Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir. L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos. El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes (després Tavernes de la Valldigna), la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el Ràfol d’Alfàndec i l’Alcudiola d’Alfàndec, habitades majorment per musulmans. La magnanimitat del rei Jaume II, que el 1300 li donà Barx, el 1301 li donà facultat d’obrir cases procures o cases abadies a València, Xàtiva (Costera), Alzira (Ribera Alta) i Gandia (Safor) i li concedí o confirmà noves alqueries a Carcaixent (Ribera Alta), Rugat (Vall d’Albaida), Polinyà de la Ribera, Fortaleny i Almussafes (Ribera Baixa) i València (Horta), seguida de la magnanimitat dels seus successors, alguns dels quals sufragaren el monestir, i una hàbil política d’adquisicions dels abats el convertiren en el monestir més ric del regne. Els seus abats tenien veu i vot a les corts valencianes i estengueren la seva influència per tot el País Valencià. Malgrat la seva filiació a Santes Creus, posseïa plena autonomia en l’elecció dels abats, tenia la cura del monestir de Montsant de Xàtiva (1320) i fundà el priorat de Sant Bernat a Rascanya, a l’Horta de València (1388). Els antics edificis monàstics, precedits d’una portada fortificada, conserven encara dins llur ruïna alguns elements gòtics (al claustre i als antics dormitoris, a la sala capitular, al menjador i al palau de l’abat), però l’església i moltes dependències foren reedificades després dels terratrèmols del 1335 i el 1644. L’església fou refeta el 1680, i el campanar el 1697. Els abats foren elegits a perpetuïtat des dels orígens fins al 1530, que començaren a ésser triennals i al segle següent quadriennals. A partir del 1460 hi entraren els abats comendataris, entre els quals cinc de la família Borja. Al segle XVIII i al principi del XIX Valldigna tingué una última etapa brillant, sobretot en l’aspecte cultural, amb una sèrie de monjos escriptors, polemistes i historiadors. Tenia una important biblioteca i un ric arxiu que en part se salvà, transportat a la Saïdia de València, a l’Arxiu del Regne de València i a l’Archivo Histórico Nacional. El 1820 la comunitat fou dissolta temporalment, i d’una manera definitiva el 1835.
Abaciologi de Santa Maria de Valldigna
abat |
periode |
|---|---|
Ramon de Santcliment 1 |
1299-1310 |
Joan Font 1 |
1310-1332 |
Ramon Calbó 1 |
1333-1342 |
Bernat Boix 1 |
1342-1357 |
Arnau Saranyó 1 |
1357-1387 |
Lluís Rull 1 |
1394-1415 |
Pere de Santjoan 1 |
1415-1424 |
| (cisma entre Sanou i Berenguer Vic) | 1424-1427 |
Berenguer Vic 1 |
1428-1442 |
Lopes Palasí 1 |
1442-1448 |
Pere Baldó 1 |
1448-1460 |
cardenal de Sant Crisogono 2 |
1448-1460 |
Joan d'Aragó , arquebisbe de Saragossa 2 |
1460-1469 |
Roderic de Borja, cardenal (futur Alexandre VI ) 2 |
1469-1491 |
Cèsar Borja , arquebisbe de València i Cardenal 2 |
1491-1499 |
Pere Baldó 3 |
1499-1500 |
Joan Català 2 |
1500-1502 |
Pere Lluís de Borja , arquebisbe de València i cardenal 2 |
1502-1504 |
Joan de Vera , arquebisbe de Salern i cardenal 2 |
