Resultats de la cerca
Es mostren 9602 resultats
Torre o força de Cartellà (Maçanet de la Selva)
Art romànic
Aquest casal residencial fortificat fou inicialment el solar o residència del llinatge dels Maçanet, feudataris del lloc, documentats des de l’any 1116 amb Bernat de Maçanet La seva pubilla, Ermessenda de Maçanet, s’havia casat amb Arnau de Cartellà, i en morir l’any 1213 llegà el casal al seu fill segon Bernat de Cartellà, que originà el llinatge dels Cartellà de Maçanet aquests, alhora, donaren el nom actual al casal o força L’edifici actual, situat al costat de la carretera de Barcelona a Girona, conserva una antiga torre circular, un bonic pati, on hi ha la façana…
Gal·la Placídia

Gal·la Placídia amb els seus fills Valentinià III i Honòria
Història
Emperadriu romana, filla de Teodosi I.
L’any 410, en caure Roma a les mans d’Alaric, Galla fou feta presonera El rei visigot Ataülf s’hi casà el 414, i s’establiren a Barcelona Galla enviduà, però, l’any següent A Ravenna, el seu germà, l’emperador Honori, la casà amb el patrici Constanci, esdevingut emperador el 421 Se n'anà de Bizanci el 425, on s’havia refugiat a la mort del seu segon marit, i regí l’imperi d’Occident durant la minoritat del seu fill Valentinià III Fou sepultada al mausoleu imperial del Vaticà, bé que després, segons la tradició, fou transportada al mausoleu que porta el seu nom a Ravenna Jaume…
Jaume I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell, vescomte d’Àger i baró d’Alcolea de Cinca, Entença i Antillón (1328-47), fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell.
Casat amb Cecília de Comenge 1335, en morir 1336 el seu sogre, el comte Bernat VIII de Comenge, reivindicà, sense èxit, els drets de la seva muller a la successió d’aquest combat Per intrigues de la seva madrastra, la reina Elionor, fou segregat del seu comtat el marquesat de Camarasa, que fou atribuït al seu germà consanguini Ferran Fou addicte al seu germà Pere III de Catalunya-Aragó, fins que aquest instituí com a successora la seva filla Constança 1347 llavors fou desposseït durant uns quants mesos del càrrec de procurador general i esdevingué el cap de la Unió aragonesa A despit d’això,…
Gregori I
Cristianisme
Papa (590-604).
Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio Roma Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma Teòleg i místic dins la línia alexandrina és anomenat “doctor egregi”, fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies 592 Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica Els seus escrits homilies, cartes i els Diàlegs , el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet foren molt…
Robert Devereux
Història
Militar
Militar i cortesà.
Segon comte d’Essex, fou famós per les seves relacions amb la reina Elisabet I d’Anglaterra de la qual fou privat des de molt jove Ambiciós i aventurer, Robert Devereux participà en els conflictes bèllics del seu temps Lluità contra les tropes imperials castellanes als Països Baixos, a Castella, a Lisboa i contra els catòlics a França Comandà diverses vegades les forces angleses contra els revoltats irlandesos, però la derrota que obtingué el 1599 juntament amb la seva deserció i les seves intrigues li valgueren la pèrdua del favor de la reina i dels càrrecs polítics Encara…
Jean Gaston Darboux
Matemàtiques
Matemàtic francès.
La major part dels seus treballs es desenvoluparen en el camp de la geometria Publicà memòries sobre l’estudi de les superfícies ortogonals 1864-66, equacions diferencials de segon ordre en derivades parcials 1870 —per a les quals proposà un nou mètode d’integració—, aproximació de funcions, funcions discontínues, etc Una de les seves obres més importants, Leçon sur la théorie générale des surfaces et les applications géométriques du calcul infinitésimal 4 volums, 1887-96, constitueix una síntesi dels treballs duts a terme en els camps de la geometria i del càlcul durant el s XIX…
Estudis d’Història Agrària
Historiografia catalana
Revista interuniversitària especialitzada en història rural, i de freqüència irregular, fundada l’any 1978.
És considerada una de les fites per a la consolidació de la història rural a Catalunya Entre els seus principals impulsors destaca Emili Giralt i Raventós Vilafranca del Penedès, 1927 Participà en la celebració de quatre Colloquis d’Història Agrària 1978-97 L’any 1996 signà un conveni de coedició de la revista amb la UdG, la UB, la Universitat de Lleida, la URV i els Estudis Universitaris de Vic Els números 12 1998 i 13 2000 es dedicaren al pairalisme i a l’alimentació, respectivament El primer inclou articles d’Encarna Roca, Rosa Congost, Joaquim M Puigvert, Jordi Planas, Joaquim Capdevila,…
Francesc Anglada i Reventós
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Gramàtic i escriptor.
Estudià en diferents centres de Barcelona i l’any 1840 substituí Antoni Bergnes de las Casas a la càtedra de francès de l’escola de comerç de la Junta de Comerç de Barcelona Després fou catedràtic de l’institut provincial de segon ensenyament i fundà i dirigí altres centres docents inicià la primera escola parroquial segons el sistema d’ensenyament mutu, la qual serví de model a les que més tard fundà l’ajuntament La major part de la seva producció són obres escrites en castellà i en francès sobre qüestions gramaticals d’aquesta darrera llengua Amb el pseudònim Genís Domingo i…
,
Botswana 2013
Estat
En el seu contenciós amb el Govern, els defensors dels boiximans van destacar la decisió d’un tribunal d’impedir l’expulsió de 600 boiximans del campament de Ranyane, al nord-est del país El Govern presidit per Ian Khama té projectat la creació d’un parc natural a la zona on viuen els boiximans, un poble no sedentari delmat per les malalties i la malnutrició a l’Àfrica austral hi viuen uns 100000 boiximans L’agenda política d’un dels països més estables i més ben gestionats del continent va estar dominada per la preparació de les eleccions que se celebraran el 2014 En el prestigiós Índex…
Cándido Antonio Sibilio Hughes

Cándido Antonio Sibilio Hughes
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugador de basquetbol conegut com Chicho Sibilio.
Aler, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1976-89 després de la seva participació amb la selecció dominicana en un torneig amistós a l’Hospitalet de Llobregat Amb el Barça guanyà cinc Lligues 1981, 1983, 1987, 1988, 1989, vuit Copes del Rei 1978-83, 1987, 1988, una Copa Príncep d’Astúries 1988, dues Recopes d’Europa 1985, 1986, una Copa Korac 1987 i un Mundial de clubs 1985 L’any 1993 es retirà com el primer jugador de l’ACB que anotà més de 650 triples i més de 6000 punts Després de la seva nacionalització com a espanyol, disputà 87 partits amb la selecció estatal i participà en dos Campionats…