monestir de Valldigna

Santa Maria de Valldigna

Important abadia cistercenca (Santa Maria de Valldigna), dins el municipi de Simat de la Valldigna (Safor), actualment en ruïnes.

Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir. L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos. El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes (després Tavernes de la Valldigna), la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el Ràfol d’Alfàndec i l’Alcudiola d’Alfàndec, habitades majorment per musulmans. La magnanimitat del rei Jaume II, que el 1300 li donà Barx, el 1301 li donà facultat d’obrir cases procures o cases abadies a València, Xàtiva (Costera), Alzira (Ribera Alta) i Gandia (Safor) i li concedí o confirmà noves alqueries a Carcaixent (Ribera Alta), Rugat (Vall d’Albaida), Polinyà de la Ribera, Fortaleny i Almussafes (Ribera Baixa) i València (Horta), seguida de la magnanimitat dels seus successors, alguns dels quals sufragaren el monestir, i una hàbil política d’adquisicions dels abats el convertiren en el monestir més ric del regne. Els seus abats tenien veu i vot a les corts valencianes i estengueren la seva influència per tot el País Valencià. Malgrat la seva filiació a Santes Creus, posseïa plena autonomia en l’elecció dels abats, tenia la cura del monestir de Montsant de Xàtiva (1320) i fundà el priorat de Sant Bernat a Rascanya, a l’Horta de València (1388). Els antics edificis monàstics, precedits d’una portada fortificada, conserven encara dins llur ruïna alguns elements gòtics (al claustre i als antics dormitoris, a la sala capitular, al menjador i al palau de l’abat), però l’església i moltes dependències foren reedificades després dels terratrèmols del 1335 i el 1644. L’església fou refeta el 1680, i el campanar el 1697. Els abats foren elegits a perpetuïtat des dels orígens fins al 1530, que començaren a ésser triennals i al segle següent quadriennals. A partir del 1460 hi entraren els abats comendataris, entre els quals cinc de la família Borja. Al segle XVIII i al principi del XIX Valldigna tingué una última etapa brillant, sobretot en l’aspecte cultural, amb una sèrie de monjos escriptors, polemistes i historiadors. Tenia una important biblioteca i un ric arxiu que en part se salvà, transportat a la Saïdia de València, a l’Arxiu del Regne de València i a l’Archivo Histórico Nacional. El 1820 la comunitat fou dissolta temporalment, i d’una manera definitiva el 1835.

Abaciologi de Santa Maria de Valldigna

abat periode
Ramon de Santcliment1 1299-1310
Joan Font1 1310-1332
Ramon Calbó1 1333-1342
Bernat Boix1 1342-1357
Arnau Saranyó1 1357-1387
Lluís Rull1 1394-1415
Pere de Santjoan1 1415-1424
(cisma entre Sanou i Berenguer Vic) 1424-1427
Berenguer Vic1 1428-1442
Lopes Palasí1 1442-1448
Pere Baldó1 1448-1460
cardenal de Sant Crisogono2 1448-1460
Joan d’Aragó , arquebisbe de Saragossa2 1460-1469
Roderic de Borja, cardenal (futur Alexandre VI )2 1469-1491
Cèsar Borja , arquebisbe de València i Cardenal2 1491-1499
Pere Baldó3 1499-1500
Joan Català2 1500-1502
Pere Lluís de Borja, arquebisbe de València i cardenal2 1502-1504
Joan de Vera, arquebisbe de Salern i cardenal2 1504-1507
Pere Lluís de Borja2 1507-1511
Bernat Despuig3 1511-1512
Alfons d’Aragó, arquebisbe de Saragossa i València, patriarca de Jerusalem2 1512-1518
Alfons de Borja2 1518-1530
Gaspar Bellver3 1530-1536
Jaume Riera3 1536-1538
Cosme Amer3 1538-1541
Pere Lopes3 1541-1544
Joan Bonança3 1544-1547
Joan Fenollet3 1547-1550
Josep Garrigues3 1550-1553
Joan Fano3 1553-1556
Jaume Bellvís3 1556-1560
Josep Garrigues3 1560-1563
Joan Gutiérrez3 1563-1566
Joan Fano3 1566-1569
Jaume Bellvís3 1569-1572
Jeroni Valls3 1572-1575
Jaume Bellvís3 1575-1578
Joan Fano3 1578-1579
Josep Garrigues3 1579-1582
Pere Castell3 1582-1585
Francesc Gil3 1585-1588
Josep Garrigues3 1588-1591
Francesc Gil3 1591-1594
Bartomeu Gimeno i Bartomeu Serrano (interregne) 1594-1598
Bartomeu Serrano3 1598-1601
Joan Costeja3 1601-1604
Bartomeu Serrano3 1604
Rafael Lluc3 1604-1607
Joan Costeja3 1607-1608 
Joan Serra3  1608-1611 
Francesc Calderó3   1611-1614 
Jeroni Talens3  1614-1617 
Jeroni Salvà4   1617-1620 
Jaume Torres4   1620-1624 
Nicolau Talevera i Castellet4  1624-1628 
Jaume Torres4  1628-1631
Nicolau Talevera i Castellet4  1631-1632 
Francesc Garcia4 1632-1636 
Nicolau Talevera i Castellet4  1636-1640
Francesc Talevera i Castellet4  1640-1644 
Rafael Trobat4 1644-1648 
Francesc Cruanyes4  1649-1652 
Rafael Trobat4 1652-1656 
Pere Trudó4   1656-1660 
Rafael Trobat4 1660-1665 
Jaume de la Tonda4  1665-1668 
Francesc Mont-real4  1668-1672 
Francesc Garí4  1672-1676 
Ramon Sanç de la Llosa4  1676-1680 
Vicent Lloret4  1680-1684 
Jeroni Espí4  1684-1688 
Plàcid Saurina4 1688-1692 
Vicent Lloret4 1692-1697 
Josep Castillo4 1697-1700 
Pere Joan Ferrer4  1700-1704 
Joan Baptista Fàbregas4  1704-1708 
Carlos Utrevo4  1709-1713 
Gerard Castillo4  1713-1716 
Pere Joan Ferrer4  1716-1720 
Feliu Garix4  1720-1724 
Agustí Casasnoves4  1724-1728 
Bruno de Salcedo y Enrique de Navarra4   1728-1732 
Feliu Garix4  1732-1736 
Bruno de Salcedo y Enrique de Navarra4    1736-1740
Lluís Sanxis4  1740-1744 
Josep Minyana4 1745-1748 
Lluís Sanxis4  1748-1752 
Carles Fita4   1752-1756 
Patrici Palau4  1756-1757 
Manuel Rovria i Salafranca4   1760-1764 
Joaquim Cucarella4  1765-1769 
Josep Minyana4  1769-1773 
Alberic Rubio4  1773-1776 
Joaquim Cucarella4  1776-1780 
Carles Fita4  1781-1784 
Francesc Santjoan4 1785-1788 
Pasqual Talens4  1788-1792 
Josep Aparicio4  1792-1796 
Joaquim Servent4 1796-1800
Joan Baptista Mas4 1800-1804
Josep Aparicio4 1805-1808
Francesc Guillem4 1809-1812
Farncesc Torres4 1812-1812
Robert Torregrossa4 1816-1819
Joan Marià Vilaragut4 1819-1826
Francesc Torres 1827-1830
Robert Torregrossa 1830-1835
1 abat perpetu; 2 abat comendatari; 3 abat triennal; 4 abat quadriennal