Resultats de la cerca
Es mostren 6863 resultats
Elisabet de Caríntia
Història
Reina de Sicília, filla d’Ot II, duc de Caríntia i comte de Tirol i de Gorizia, i muller de Pere II de Sicília (1323).
Vídua 1342, el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne Intervingué en la pau que culminà en la renúncia de Joana I de Nàpols al domini de Sicília i el seu reconeixement d’aquell regne 1347 Favorable, bé que veladament, als barons sicilians i contrària, per tant, a la política procatalana de Joan, a la seva mort 1348 pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi —entre els quals Matteo, que ella féu tornar del seu exili a Pisa— i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil
Antonio Caetano de Abreu Freire Egas Moniz
Neuròleg portuguès.
Introduí i desenvolupà l’angiografia cerebral, mètode de diagnòstic de gran valor per a la detecció de malalties intracranials i que permet de veure els vasos sanguinis del cervell en injectar-hi substàncies opaques als raigs X El 1936 realitzà amb A Lima una lobotomia , primera intervenció quirúrgica al cervell per al tractament d’una malaltia mental El 1949 li fou atorgat el premi Nobel de medicina Exercí també com a polític fou diputat diverses vegades entre els anys 1903 i 1917 i encapçalà la delegació portuguesa a la conferència de pau de París 1918-19
Tomàs Dassió i Albats
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1578-85).
Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València 1573, on exercí de vicari general Fou rector i vicecanceller de la Universitat de València Assistí al concili de Trento A Barcelona tingué un càrrec a l’audiència reial de Catalunya Nomenat bisbe d’Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena de la qual Oriola s’havia separat el 1566 i amb el capítol de la seva pròpia catedral Representant de l’esperit contrareformista, protegí els…
Ignasi Ubach
Literatura catalana
Pseudònim literari que utilitzaren un grup d’escriptors de la generació dels setanta.
Era format per Carles Hac Mor, Santi Pau i Antoni Munné i, ocasionalment, per Biel Mesquida, que, després, se n’allunyà Publicaren catorze articles de maig del 1975 al març del 1976 al suplement literari del diari “Tele-exprés” La seva actitud estètica i literària defensava una renovació i modernització dels codis expressius de la llengua i la superació del concepte de gènere literari Els referents teòrics cal trobar-los en el textualisme francès i els seus noms més significats La seva posició es contraposa amb el collectiu↑ Trencavel i donà lloc a un debat teòric i literari a…
Francesc Arau i Sanpons
Tècnic.
El 1829 fou nomenat maquinista de la Casa de Caritat i es dedicà a la construcció d’aparells de física i mecànica i d’instruments de matemàtiques Fou professor de mecànica a l’Institut Industrial de Catalunya 1848, i a l’Escola Industrial de Barcelona 1851 El 1832 construí una esfera copernicana, per encàrrec de l’abat Safont del Collegi de Sant Pau, que comprenia les òrbites d’alguns cometes Escriví, entre d’altres obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico 1848, Tratado de delineación 1853, Tratado de hilatura con los nuevos adelantos 1853 i Tratado de mecánica práctica…
Societat de Caça de la Vall de Camprodon
Caça
Agrupació de caçadors de Camprodon.
Fundada el 1950, durant els primers anys organitzà competicions de tir al plat i tir al colom És la titular de vuit àrees privades de caça, creades l’any 1969, que ocupen 16000 ha de superfície entre els municipis de Camprodon, Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars, Molló i Sant Pau de Segúries En la dècada de 1980 es va crear la Reserva Nacional de Caça de Freser – Setcases, que afecta la totalitat del municipi de Setcases i part del de Vilallonga El nombre de socis oscilla al voltant de 300, tot i que als anys vuitanta era lleugerament superior
Ricard Serra Grima
Esport general
Metge especialista en medicina de l’esport i cardiologia.
Treballà al servei mèdic de la Residència Blume 1971-2010 fins que passà a coordinar la unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on atén els esportistes que presenten alteracions relacionades amb l’esport de gran dedicació De la mà de Carles Bestit Carcasona, inicià la cardiologia en el Futbol Club Barcelona, club en el qual ha treballat durant més de vint anys Des del 2012 coordina amb la doctora Badell la Fundació Cors Units Ha publicat Cardiologia en el deporte 1998 i edita Salud integral del deportista 2000
Gimnàs Vila
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat l’any 1904 per Jaume Vila Capdevila, exprofessor del Gimnàs Tolosa Promocionava la cultura física, practicava l’atletisme, la lluita grecoromana i participà en nombrosos festivals gimnàstics i atlètics El 1908 inaugurà la sala d’armes, on practicava esgrima, i la sala de boxa, coneguda com Sala Vidal El 1917 es traslladà al carrer de Pau Claris de Barcelona Organitzà molts festivals de gimnàstica Un dels seus alumnes destacats fou Nemesi Ponsati També hi assistien els alumnes de l’Escola de Mestres de Joan Bardina Es mantingué obert fins al final del segle XX
Gimnàs Colón
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fundat per Amadeu Llaverias l’any 1892, estava especialitzat en la gimnàstica higiènica i artística, i difonia la cultura física entre la classe treballadora Estava ubicat al carrer de Sant Pau de Barcelona El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola També organitzava vetllades atlètiques, literàries i culturals El 1902 obrí la Biblioteca Gimnàstica, que al cap dels anys acumulà nombrós material bibliogràfic referit a la gimnàstica El 1906 tancà les portes, tot i que la biblioteca seguí creixent Posteriorment, Amadeu Llaverias es traslladà a Figueres i obrí un nou Gimnàs…
Vladimir Bogoevski

Equip de l'Horta-Guinardó Voleibol, temporada 1992-93, entrenat per Vladimir Bogoevski (a dalt, a la dreta)
Arx. J. Danón
Voleibol
Jugador i entrenador de voleibol.
Al final de la dècada dels vuitanta jugà amb el Madrid 1981-83 i amb els Bombers de Barcelona, equip en què feu d’entrenador També fou entrenador de l’Horta-Guinardó Voleibol 1992-94, club que ascendí a primera divisió 1993-94, i del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1995-2002, equip amb el qual assolí la Lliga Catalana 1995, 1996, el Campionat de Primera Divisió 1995 i l’ascens a la divisió d’honor, i del Son Amar de Palma, Mallorca 2003-05 Com a jugador fou internacional amb la selecció de Iugoslàvia