Resultats de la cerca

El despoblat de Vencilles és situat a mig camí entre Sanavastre i Prats L’antiga parròquia de Vencilles apareix documentada amb la forma Vicinulas a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, però que en realitat fou redactada a la fi del segle X A la darreria del segle XI, l’any 1086, hi ha la referència que un tal Guillem Ramon donà a Guadall Gilabert un alou que posseïa al terme de Sant Vicenç, al lloc de Vencilles, i que li pervenia pel testament de Guillem Gualter, ostiari de l’església d’Urgell El document cita textualment “ prefatum autem alodium est in…

Vida Es llicencià en història de l’art i obtingué el Certificate in Film a la Universitat de Nova York Produí diversos curts com Biorxa 1994, Lydia Zimmermann fou secretària de rodatge, ajudant de producció i de direcció, respectivament, en És quan dormo que hi veig clar 1986-88, Jordi Cadena i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Realitzà quatre curts Clara Foc 1992 The Professional 1993 Dear Mother 1993 i Escrito en la piel 1994 i l’episodi "Vista" del film collectiu El domini dels sentits 1996 El seu primer llarg fou Dones Nosotras , 2000, amb guió del seu company sentimental Jordi…

En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló Barcelona — 1887, documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar El seu fill Josep Sunyer i Parera Barcelona 1850 — 1919, format al taller de P Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors Fou mestre de notables orfebres, com el seu fill Ramon Sunyer i Clarà i Jaume Mercadé Oriol Sunyer i Gaspar Barcelona 1923, fill de Ramon, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció de l’obrador familiar des…

Cal cercar-ne l’origen en les processons quaresmals que des del s XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l’Església fins els anys 1865-66 El 1875 s’instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s’adoptà definitivament el text d’Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d’Àngel Monné i Enric Solsona 1950…

Fou company d’armes de Ramon Muntaner a Sicília, on lluitava al servei de Frederic II contra els angevins de Nàpols Entrà a Sciacca durant el setge imposat per aquests 1301-02 Combaté a l’illa de Gerba, i Muntaner, en partir-ne, el deixà com a capità o guarda del castell Defensà Trapani del setge napolità, i intervingué en la treva que hi fou feta 1313-14 Fou curador de Manfred, fill del rei Frederic II 1317 Amb els seus soldats, catalans i almogàvers, vigilà el nou desembarcament angeví prop de Palerm, entrà a la capital i resistí el setge 1325 en ésser alçat aquest, emprengué una guerra de…

Iniciat a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1304 fou enviat per Jaume II al rei Robert de Nàpols per tal de fer-li conèixer el repertori joglaresc El 1322 portà al rei Jaume el Sermó de Ramon Muntaner aquest l’elogià com el millor cantor de Catalunya El 1328, encara participà, a Saragossa, en les festes de la coronació d’Alfons el Benigne El seu nom se cita en la Crònica de Ramon Muntaner, testimoni d’aquesta cerimònia Segons el text, després del banquet que seguí la coronació, celebrat al palau de l’Aljafería, els comensals passaren a una sala on s’assegueren al voltant del monarca…

Posseïa béns importants a les viles de Ger i All, i vengué 885 al comte Guifré I el castell de Montgrony El 886 expulsà el prelat legítim d’Urgell Ingobert, i el 887, d’acord amb el comte Sunyer II d’Empúries i el seu germà Delà, consagrà, amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, Ermemir com a bisbe de Girona en detriment de Servusdei Tot seguit, a satisfacció del comte Ramon I de Pallars-Ribagorça, segregà del seu bisbat el territori dels comtats d’aquest i hi instaurà Adolf com a bisbe de Pallars Es considerà llavors arquebisbe, reconegut per quatre sufraganis i sostingut pels…

També anomenat Artal I d’Alagó pel seu casament amb Ximena II Péreç, senyora d’Alagó actualment un municipi de la província de Saragossa, amb qui tingué un fill, el futur Palacín I d’Alagó nascut el 1163 Anteriorment, però, el 1130, havia esposat una tal Agnès morta el 1135, de qui naixeren el futur Artau IV de Pallars Sobirà ∽1110-∽1182 i una filla del mateix nom que la mare, que es casà amb Ramon, senyor d’Erill  El 1110 o 1111 fou fet presoner pels almoràvits en una ràtzia per terres catalanes i retingut a Saragossa hi era el 1111, on aprengué l’àrab, cosa no gens habitual en un senyor d’…

Fill de Roger I de Carcassona-Coserans, compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona

La denominació procedeix del sobrenom Trencavell donat al vescomte Ramon Bernat I de Nimes i Albí mort vers el 1074 Aquest apellatiu esdevingué també nom propi, tant masculí com femení Trencavella