Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
quarto
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda, primer de billó i més tard de coure, encunyada a Castella des del segle XV fins al XIX, amb un valor de quatre maravedisos.
A Catalunya, al s XIX, se'n feren diverses emissions de caràcter local del 1808 al 1814 la de Barcelona sota l’ocupació francesa monedes de quatre, dos, un i mig quartos, i del 1810 al 1814 la de la seca de la Junta de Defensa del Principat monedes de sis, tres, dos, mig, i un i mig quartos, a nom de Ferran VII l’any 1823 la provincial encunyada a Barcelona monedes de sis i tres quartos del 1836 al 1846 la del Principat, a nom d’Isabel II monedes de sis i tres quartos, i l’any 1840 la de sis quartos de Berga, a nom de Carles V, el pretendent carlí, també amb la llegenda PRINCIPATUS…
atzeituní
Indústria tèxtil
Teixit de seda llavorada d’un gran valor i molt usat a l’edat mitjana, procedent de Zaitun, denominació àrab de Quanzhou (o Jinjiang), Xina.
anàlisi bromatològica
Alimentació
Anàlisi de la composició, propietats, valor alimentari, conservació i estat químic i sanitari dels productes naturals o artificials destinats a l’alimentació humana o animal.
masmudina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, de valor d’un dinar, encunyada pels almohades (que eren de la tribu berber dels masmudes, d’on prové el nom).
Les masmudines tingueren una àmplia circulació pels regnes cristians A Catalunya apareixen documentades des del 1174 i, igualment com en el cas dels mancusos, hom en troba emissions cristianes, dites masmudines contrafetes o imitades Consta que se'n fabricaren a Lleida i a Mallorca i que Jaume I concedí, el 1272, franquícies i salconduits a fabricants de masmudines La circulació de dobles masmudines o dobles dinars almohades originà que també a Castella fossin encunyades les dobles i que la masmudina senzilla fos coneguda també amb el nom del semidobla almohade
acció de vot plural
Economia
Dret mercantil
Acció preferent amb drets polítics no proporcionals al valor nominal, admesa a Suïssa, Gran Bretanya, els EUA i, amb limitacions, a França i a Alemanya.
temps solar veritable
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és determinada sumant 12 hores al valor de l’angle horari del Sol veritable a l’instant considerat.
temps solar mitjà
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és determinada sumant 12 hores al valor de l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
interruptor automàtic
Electrònica i informàtica
Interruptor que obre un circuit en produir-se unes condicions predeterminades, per exemple en prendre un corrent o una tensió un valor màxim o mínim.
El restabliment del servei pot ésser automàtic, en desaparèixer la causa de la interrupció, o bé mitjançant un dispositiu manual Anomenats també disjuntors , són emprats per a la protecció de motors, de circuits, etc, en les installacions domèstiques i industrials
impuls
Electrònica i informàtica
Senyal elèctric de durada molt breu i de forma normalment rectangular, de manera que presenta un augment, seguit d’una disminució brusca del seu valor.
Sovint es repeteix a una freqüència determinada
magnetó de Weiss
Física
Moment magnètic atòmic elemental elegit experimentalment de manera que tots els moments magnètics mesurats en física atòmica puguin ésser considerats múltiples enters del seu valor.
Equival, aproximadament, a 1/5 del magnetó de Bohr