Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
Josep Sanchis i Sinisterra
Teatre
Director teatral i dramaturg en castellà.
Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de València, el 1957 fou nomenat director de la secció del Teatre Espanyol Universitari TEU i el 1958 director del TEU en el districte universitari de València, que dirigí fins el 1966 Durant aquest període fundà i dirigí també altres grups de teatre independent Després d’una etapa com a professor a l’ensenyament secundari a Terol, el 1971 es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor titular de l’Institut del Teatre i fundà 1977 el Teatro Fronterizo , que ha representat totes les seves obres També fundà i dirigí l’Associació…
,
oda
Literatura
Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.
El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…
Quim Monzó

Quim Monzó
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Nom amb què és conegut el narrador Joaquim Monzó i Gómez.
Treballà com a grafista, realitzador cinematogràfic i corresponsal en alguns conflictes bèllics Vietnam, Cambodja El 1976 publicà la seva primera novella, L’udol del griso al caire de les clavegueres , que rebé el premi Prudenci Bertrana, i l’any següent, Self Service , en collaboració amb Biel Mesquida, obres considerades representatives de l’anomenada generació dels setanta i influïdes per la contracultura En els relats d’ Uf, va dir ell 1978 mostrà les característiques bàsiques que definirien la seva obra posterior concisió i exactitud en l’expressió, distanciament, humor negre, coherència…
,
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia
Literatura
Crític i historiador de la literatura.
Fill segon de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Cebrià de Montoliu , d’ascendència tarragonina, estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà en filosofia i lletres a Madrid el 1903, després de cursar la carrera a Barcelona El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingué una borsa de la diputació provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia romànica a Halle Alemanya, amb els professors Schädel i Suchier Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys, treballà en les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on…
Didot
Família francesa d’impressors, gravadors, fonedors, fabricants de paper i llibreters que perfeccionaren l’art tipogràfica als s. XVIII i XIX.
El primer de la família fou François Didot París 1689 — 1757, llibreter i impressor François-Ambroise Didot París 1730 — 1804, fill de François Didot, fou nomenat impressor de la clerecia el 1788 Imprimí una collecció dels clàssics francesos, per ordre de Lluís XVI, i també la Bible Latine Féu gravar a casa seva, per Waflard, els primers tipus de la seva impremta inventà la premsa dita d’un sol cop , i també la divisió de la força del cos de les lletres Pierre Didot París 1761 — 1836, primogènit d’Ambroise, presentà, el 1798, a l’exposició dels productes de la indústria, la seva…
Espiridió Duran i Giné
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre.
Biografia Demanà entrar a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 30 de setembre de 1883, on professà el 27 d’agost de 1885 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe 1885-87, a San Marcos de Lleó 1887-88 i a San Pedro de Cardeña 1888-90 Acabà els estudis el 1890 i fou destinat a Iratxe com ajudant del mestre de juniors i mestre d’una escola de primeres lletres per alumnes externs que s’havia fundat el 1888 El 1893 aquesta escola es traslladà a Estella i hi fou destinat com a mestre Tornà a Catalunya i ensenyà en els collegis de Palma Mallorca, Olot, Sant Antoni de Barcelona i…
Joaquim Oristrell i Ventura
Cinematografia
Director i guionista cinematogràfic.
Llicenciat en filosofia i lletres, treballà a Televisió de Catalunya abans de traslladar-se a Madrid per desenvolupar una prolífica activitat com a guionista Treballà com a guionista en programes de televisió com Un, dos, tres, responda otra vez , abans de convertir-se en un prolífic escriptor cinematogràfic, amb pellícules com Esquilache 1989, Lo más natural 1991 i La Lola se va a los puertos 1993, de J Molina Bajarse al moro 1989, Alegre ma non troppo 1994 i El efecto mariposa 1995, de F Colomo Orquesta Club Virginia 1992, de M Iborra Mi hermano del alma 1994 i Éxtasis 1996, de M…
,
Gilberto Gil
Música
Política
Nom amb el qual és conegut el músic i polític brasiler Gilberto Passos Gil Moreira.
Durant la seva joventut aprengué a tocar diversos instruments, i més tard adoptà principalment la guitarra Els anys cinquanta formà el seu primer grup, i el 1963 conegué Caetano Veloso , amb el qual collaborà i juntament amb ell fou pioner de l’estil anomenat tropicalismo Es graduà el 1964 en administració d’empreses a Bahia, i posteriorment treballà alguns anys en publicitat El 1965 enregistrà el seu primer disc, Louvaçao , que obtingué un gran èxit A causa de les lletres de les seves cançons, el 1969 el govern militar brasiler empresonà Gil i Veloso uns quants mesos…
Joan Puigcercós i Boixassa

Joan Puigcercós i Boixassa
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Feu estudis de filosofia i lletres i ciències polítiques i sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Entrà en política com a militant d’Independentistes dels Països Catalans 1983-85 i posteriorment ingressà a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1985-87 i a Esquerra Republicana de Catalunya 1987, partit de les Joventuts del qual fou secretari general des d’aquest any fins el 1994 i president de la federació regional d’ERC de Girona 1993-1996 El 1996 fou nomenat vice-secretari general Amb la seva elecció, el 2004, com a…
Fundació Ramon Llull
Fundació que té com a finalitats intensificar l’estudi, la promoció i la defensa de la llengua catalana i fomentar-ne la projecció exterior, així com dels diferents àmbits culturals que s’hi expressen.
Té la seu a Ordino Principat d’Andorra La Fundació vetlla també pel compliment de la legislació sobre la llengua, en collaboració amb altres organismes i organitzacions públiques i privades, i ajuda a impulsar les actuacions de l’ Institut RamonLlull que coincideixin amb els seus objectius Es constituí entre el Govern d’Andorra i l’Institut RamonLlull el 31 de març de 2008 El 15 de gener de 2009 s’hi incorporaren el Consell General dels Pirineus Orientals, l’Ajuntament de l’Alguer i l’Associació Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon…