Resultats de la cerca
Es mostren 15331 resultats
Emil Filla
Pintura
Pintor i teòric de l’art txec, cap del grup Osma (’Vuit’).
Passà d’un període expressionista Lector de Dostojevskij , sota la influència d’E Munch, a un període cubista Dona amb tapís i Dona amb cap de brau , obra molt picassiana i arribà a una síntesi dins un surrealisme molt personal En la seva darrera etapa pintà paisatges realistes La seva importància com a pintor d’avantguarda ultrapassà l’àmbit nacional
Berenguer d’Estanyol
Història
Cavaller.
Combaté a favor de Frederic III de Sicília Aquest el nomenà 1312 vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, conquerits l’any abans per la Companyia Catalana Sota el seu govern, els catalans consolidaren la conquesta Lluità contra els venecians, rebutjà l’agressió dels Àngel a Tessàlia i a l’Epir i mantingué l’hegemonia catalana a l’Argòlida
Johannes Edfelt
Lingüística i sociolingüística
Literatura sueca
Poeta, crític i traductor suec.
Experimentà les influències de P Lagerkvist, H Gullberg i B Brecht Radicalment pessimista, la seva poesia és de forma clàssica i continguda Publicà, entre altres, els reculls de poemes Hogmässa ‘Missa major’, 1934, Under Saturnus ‘Sota Saturn’, 1952, Synkrets ‘Horitzó’, 1974 i els assaigs Strövtag ‘Incursions’, 1941 i Arems spegel ‘El mirall dels anys’, 1963 El 1969 ingressà a l’Acadèmia Sueca
António de Castro Alves
Literatura
Poeta brasiler.
Participà en el moviment condoreirista, que es proposava de renovar la lírica del Brasil sota la influència de Victor Hugo, i assolí una gran popularitat Escriví Espumas Flutuantes 1870, Voces de África 1880 i Os escravos 1883 atacà l’esclavitud en el drama O Gonçaga ou a Revolução de Minas 1875 i en el poema A canção do Africano 1893
Gerry Mulligan
Música
Saxofonista nord-americà.
Debutà el 1947 amb Gene Krupa Especialitzat en el saxòfon baríton i figura destacada del cool-jazz , formà un quartet de renom amb el trompetista Chet Baker els anys cinquanta Collaborà amb els pianistes Dave Brubeck i Thelonious Monk i amb Miles Davis, amb els quals i també sota el seu nom enregistrà nombrosos discs Fou també un notable compositor i arranjador
Stanisław Ignacy Witkiewicz
Pintura
Filosofia
Literatura
Escriptor, filòsof i pintor polonès, conegut també amb el pseudònim de Witkacy.
Les seves novelles Pożegnanie jesieni ‘L’adeu a la tardor’, 1927 i Nienasycenie ‘Insaciabilitat’, 1930 expressen, sota una forma grotesca, els pressentiments catastròfics de l’autor sobre la civilització actual Excellí particularment en el drama fou un precursor de teatre d’avantguarda, com en W małym dworku ‘En la petita masia’, Szewcy ‘Els sabaters’, Bzik Tropikalny ‘La folla tropical’ i Matka ‘La mare’
Andreas Libau
Química
Alquimista, considerat com un precursor dels fundadors de la química moderna.
Professor d’història a Jena, metge pensionat a Rottenburg i director de l’institut de Coburg Autor, entre altres tractats, d' Alchymia collecta 1595, Rerum chemicarum epistolica forma 1595-99 i d' Expositio fidelis sincera et delucida Raymundi Lullii 1599, comentari de l' Apertorium del fals Ramon Llull alquimista El 1615 publicà Opera omnia medico-chimica , sota el pseudònim Basilius de Varna
Pär Lagerkvist
Literatura sueca
Escriptor suec.
Inicià la seva obra sota l’impacte de la Primera Guerra Mundial i el signe de l’angoixa, i passà posteriorment a un humanisme sobri i militant, preocupat per la problemàtica de la fe Premi Nobel de literatura del 1951 Entre les seves obres hi ha Dvärgen ‘El nan’, 1944, Barabbas 1950 i Pilgrim pä havet ‘Pelegrí pel mar’, 1962
Ladislau I de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (nominal: 1386-1400; efectiu: 1400-14) i titular d’Hongria.
Succeí el seu pare, el rei Carles III , sota la regència de la seva mare, Margarida de Durazzo , el 1400 derrotà Lluís II de Nàpols, el 1403 volgué, sense èxit, ocupar el tron d’Hongria Ocupà Roma 1408, però el 1410 en fou expulsat per l’antipapa Joan XXIII i Lluís II, i perdé Hongria Envaí Roma novament 1413, però morí sobtadament
Henri Labrouste
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fundà una escola a París 1830-56, on impartí la teoria que les úniques exigències obligades en arquitectura són les constructives i les funcionals Féu la Bibliothèque de Sainte-Geneviève 1843-50 i la Bibliothèque Nationale 1843-68, ambdues a París, en les quals, sota una aparença historicista, utilitzà estructures metàlliques i columnes de ferro fos, i alhora nous plantejaments d’organització espacial