Resultats de la cerca

Les dedicacions actuals del sòl Mapes d’ús del sòl han estat establerts per a algunes àrees dels Països Catalans, com aquest corresponent a la Catalunya Nord, incorporat a l’" Atlas de la Catalunya Nord ", de Joan Becat i collaboradors Jordi Vidal En el text, quadres i mapes dels capítols precedents queden recollits els principals tipus de sòls representats als Països Catalans i la seva distribució territorial La superposició d’aquesta informació amb la fornida a la part d’aquesta obra dedicada a la vegetació, dona una visió de l’ús de l’espai i de la dedicació dels sòls al nostre país, però…

Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé…

Tingué una certa vitalitat als s XIII i XIV El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat En data desconeguda s’uní a Sant Daniel de Girona No en romanen restes

És un centre d’estiueig La urbanització de la cala de la Fosca és anterior al boom turístic, però alguns edificis recents han malmès el conjunt edificat Hi destaquen les cases d’estiueig obra de l’arquitecte Duran i Reynals fetes vers el 1945, que continuà posteriorment l’arquitecte Lluís Nadal i Oller tot respectant-ne els trets tipològics d’aquest autor són les cases Nadal i els habitatges de la platja sota Mardia, també a la Fosca

És situat als vessants nord-occidentals del puig d’Arques, al sector de les Gavarres L’església parroquial de Sant Cebrià era de l’arxiprestat de la Bisbal El lloc formà part de la baronia de Cruïlles

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, de la qual encara és visible la planta una nau amb transsepte i absis semicircular F Tur L’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, molt enrunada actualment, és situada a uns 200 m vers llevant del veïnat de les Corts, que es troba a migjorn d’Empúries, a tocar de la mota de la riba dreta del rec del Molí o Ter Vell El nucli de poblament és format per un conjunt de masies al peu del turó de les Corts Mapa 295M781 Situació 31TEG095637 Per anar-hi cal seguir el vell camí que porta d’Empúries i l’Escala al veïnat…

Situació Vista de la façana de llevant d’aquest casal gòtic amb la torre d’origen romànic a primer terme E Pablo El castell de Plegamans és a llevant de la població de Palau de Plegamans, al cim del turó més alt de l’entorn, anomenat la Serra Dista uns 200 m de la carretera que uneix Mollet del Vallès amb Caldes de Montbui al seu pas per la població Mapa L37-15393 Situació 31TDG319043 Hi ha diversos itineraris possibles per arribar al castell de Plegamans, visible des de la carretera El camí principal de pujada és retolat amb el nom de carrer del Castell i segueix un bon tros parallel a la…

Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la…

Vas de ceràmica cardial, cova de la Sarsa, Bocairent, VI millenni cal aC MBo / GC Les causes que motivaren la producció artificial d’aliments i la seva pràctica a Occident constitueixen temes d’investigació crucials en l’àmbit de l’arqueologia europea Les primeres manifestacions de la domesticació a la conca mediterrània coincidiren amb la presència de ceràmiques decorades amb motius aconseguits mitjançant impressions de closca d’escopinya Cardium edule d’aquí ve el nom de ceràmica cardial amb què es coneixen aquests recipients Aquesta mena de decoracions es documenten en jaciments datats…