Resultats de la cerca

Davanter format al Mercantil, passà al CE Sabadell 1959-60 i fitxà pel RCD Espanyol, que el cedí al Terrassa 1960-61 Jugà a l’Espanyol 1961-63, amb el qual debutà en la màxima categoria, passà pel CE Europa 1963-64 i tornà al Sabadell 1964-66, equip amb el qual també jugà a primera divisió Posteriorment, fou jugador de la UE Lleida 1966-67 i del CF Badalona

Format en el FC Barcelona, jugà al primer equip 1968-73 i guanyà la primera Copa d’Europa de l’entitat 1973 i una Copa d’Espanya 1972 Després marxà una temporada al Femsa de Madrid, a la primera divisió, i una altra al Sabadell, a la divisió d’honor Finalitzà la carrera esportiva al Sentmenat 1975-80, on es retirà després de ser subcampió de la Recopa d’Europa 1980

S’inicià al FC Barcelona, i posteriorment passà al Júnior FC de Sant Cugat del Vallès, on debutà amb el primer equip l’any 2003 L’any 2007 disputà la Lliga dels Països Baixos amb el MHC Laren i la temporada següent tornà al Júnior, on jugà fins al final de la temporada 2011-12, que es retirà Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Presidí el Club Esportiu Europa en dues etapes 1915-27, 1928-31 Durant el seu mandat l’equip guanyà el Campionat de Catalunya 1923, disputà la final de Copa 1923, i participà en les tres primeres edicions de la Lliga de primera divisió 1928-31 El 25 de març de 1924 i el 15 d’agost de 1964 fou objecte de sengles homenatges de reconeixement per l’entitat

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a l’Atlètic Terrassa Hockey Club Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-89, cinc Copes del Rei 1984-88, set Lligues 1983-89 i una Copa d’Europa 1985 Amb la selecció espanyola, participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 És pare dels jugadors d’hoquei sobre herba Roc i Georgina Oliva

Tècnic del Club Natació Terrassa, fou entrenador dels equips inferiors del club i, el 2004, passà a ocupar el lloc d’entrenador en cap Conquerí els Campionats d’Espanya juvenil 2005 i júnior 2007, i aquest mateix any, el primer equip disputà les finals de la Lliga, la Copa del Rei i la Supercopa d’Espanya La Federació Catalana de Natació li concedí la medalla al mèrit esportiu 2007

Fill del campió d’Espanya de ciclocròs 1941 Santiago Mostajo, competí durant la dècada de 1950 amb l’equip Faema-Guerra i guanyà el Trofeu Borràs 1953 i una etapa de la Volta a Catalunya 1957 Collaborà amb el seu pare en la gestió del velòdrom Mostajo al Camp del Guinardó de Barcelona, on s’installà una escola de ciclisme El 1978 es proclamà subcampió del món de veterans

Pertanyé al Club de Rem Ruber i també estigué vinculat a altres clubs, com el GEiEG o el Club de Rem de Barcelona Fou campió d’Espanya en la categoria de quatre amb timoner i en vuit amb timoner 1951, 1952 Assolí una medalla de bronze al Mundial del 1951 en la categoria de quatre amb timoner i formà part de l’equip olímpic espanyol als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952

Formada al club de la seva ciutat, al final de la dècada de 1990 s’incorporà a les files del Rugby Club l’Hospitalet Guanyà un Campionat d’Espanya 1998 Posteriorment formà part de l’equip de rugbi de l’INEF de Barcelona Jugà 64 partits amb la selecció espanyola i fou la jugadora que més cops defensà la samarreta de la selecció Fou seleccionadora del combinat espanyol fins el 2011

Soci del Reial Club Marítim de Barcelona des del 1917, formà part del seu equip de rem i fou campió d’Espanya de dos amb timoner 1924 i de vuit amb timoner 1926, 1927 Assolí molts altres campionats en l’àmbit català Formà part de la junta del club 1928-36, 1963-70 i el 1970 fou nomenat president de l’entitat, càrrec que ocupà fins a la seva mort