Resultats de la cerca
Es mostren 17490 resultats
elixir
Farmàcia
Licor medicamentós compost de distintes substàncies medicinals dissoltes en un alcohol del 10% al 15%.
Hom els obté per maceració o destillació de les substàncies a extreure Actualment són en desús, bé que eren molt nombrosos en les antigues farmacopees Sovint hom pot considerar-los com a tintures vegetals compostes i dosificades per facilitar-ne l’administració Els més coneguts són el paregòric i el de Ringelmann
infecció oportunista
Patologia humana
Denominació genèrica dels processos infecciosos que es desenvolupen en persones immunodeprimides.
Poden ésser degudes a gèrmens oportunistes, és a dir, microorganismes poc virulents que en persones immunocompetents no podrien produir una infecció, o bé ésser causades per gèrmens virulents que en les persones immunodeprimides originen malalties infeccioses més greus, persistents i freqüents del que és habitual en individus amb una activitat immunològica adequada
wigwam
Nom genèric donat a les cases estacionals de la majoria d’amerindis de l’Amèrica del Nord.
Consten d’una cobertura feta de sis arbres o més plantats al voltant d’una zona circular o rectangular que hom vincla o lliga amb els de la banda oposada, de manera que formen una mena de cúpula o vagó, i que hom recobreix amb escorça o bé amb joncs o teles
visir
Història
En alguns països islàmics, ministre.
Bé que el càrrec ja existia durant el califat abbàssida, fou desenvolupat plenament durant l’imperi Otomà A partir d’Orhān s XIV fou instituït, a més a més, el de gran visir , o primer ministre, el qual, assistit per un consell de visirs, era el cap suprem de l’administració turca
col·legi de la mercaderia
Història
Corporació de mercader
d’algunes ciutats i viles catalanes, sorgida als s. XIV i XV.
El nom predominà especialment com a designació de la corporació de Palma Mallorca fundada el 1409, i perdurà fins al s XIX, bé que, des del decret de Nova Planta 1715, amb atribucions limitades A Barcelona i a València, a partir del 1758 i del 1763, reberen el nom de cos de comerç
smṛti
Hinduisme
Dintre el cànon de les escriptures de l’hinduisme (cànon hindú), la tradició (‘el que és recordat’), per oposició a la revelació, ‘el que és oït’ (śruti).
La seva autoritat depèn de la no-contradicció amb la revelació, bé que no gaudeix d’autoritat divina Comprèn obres exegètiques i rituals del Veda Sūtra, tractats jurídics, la gran èpica Mahābhārata, Rāmāyāna, els Purāna i els Tāntra Dintre el Mahābhārata, el poema del Bhagavad-Gītā constitueix per si sol una smṛti
brotxa
Tecnologia
Eina en forma de barra proveïda de dents, d’altures que augmenten progressivament d’un extrem a l’altre, i de secció diversa segons el forat o perfil que realitza (circular, rectangular, circular acanalat, etc), que hom empra per efectuar el brotxatge.
Segons la manera de treballar, pot ésser de tracció o de compressió, i segons l’operació, de brotxatge exterior o de brotxatge interior Les brotxes són generalment d’acer trempat, d’acer al tungstè o bé d’acer ràpid al molibdè i, en alguns casos, hom hi insereix plaquetes tallants de metall dur
blima
Fitopatologia
Malura de la vinya consistent en l’avortament de la flor.
La blima pot ésser efecte d’una malaltia raquitisme, clorosi, antracnosi maculada, atacs successius de míldiu i d’oïdi però més sovint és produïda per una anormal constitució de la flor, o bé per un excés de vegetació, o també per l’efecte d’humitats i boires, durant l’època de floració
bel
Física
Unitat emprada per a expressar, a escala logarítmica decimal, la relació entre dues potències.
El nombre n de bels és expressat per n = log 1 0 P 1 / P 2 , essent P 1 la potència considerada i P 2 la de referència Aquesta unitat és emprada especialment per a expressar potències acústiques i també guanys o atenuacions, bé que correntment hom empra el seu submúltiple, el decibel
animatisme
Etnologia
Religió
Idea que considera que un determinat objecte, persona, animal o planta, és posseït per una essència espiritual, immaterial, que pot afectar les persones en forma positiva o negativa segons quina sigui la direcció de l’acció mística que aquestes adoptin envers ella.
És un concepte equivalent al de mana , i constitueix, per tant, una força intrínseca o atribut que transcendeix a la mateixa natura Bé que no és tan universal com l’animisme, ni tampoc necessàriament contemporani d’aquest, ambdós no s’exclouen, com ho demostra el fet que són convergents a la Melanèsia