Resultats de la cerca
Es mostren 6863 resultats
Tecumseh
Història
Cap dels indis shawnees
.
Combaté els colons blancs establerts a les vores del riu Ohio i participà en les conferències de pau dels anys 1800 Aprofitant la revolta índia de 1804-05 i l’amenaça de guerra entre els EUA i la Gran Bretanya, intentà una confederació de totes les tribus índies amb l’ajut del seu germà Tenskwatana el Profeta Malgrat les seves declaracions pacífiques, fou perseguit i vençut pel general William Harrisson, governador d’Indiana, a Tippecanoe 1811 S'alià amb els anglesos durant la guerra angloamericana 1812-13, però fou vençut i mort a la vora del riu Thames
Gausfred II de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (1013-74).
Fill de Guislabert I i de Beliarda Es casà amb Adelaida En succeir el seu pare, s’enfrontà al seu oncle Hug I d’Empúries, que pretenia d’unir ambdós comtats defensat per Bernat I de Besalú, la mediació del bisbe Oliba aconseguí finalment la pau 1020 El 1025 intervingué a Perpinyà, esdevinguda de poc temps residència comtal, en la consagració de Sant Joan Vers 1065-66 assistí, amb el seu fill Guislabert i amb els comtes Ponç I d’Empúries, Guillem II de Besalú, Ramon I de Cerdanya i altres nobles, al famós sínode de Toluges
Francesc II de Bretanya
Història
Duc de Bretanya (1458-88).
Fill del comte Ricard d’Étampes, succeí el seu oncle Artur III Lluità contra Lluís XI de França, que volgué reduir la seva independència, i s’alià a Carles de França, que ajudà a recuperar el ducat de Normandia 1467, però fou vençut Durant la regència d’Anna de França, s’alià a Maximilià I d’Àustria i al duc Lluís d’Orleans, amb qui intervingué en la Guerre Folle 1485, però fou derrotat per les forces de la regent El rei Carles VIII li acordà la pau amb la condició que decidís el casament de la seva filla i hereva Anna
Francesc Coll i Guitart
Cristianisme
Dominicà.
Després d’estudiar al seminari de Vic 1822-30, ingressà a l’orde de predicadors a Girona, on professà 1830 i on estudià teologia, fins a l’exclaustració del 1835 Acabats els estudis a Vic, hi fou ordenat el 1836 Com a frare exclaustrat missionà per Catalunya El 1856 fundà, a Vic, la congregació de les dominicanes de l’Anunciata i en fundà més de 50 cases arreu de Catalunya Escriví alguns llibres de pietat i romanen inèdits alguns escrits pastorals Fou beatificat per Joan Pau II el 1979 i el successor d’aquest, Benet XVI, el canonitzà l’octubre de 2009
John Douglas Cockcroft
John Douglas Cockcroft
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic.
Treballà amb Walton en el camp de la transmutació del nucli atòmic mitjançant partícules accelerades El 1932 construí el primer accelerador de partícules i assolí de fer, juntament amb ETSWalton, la primera transmutació artificial del liti i del bor Assajà també amb hidrogen pesant i trobà nous nuclis atòmics fins aleshores desconeguts Fou professor a Cambridge 1939-46 i participà en el projecte Manhattan durant la Segona Guerra Mundial Membre de la Royal Society el 1936, fou premi Nobel de física el 1951, juntament amb Walton El 1961 li fou concedit el premi Àtoms per a la pau
Arthur Neville Chamberlain
Arthur Neville Chamberlain
© Fototeca.cat
Política
Polític britànic.
Diputat conservador 1918, collaborà amb Stanley Baldwin en la reunificació del partit 1924 Ministre de finances 1931, desenvolupà una política social avançada i participà en els acords d’Ottawa El 1937 fou elegit primer ministre A fi de conservar la pau internacional, cedí sovint a les exigències de Hitler i de Mussolini Durant la crisi germanotxeca 1938 signà l’ acord de Múnic , però l’ocupació de Txecoslovàquia pels alemanys significà el fracàs de la seva política conciliadora Envaïda Polònia 1939, declarà la guerra a l’Eix El maig del 1940 cedí el poder a Winston…
Isòcrates
Filosofia
Orador grec.
Educat en la tradició sofística i en la socràtica, actuà com a logògraf a Atenes 390 i fundà després una escola en la qual l’eloqüència era la base de l’educació moral Entre els seus discursos es destaquen el Plataic ~373, el Panegíric 380, el Per la pau i l' Areopagític Maldà sempre per obtenir, en contra dels interessos particularistes de les ciutats, la unitat política de Grècia, conciliada amb autèntics ideals de llibertat Havent recorregut, sense èxit, a Filip de Macedònia, expressà la seva decepció en el Panatenaic ~342-339, on féu també el famós elogi d’Atenes
Rudolf Hess
Rudolf Hess durant un míting a Berlín el 1939
© Fototeca.cat
Política
Polític alemany.
Membre del partit nazi des del 1920, participà en el putsch de Munic 1923 i fou secretari particular de Hitler 1925 i president del comitè central del partit 1932 Pel maig de 1941 volà secretament a la Gran Bretanya, amb el propòsit d’obtenir del govern anglès un tractat de pau que permetés a Alemanya de dedicar tot el seu exèrcit a combatre l’URSS Detingut pels britànics i jutjat a Nuremberg, fou condemnat a cadena perpètua i reclòs a la presó de Spandau Malgrat insistents demandes a favor del seu alliberament, aquest li fou sempre negat
Guillem II de Nassau-Orange

Guillem II de Nassau-Orange
© RVD
Història
Stadhouder d’Holanda (1647-50) i príncep d’Orange.
Fill i successor de Frederic Enric I de Nassau-Orange , acceptà la pau de Münster 1648 amb la monarquia hispànica, però aviat pretengué de continuar la guerra contra aquesta Intentà de declarar la guerra a Anglaterra, on Carles I , el seu sogre, havia estat destronat per Cromwell El 1650 els Estats d’Holanda se li oposaren i apellà als Estats Generals, que li concediren plens poders detingué els seus sis principals opositors i hom arribà a un acord Aquell mateix any signà una aliança ofensiva amb França, però morí sobtadament al cap d’unes quantes setmanes
Alexandre Louis Empaytaz
Cristianisme
Pastor reformat.
El 1869 un comitè de missions l’envià a Barcelona per atendre-hi els protestants de parla francesa Contribuí a l’establiment de la Congregació Protestant de Sant Pau i a estendre les seves idees per Monistrol, Miravent i Reus i algunes poblacions del Maresme, com Premià, Canet i Vilassar Juntament amb el missioner Payne, els germans de Plymouth i el metodista Robert Simpson, el 1879 fundà a Barcelona un hospital evangèlic, que el 1893 esdevingué el conegut com a Hospital de les Colònies Estrangeres El 1907 tornà a Ginebra, on tingué cura de la infermeria Butini