1504-1507 |
Pere Lluís de Borja 2 |
1507-1511 |
Bernat Despuig 3 |
1511-1512 |
Alfons d'Aragó , arquebisbe de Saragossa i València, patriarca de Jerusalem 2 |
1512-1518 |
Alfons de Borja 2 |
1518-1530 |
Gaspar Bellver 3 |
1530-1536 |
Jaume Riera 3 |
1536-1538 |
Cosme Amer 3 |
1538-1541 |
Pere Lopes 3 |
1541-1544 |
Joan Bonança 3 |
1544-1547 |
Joan Fenollet 3 |
1547-1550 |
Josep Garrigues 3 |
1550-1553 |
Joan Fano 3 |
1553-1556 |
Jaume Bellvís 3 |
1556-1560 |
Josep Garrigues 3 |
1560-1563 |
Joan Gutiérrez 3 |
1563-1566 |
Joan Fano 3 |
1566-1569 |
Jaume Bellvís 3 |
1569-1572 |
Jeroni Valls 3 |
1572-1575 |
Jaume Bellvís 3 |
1575-1578 |
Joan Fano 3 |
1578-1579 |
Josep Garrigues 3 |
1579-1582 |
Pere Castell 3 |
1582-1585 |
Francesc Gil 3 |
1585-1588 |
Josep Garrigues 3 |
1588-1591 |
Francesc Gil 3 |
1591-1594 |
| Bartomeu Gimeno i Bartomeu Serrano (interregne) | 1594-1598 |
Bartomeu Serrano 3 |
1598-1601 |
Joan Costeja 3 |
1601-1604 |
Bartomeu Serrano 3 |
1604 |
Rafael Lluc 3 |
1604-1607 |
Joan Costeja 3 |
1607-1608 |
Joan Serra 3 |
1608-1611 |
Francesc Calderó 3 |
1611-1614 |
Jeroni Talens 3 |
1614-1617 |
Jeroni Salvà 4 |
1617-1620 |
Jaume Torres 4 |
1620-1624 |
Nicolau Talevera i Castellet 4 |
1624-1628 |
Jaume Torres 4 |
1628-1631 |
Nicolau Talevera i Castellet 4 |
1631-1632 |
Francesc Garcia 4 |
1632-1636 |
Nicolau Talevera i Castellet 4 |
1636-1640 |
Francesc Talevera i Castellet 4 |
1640-1644 |
Rafael Trobat 4 |
1644-1648 |
Francesc Cruanyes 4 |
1649-1652 |
Rafael Trobat 4 |
1652-1656 |
Pere Trudó 4 |
1656-1660 |
Rafael Trobat 4 |
1660-1665 |
Jaume de la Tonda 4 |
1665-1668 |
Francesc Mont-real 4 |
1668-1672 |
Francesc Garí 4 |
1672-1676 |
Ramon Sanç de la Llosa 4 |
1676-1680 |
Vicent Lloret 4 |
1680-1684 |
Jeroni Espí 4 |
1684-1688 |
Plàcid Saurina 4 |
1688-1692 |
Vicent Lloret 4 |
1692-1697 |
Josep Castillo 4 |
1697-1700 |
Pere Joan Ferrer 4 |
1700-1704 |
Joan Baptista Fàbregas 4 |
1704-1708 |
Carlos Utrevo 4 |
1709-1713 |
Gerard Castillo 4 |
1713-1716 |
Pere Joan Ferrer 4 |
1716-1720 |
Feliu Garix 4 |
1720-1724 |
Agustí Casasnoves 4 |
1724-1728 |
Bruno de Salcedo y Enrique de Navarra 4 |
1728-1732 |
Feliu Garix 4 |
1732-1736 |
Bruno de Salcedo y Enrique de Navarra 4 |
1736-1740 |
Lluís Sanxis 4 |
1740-1744 |
Josep Minyana 4 |
1745-1748 |
Lluís Sanxis 4 |
1748-1752 |
Carles Fita 4 |
1752-1756 |
Patrici Palau 4 |
1756-1757 |
Manuel Rovria i Salafranca 4 |
1760-1764 |
Joaquim Cucarella 4 |
1765-1769 |
Josep Minyana 4 |
1769-1773 |
Alberic Rubio 4 |
1773-1776 |
Joaquim Cucarella 4 |
1776-1780 |
Carles Fita 4 |
1781-1784 |
Francesc Santjoan 4 |
1785-1788 |
Pasqual Talens 4 |
1788-1792 |
Josep Aparicio 4 |
1792-1796 |
Joaquim Servent 4 |
1796-1800 |
Joan Baptista Mas 4 |
1800-1804 |
Josep Aparicio 4 |
1805-1808 |
Francesc Guillem 4 |
1809-1812 |
Farncesc Torres 4 |
1812-1812 |
Robert Torregrossa 4 |
1816-1819 |
Joan Marià Vilaragut 4 |
1819-1826 |
| Francesc Torres | 1827-1830 |
| Robert Torregrossa | 1830-1835 |
| 1 abat perpetu; 2 abat comendatari; 3 abat triennal; 4 abat quadriennal | |