Resultats de la cerca

Realitzà films de tots els gèneres, sobretot d’aventures — The Dawn Patrol 1930, Only Angels have Wings 1939, Hatari 1961— i comèdies — Gentlemen Prefer Blondes 1953 i Man's Favourite Sport 1963— Ha dirigit, a més, Scarface 1932, Sergeant York 1941, Red River 1948, Río Bravo 1958 i Eldorado 1966 Li fou concedit per l’acadèmia de Hollywood l’Oscar especial del 1974 pel conjunt de la seva tasca cinematogràfica

Es donà a conèixer com a assagista amb An End to Innocence 1955, on dóna una visió distinta d’obres clàssiques americanes També publicà altres assaigs com Love and Death in the American Novel 1960, Being Busted 1969, The Stranger in Shakespeare 1972, What Was Literatura 1982, Fiedler on the Roof 1991 i The Tyranny of the Normal 1996 La seva producció novellística és molt treballada, destaquen The Messengers will come no More 1974, In Dreams Awake 1975 i Freaks 1977

Escriví la seva primera novella  Crazy in Berlin 1924, una obra mestra de la ironia, a partir de la seva experiència com a soldat durant l'ocupació d'aquesta ciutat Després de graduar-se en literatura a la Universitat de Cincinnati 1948, es dedicà a feines editorials i collaboracions fins que pogué dedicar-se exclusivament a escriure Autor d'un ampli registre, la seva obra inclou gairebé tots els subgèneres novella històrica, policíaca, de terror, ciència-ficció o aventures, i també, relats realistes de les classes mitjanes Alguns dels títols més destacats són Reinhart in love 1961, Little…

Alumne de JN Fuchs, fou encoratjat per Brahms i, sobretot, per Mahler, de qui fou amic Director de nombroses orquestres, com ara les de la Volksoper de Viena 1906, del Deutsches Theater de Praga 1911-27 i de Berlín 1927-33, el 1939 s’establí als EUA Pròxim a ASchönberg, tingué un paper molt actiu en la difusió de les obres de l’escola de Viena Tanmateix, en les seves composicions mostrà unes concepcions més conservadores, inspirades en Mahler i en el primer Schönberg Cal esmentar la Lyrische Symphonie 1922, les òperes Kleider machen Leute 1910, Eine florentinische Tragödie 1916 i Der…

Investigà, en espectroscòpia, els colors, els vapors metàllics, les radiacions moleculars i atòmiques, etc Ideà un aparell per a obtenir radiació ultraviolada, la qual ha estat anomenada llum negra o de Wood

Membre del partit conservador i diputat 1910, fou virrei de l’Índia 1926-31, on aplicà una política de pacificació Fou ministre d’afers exteriors 1938-40 i ambaixador als EUA 1941-46

Collaborà en diverses publicacions, sobretot com a crític literari Tanmateix, la seva obra crítica, que seguí en bona part l’estètica marxista, versà també sobre altres camps, com la política, la història, etc Cal destacar-ne els volums d’assaigs Axel’s Castle 1931, The Scrolls from the Dead Sea 1955 i Patriotic Gore Studies in the Literature of the American Civil War 1962, entre molts d’altres, la novella I Thought of Daisy 1929 i Memoirs of Hecate County 1946, recull de narracions Conreà també la poesia i el teatre, i deixà també una obra autobiogràfica A Prelude 1967

Fou un dels creadors de la teoria del continuum com a model d’estudi de la vegetació i proposà una classificació dels organismes en cinc regnes moneres, protoctists, fongs, plantes i animals en comptes dels dos considerats tradicionalment Entre els seus treballs més destacats cal esmentar A Consideration of Climax Theory The Climax as a Population and Pattern 1953 Vegetation of the Great Smoky Mountains 1956, on exposà per primera vegada amb un exemple pràctic la teoria del continuum On the Broad Classification of Organisms 1959 i Communities and Ecosystems 1970

Format a Viena 1917, ja es destacà en el camp social en fundar l’anomenat “teatre de l’espontaneïtat”, on cada actor improvisa el seu paper Emigrat als EUA 1926, creà el psicodrama , tipus de psicoteràpia que consisteix bàsicament en un mètode de relacionar una persona amb les altres i fer-la servir com una força de repulsió o d’atracció dins el grup

De pare i mare físics, emigrà els anys trenta a Austràlia amb la seva família per a fugir de la persecució als jueus Graduat 1946 en física per la Universitat de Sydney, amplià estudis a Birmingham Gran Bretanya amb Rudolf Peierls i Martin Schwarzschild , i obtingué el doctorat el 1948 Posteriorment anà a la Universitat de Cornell EUA, on el 1957 fou nomenat professor i on exercí la recerca i la docència fins a la jubilació 1997 Desenvolupà les principals aportacions conjuntament amb Hans Albrecht Bethe en els anomenat ‘procés de Salpeter’, i ''equació de Bethe-Salpeter’, amb els quals…