Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els termes de la Vall d’en Bas W, les Preses i Santa Pau al N, Sant Aniol de Finestres NE, les Planes d’Hostoles E i S i amb el municipi osonenc de Rupit i Pruit S Comprèn la capçalera del Riu Brugent, on rep el nom de riera de Marbolenya, i les dues valls de Sant Iscle i de Vallac també coneguda en el seu tram final com torrent del Bastons o, antigament, d’Aiguabella, afluents per l’esquerra del Riu Brugent La vall és tancada al nord per les serres del Corb 933 m i de Marbolenya, a l’extrem E de la qual hi ha el coll de Fontpobra amb els volcans de Fontpobra…

Situació i presentació Limita amb els termes de Bigues i Riells del Fai N, l’Ametlla del Vallès E, Canovelles SE, Lliçà d’Amunt S i Caldes de Montbui W S’enfila pel NW vers la serra del Castell de Montbui fins als 350 m, on li fa de límit l’antic camí ral de Caldes de Montbui a Bigues Un ample sector és cobert de boscos de pins, alzines i garrigar El terme es caracteritza per una marcada desestructuració urbana, originada per la proliferació anàrquica d’urbanitzacions malgrat aquest fet, podem identificar una sèrie de nuclis tradicionals que han adquirit el caràcter de barris és el cas del…

Situació i presentació Limita per totes les seves bandes amb el terme de Montblanc, que el circumscriu, llevat d’una petita part per migdia que limita amb la Riba Alt Camp És al sector més meridional de la Conca de Barberà, al fons de la gran clotada oval que constitueix la comarca, estès a la dreta del Francolí, entre el Riu Brugent i el riu de la Vall, a l’entrada de l’estret de la Riba El terme és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Prades Quatre corrents fluvials l’envolten i el limiten el riu de la Vall per la part septentrional, el Francolí per l’oriental, i el Riu…

Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles, de la Vila,…

La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició…

Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Beuda N i W, Sant Ferriol S, Serinyà S i Crespià E, aquests dos de la comarca del Pla de l’Estany, i Cabanelles E, que pertany a l’Alt Empordà En la divisió territorial de Catalunya del 1936 Dosquers fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però l’any següent, el 1937, en fou segregat per a incorporar-lo a la Garrotxa i el 1969 fou agregat al municipi de Maià De fet, com Maià, es troba a la zona de transició entre la Garrotxa, l’Empordà i el Pla de l’Estany El terme municipal forma part del partit judicial de Figueres i no d’Olot,…

El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la…

Situació L’església parroquial de Santa Maria destaca en el petit nucli aglevat del poble de Vilamarí, el qual es troba dalt d’un serrat, a l’esquerra de la vall del Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG878 Per arribar-hi cal seguir la carretera local de Banyoles per Borgonyà, des de la carretera comarcal de Girona a Olot a la NII, la qual passa per Vilamarí També s’hi pot anar des de Cornellà del Terri fins a Pujáis dels Cavallers, on s’enllaça amb l’esmentada carretera local Història Entre les primeres notícies conegudes sobre el nom de Vilamarí hi ha uns personatges amb aquest…

Situació Graons de la part oest, fets arran del basament de mur que tancava el petit nucli per aquesta banda ECSA - J Bolòs És situat al vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la falda de la serralada, a un nivell més baix que el poble de Moror, que es troba davant seu El lloc de les Tombetes aprofita un meandre del torrent de Sant Esteve El costat oest es comunica, però, per un llarg pas estret amb la resta de la muntanya i amb el camí És a prop d’un roquissar, autèntica fortalesa natural, que s’anomena Roca del Castellot nom que pot indicar l’existència d’un jaciment preromà Mapa 33-…

Situació Notable església de dues naus, d’interpretació arquitectònica complexa ECSA - JA Corbella L’església parroquial d’Escalarre és al costat del cementiri, als afores del poble, al qual s’arriba per una carretera que surt d’Esterri d’Àneu JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH476199 Història El primer esment conegut del lloc d’Escalarre data dels anys 981-985, quan el comte Ramon de Pallars retornà al monestir de Gerri uns alous, entre els quals figura el lloc d’Escalarre El 1090 el comte Artau II i la seva muller Eslonça donà al mateix monestir un excusatum , a Martí Oriol, de la vila d’…