Resultats de la cerca

Situació Una vista del conjunt de l’església i el castell des de migjorn M Anglada L’antic monestir canonical de Sant Llorenç del Munt o Sant Llorenç de Planeses constitueix el centre històric i religiós més important de l’antiga demarcació de Planeses, a l’extrem nord-est de l’actual municipi de Sant Julià de Vilatorta Es troba situat a l’extrem d’una cinglera, dins un petit apèndix que forma el municipi, que separa la Plana de Vic de les Guilleries, zones de les quals esdevé un important mirador Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…

Situació i presentació El municipi de la Sentiu de Sió, de 29,62 km 2 d’extensió, és situat a banda i banda del Sió, aigua amunt de la plana de Balaguer Confronta amb els termes de Camarasa a tramuntana, Cubells per un punt al NE, l’enclavament de Flix del municipi de Balaguer a llevant, Bellcaire d’Urgell a migdia, i Vallfogona de Balaguer i Balaguer a ponent És accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Bellmunt Tossal Redó, 309 m, tossal de les Guineus, 336 m, i és regat pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són el Clot del Bisbet, el Cau del Gat, el Pedregar, la…

Situació i presentació És situat al límit meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, que forma la frontera oriental, poc abans de la confluència d’aquest riu amb el de la Glorieta, frontera sud-occidental Limita amb els termes d’Alcover i la Masó N, Vallmoll E, els Garidells SE, Vilallonga del Camp W i S i el Morell S, aquests dos últims del Tarragonès El poble del Rourell és el cap i l’únic nucli de població del municipi La principal via de comunicació és la carretera local de Picamoixons a Tarragona, que enllaça amb la C-37 entre Alcover i Valls…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Torregrossa W, Mollerussa NW, Golmés NE, Vilanova de Bellpuig E i amb un enclavament del terme de Juneda SW, Puiggròs S i Arbeca SE, aquests darrers de les Garrigues Va pertànyer al Segrià fins l’any 1988 En direcció NW, i prop de Miralcamp, circula el fondo de les Borgetes El poble de Miralcamp és l’únic nucli de població agrupada del terme Les principals partides són les del Fondo, els Vilars, Bellfort, la Plana, els Colls i el Pla Pel que fa a les comunicacions, una carretera local uneix el poble amb Mollerussa i continua vers el S fins a…

Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…

Situació i presentació És situat a la banda sud-occidental de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, o riu de Milans, capçalera del Francolí Confronta amb els termes de Vimbodí NE, E i SE, Prades, al Baix Camp S, Vilanova de Prades SW, el Vilosell W i amb un petit sector de Vinaixa N, els dos últims municipis de les Garrigues El municipi és accidentat, d’una banda, pels vessants orientals de la serra de la Llena, on els cims entre 650 i 900 m fan de partió amb els termes de Vilanova de Prades al S i el Vilosell a l’W d’altra banda, és accidentat pels vessants septentrionals de les…

Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…

L’ordenació jurídica de Mallorca, feta arran de la conquesta 1229, coincidí amb dos fets importants l’expansió del dret municipal enfront del dret feudal i la reintroducció del dret romà a l’Europa meridional El dret municipal tingué la seva expressió, a Mallorca, amb la Carta de franquesa de Jaume I 1230, que comprenia tot el territori de l’illa i suposava una derogació explícita dels drets feudals que signifiquessin una dependència personal o donessin lloc a exaccions tributàries En canvi, establí que en matèria penal regirien els Usatges de Barcelona Aquesta Carta de franquesa rebé la…

A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach,  Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…

El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…