Resultats de la cerca

Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal dePallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més…

Format a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir l’any 1607 Actuà com a organista i fou un notable instrumentista de baixó

Filla del senyor Llop IV i de Joana de Molina Fou casada, el 1287, amb l’infant Joan de Castella, futur Joan I de Biscaia En morir el seu germà Dídac IV li fou discutida la senyoria, però finalment li fou adjudicada poc després es retirà al convent de Perales, i deixà Biscaia al seu fill Joan II

S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa, puix que,…

Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498 Historiador oficial de Ferran II de Catalunya-Aragó 1500, en enviduar 1504 l’acompanyà quan es reclogué a la corona catalanoaragonesa Publicà De laudibus Hispaniae vers el 1495, per encàrrec de la Universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum Saragossa, 1509, edició promoguda pel seu amic i mecenes, l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus Alcalà, 1530 Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II de Catalunya…

Format a Venècia amb Jenson, s’associà amb Joan de Paderborn 1473 i introduí la impremta a Bèlgica A Aalst produí gairebé exclusivament obres litúrgiques però, havent-se traslladat a Anvers i a Lovaina, es relacionà amb els humanistes particularment amb Erasme i imprimí clàssics grecs i llatins, texts hebraics i obres humanístiques

Mort jove el seu pare, romangué sota la tutela del seu oncle Pere Huguet, pintor establert a Valls, on fou actiu fins el 1424 Establert aquest a Barcelona 1434 prop de l’obrador de Bernat Martorell, s’installà al seu taller Hom creu que Jaume fou iniciat en la pintura pel seu tutor a Valls, i que després, coincidint amb la crida que el bisbe català de Saragossa feu a lletrats i artistes, es traslladà a Aragó, on s’inicià l’etapa primerenca de la seva obra 1435-45 a la cort de l’arquebisbe de Mur, les obres que hi feu denoten la influència de Martorell, i permeteren la continuació a Aragó de l…

Professà al convent dominicà de Girona, i el 1602 es graduà en teologia a la universitat gironina Fou professor de filosofia de la universitat a partir del 1608 i de teologia a partir del 1620 El 1629 fou nomenat primer regent del recentment creat estudi general dominicà de Girona És autor de treballs teològics i d’una vida d’Antoni Vicenç Domènec, que encapçala la segona edició de la Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1630

Tercer fill de Lluís I el Piadós i Ermengarda d’Hesbeye, s’alià amb el seu germà Carles II el Calb juraments d'Estrasburg , 842, per lluitar contra l’altre seu germà Lotari I, el qual derrotaren a Fontenoy-en-Puisaye 841 Pel tractat de Verdun es consagrà la divisió de l’imperi, i Lluís fou relegat a Germània El 858 intentà, sense èxit, l’ocupació de territoris pertanyents als seus germans, i el 869 no pogué impedir que Carles el Calb ocupés una part de Lorena Les revoltes dels seus fills, Carloman I, Lluís III i Carles III el Gros, el paralitzaren i l’obligaren a crear ducats “nacionals” per…

Fill gran i hereu d’Huguet de Llupià-Bages, fou un dels millors capitans catalans del seu temps Prengué part, vers el 1366, en la guerra civil castellana, al costat dels Trastàmara, el 1374 intervingué en la defensa de Catalunya contra l’infant Jaume de Mallorca, el 1385 en la incursió contra les companyies mercenàries acampades a Durban, acompanyant l’infant Joan, del qual era conseller i algutzir, en 1389-90 en la defensa de Catalunya, envaïda per les tropes dels Armanyac, etc El 1392 acompanyà l’infant Martí, després rei, en l’expedició a Sicília Caigué presoner el 1394, però fou alliberat…