat, en el qual morí el seu germà Gunther i ell perdé alguns dits dels peus i parts dels de les mans per congelació Ha obert nombrosos itineraris al Mont Blanc, les Dolomites i els Andes, però es destaca per les ascensions a l’Himàlaia, on el 1986 fou el primer alpinista en completar els catorze cims de més de vuit mil metres de la Terra, que ha ascendit…
Sant Miquel
Església
Església i raval del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), al N del poble.
La capella de Sant Miquel, documentada des del 1626, és situada al peu de la muntanya del castell enmig del veïnat de masos de Sant Miquel Després de la destrucció del temple de Sant Andreu el 1936, la capella es va habilitar com a parròquia