Resultats de la cerca

Es mostren 2036 resultats

Francesc Julià Coma

Francesc Julià Coma (1935)

Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC

Atletisme
Marxador.
Fou dos cops campió d’Espanya de 10 km marxa 1933, 1934, i primer en el rànquing espanyol dels 5 i els 10 km marxa 1933, 1934 i segon en els 20 km 1935 El 1933 fou recordista català dels 3, 5 i 10 km marxa
Esportpèdia

Vicent Aracil Beilliure

Vicent Aracil Beilliure (1935)

Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC

Atletisme
Atleta especialista en curses de velocitat.
Competí a les files del Futbol Club Barcelona, fou cinc cops campió de Catalunya dels 200 m 1933, 1935, 1940, 1943, 1944 En els Campionats d’Espanya fou campió dels 200 m 1933, pujà al podi en quatre ocasions més, i també pujà al podi en la prova dels 100 m endues ocasions Guanyà sis cops el Campio-nat de Catalunya de relleus, quatre cops en 4 × 100 m i dos en 4 × 400 m Establí el rècord estatal de 4 × 100 m amb la selecció catalana 1935 i el rècord de Catalunya de 4 × 200 m a l’aire lliure 1940
Esportpèdia

Joaquima Andreu Espinosa

Joaquima Andreu Espinosa (1934)

Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC

Atletisme
Atleta especialitzada en curses de mig fons.
Membre d’una nissaga d’atletes, fou una de les pioneres de l’atletisme femení Fou dos cops campiona de Catalunya de cros 1934, 1935 També guanyà la prova dels 800 m del campionat de Barcelona 1936 amb una marca de 236,2 min, i esdevingué la primera recordista espanyola El 1938 obtingué un marca de 232,2 min, rècord que trigà 25 anys a ser superat Millorà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 600 m 1935 i el de Catalunya dels 2000 m 1938 També fou campiona de Catalunya dels 600 m 1934-36 La Guerra Civil truncà la seva carrera Li fou atorgada la medalla Forjadora 1987
Esportpèdia

Jaume Àngel Aymerich

Jaume Àngel Aymerich (1935)

Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC

Atletisme
Atleta especialista en curses de mig fons.
S’inicià en l’atletisme el 1925 competint amb la Unió Esportiva de Sants i pel Club Gimnàstic de Tarragona Es proclamà campió estatal en 1500 m 1930, 1935 i de relleus 4 × 1500 m 1931 També assolí diversos Campionats de Catalunya, com els dels 800 m 1929, 1935, dels 1500 m 1930, 1933, de relleus 4 × 1500 m 1931 i dels 2000 m 1935 Recordista estatal universitari dels 1500 m 1932 i absolut dels 2000 m 1933, 1935, 1500 m 1935 i relleus 4 × 1500 m 1942 També fou recordista català en la prova dels 2000 m llisos 1933 Fou seleccionat per participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 i competí en l’…
Esportpèdia

Diodor Pons Domínguez

Diodor Pons Domínguez (1935)

Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC

Atletisme
Atleta.
Competí pel Catalunya Atlètic Club, el Club Natació Barcelona, l’Ateneu Igualada, el Reial Club Deportiu Espanyol i el Futbol Club Barcelona, i fou sis vegades campió de Catalunya entre el 1917 i el 1924 dues en 800 m, dues en 1500 m i dues en 5000 m Guanyà el Campionat d’Espanya de 800 m i 1500 m 1923, i de 5000 m 1920 S’imposà també a la Jean Bouin de Barcelona 1921 Tingué els rècords d’Espanya de 1000 m 1920 i de 10000 m 1917, i també els de Catalunya de 800 m, 1500 m, i del relleu 4 × 400 m amb el FC Barcelona Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920
Esportpèdia

Vicenç Caminal Carot

Vicenç Caminal Carot (1935)

Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC

Atletisme
Atleta especialitzat en marxa.
Competí a les files del FC Barcelona En pista fou quatre cops campió de Catalunya 1956, 1963, 1964, 1965 i campió d’Espanya en 20 km 1963 En ruta fou subcampió de Catalunya 1957, 1962, 1963 i campió 1964, 1966, i subcampió estatal en 50 km 1966
Esportpèdia

Romà Castelltort Vila

Romà Castelltort Vila (1935)

Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC

Atletisme
Marxador.
Fou quatre vegades campió d’Espanya i de Catalunya en 50 km marxa 1931, 1933, 1934, 1936 També fou campió de Catalunya de 30 km 1935 i recordista català de dues hores en pista 20687 m, el 1931 Fou internacional amb Espanya una vegada
Esportpèdia

serra del Mont

Vista de la serra del Mont i del santuari de la Mare de Déu

Fernando Sanchez-Magrane (CC BY-NC-ND 2.0)

Serra
Muntanya prepirinenca de l’alta Garrotxa, formada per un bloc de calcàries eocèniques que formen part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda, en direcció NW-SE.
Pel coll de Joncanat 910 m alt, on neix un afluent de la riera de Manol i partió entre els municipis de Bassegoda i Beuda, el relleu assoleix el cim, el turó del Mont 1124 m, coronat pel santuari de la Mare de Déu del Mont Una pista planeja vers l’E coll de Sous, monestir de Sant Llorenç, turó del castell de Falgars, 978 m alt, i enllaça amb la carretera Figueres-Olot El relleu trencat, amb fenòmens càrstics abundosos, perd alçada ràpidament vers el NE bac de Falgars i el S cingle de Roca Pastora El bosc és d’alzines amb boixedes
Gran enciclopèdia catalana

Sonora

Mur de separació entre Mèxic i els Estats Units, a la ciutat de Nogales (Sonora)

Jonathan McIntosh (CC BY-NC-ND 2.0)

Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic, a la costa oriental del golf de Califòrnia.
La capital és Hermosillo És limitat al N pels EUA, a l’E pels estats de Chihuahua i Sinaloa, al S per aquest últim i a l’W pel golf de Califòrnia S'hi distingeixen tres regions fisiogràfiques ben diferenciades la Sierra Madre Occidental, profundament travessada pel curs alt del riu Yaqui, la plana costanera nord-occidental, recorreguda pel riu Yaqui, i el gran desert de Sonora, que forma part del desert americà A part el Yaqui, els rius més importants són el Sonora, el Matape, el Mayo i el Colorado El clima és càlid a la costa i fred a la muntanya, amb una escassa pluviositat 350 mm Població…
Gran enciclopèdia catalana

pantà de Sau

El pantà de Sau; al centre, el puig de la Força i els cingles de Tavertet

Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)

Embassament
Pantà del municipi de Vilanova de Sau (Osona), que regula les aigües del Ter i és també aprofitat per a la producció elèctrica.
Fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya SA a partir del 1949 aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa 260 m de longitud i 75 d’altura Té 17 km de llargada, fins a Roda de Ter, i la seva capacitat és de 177 hm 3 La potència installada és de 55 MW i la producció de 85 MWh
Gran enciclopèdia catalana