Resultats de la cerca
Es mostren 4612 resultats
tercera generació
Conjunt d’estàndards tecnològics per a les xarxes de telefonia mòbil.
Les xarxes 3G tenen la capacitat de transmetre simultàniament dades de veu i dades de no-veu Les xarxes 3G utilitzen una portadora de canal de 5 MHz d’amplada, la qual permet unes velocitats de transferència molt més elevades que amb les xarxes anteriors El 1999, la secció Radio de la Unió Internacional de les Telecomunicacions ITU-R publicà els requeriments per als estàndards de comunicacions mòbils 3G amb l’especificació IMT-2000 International Mobile elecommunications 2000 Aquests requeriments especifiquen que la xarxa ha de suportar el transport de veu i dades amb commutació…
corba
Cartografia
Representació esquemàtica, mitjançant unes línies, que indica les successives fases d’un fenomen.
La corba clinogràfica representa el valor mitjà dels pendents en els diferents punts d’una regió geogràfica, en funció de les altures corresponents La corba de nivell és la més important És emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a referència un pla horitzontal L’equidistància o la separació entre cada dues corbes de nivell és en funció de l’escala del mapa Cada cinc corbes hom en dibuixa una de més gruixuda per comprendre més fàcilment el relleu La corba de pendent general representa la inclinació d’un terreny i és obtinguda a partir de…
guia d’ones
Electrònica i informàtica
Sistema emprat per a guiar ones electromagnètiques, especialment microones.
Generalment és una línia de transmissió consistent en un tub de secció rectangular o circular a través del qual es propaguen les ones que són reflectides a les parets interiors En el camp de l’optoelectrònica hom també experimenta amb circuits integrats per a guiar ones electromagnètiques en el rang de l’infraroig fins a les microones La realització d’una guia d’ones sobre un cert material que serveix de substrat consisteix a obtenir una regió d’índex de refracció diferent més alt que el material que l’envolta En materials amorfs hom ho aconsegueix mitjançant la deposició de…
gadolini
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de nombre atòmic 64 i de pes atòmic 157,25; té set isòtops naturals.
Fou identificat el 1886 per PEL Boisbaudran, que li donà aquest nom en honor del científic finlandès Gadolini actua amb una valència de +3 i es diferencia dels altres lantànids per la seva estructura electrònica, Xe4f 7 5d 1 6s 2 , en la qual tots set orbitals dels nivells f són ocupats per un electró desaparellat, que confereix a aquesta configuració una estabilitat particular En l’estat metàllic es presenta amb una estructura cristallina del tipus hexagonal compacte, que a alta temperatura es transforma en la varietat cúbica centrada És l’únic metall del grup dels lantànids que és…
flama

Esquema de la flama d’un bufador oxiacetilènic
© fototeca.cat
Química
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.
La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec Bunsen bec 8 és un exemple de…
Josep Puigvert i Arnaus
Indústria tèxtil
Periodisme
Tècnic tèxtil i periodista.
Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França a Perpinyà, on passà per diferents camps de concentració El mateix any es traslladà a l’Argentina, on hi residí un any i mig Després passà al Paraguai, on conegué la família catalana Aran, per a la qual treballà en una fàbrica tèxtil de la seva propietat Retornà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires, on dirigí la secció de teixits de les empreses Graffa i Inta SA Feu programes de ràdio en català i en castellà, a més de collaborar en el conegut programa de ràdio de cultura catalana L’Hora Catalana També fou, durant sis anys,…
Johannes Rau

Johannes Rau
© Oficina del President Johannes Rau
Política
Polític alemany.
Fill d’un pastor evangèlic, des dels anys cinquanta exercí com a editor, llibreter i periodista, sobretot en temes religiosos i culturals El 1952 fundà el Partit de la Unió Popular Alemanya, després de la dissolució del qual 1957 ingressà a l’SPD i en presidí la secció juvenil 1958-62 En 1958-99 fou diputat al parlament del Rin del Nord-Westfàlia, formà part de la direcció regional del partit 1973-98 i tingué càrrecs en l’administració i el govern d’aquest land , que presidí del 1978 al 1998 Tingué un paper clau com a mitjancer en la reconversió industrial del Ruhr els anys…
Viktor Černomyrdin
Política
Polític rus.
Es graduà com a enginyer a l’Institut Politècnic de Kujbyšev, als Urals En la dècada dels anys setanta s’afilià al PCUS i entrà a la secció d’indústria pesant del comitè central, on romangué fins el 1982 Des del 1985 dirigí el ministeri de la indústria del gas, que transformà el 1989 en el consorci Gasprom, monopoli de gas soviètic El desembre del 1992 fou escollit primer ministre de Rússia En les eleccions legislatives del desembre del 1995, el bloc progovernamental Casa Nostra-Rússia, liderat per Černomyrdin, aconseguí el 12% dels vots i 54 escons a la Duma Arran de la victòria…
Llorenç Planes

Llorenç Planes
Literatura catalana
Escriptor, activista cultural i polític.
Enginyer agrònom, exercí de professor al Liceu agrícola de Tesà Rosselló Responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu 1973, contribuí a l’acostament difícil entre agricultors de banda i banda de la frontera d’estat i a la confrontació dels seus problemes El 1992 fou guardonat amb la Medalla de l’Agricultura Catalana de la Generalitat de Catalunya Pròxim a les posicions del Grup Cultural de Joventut Catalana i, posteriorment, de les del Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació CREA, publicà El petit llibre de Catalunya Nord Lluita per un “Rosselló”…
,
Jaume Perich i Escala

Jaume Perich i Escala
TV3
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic.
Començà a publicar a Matarratos i a les publicacions infantils de l’editorial Bruguera Amb les seves collaboracions al diari El Correo Catalán —amb acudits gràfics i una secció d’articles, aplegats després en un llibre titulat Autopista 1970—, passà a representar una nova forma d’humor social i contestatari, sostingut per l’encert d’un text breu i punyent i un dibuix esquemàtic i efectiu Fou collaborador diari de La Vanguardia , Caricatura de Jaume Perich i el seu gat siamès Tele-exprés i El Periódico , i de les revistes Hermano Lobo de la qual fou membre fundador el 1972, Por…