Resultats de la cerca

El seu pare, l’almirall Costanzo Ciano, fou un dels primers feixistes italians Ingressà molt jove a la carrera diplomàtica El 1930 es casà amb Edda, filla de Mussolini, el qual el nomenà sotssecretari d’estat i després ministre de premsa i propaganda Participà com a aviador en la guerra d’Etiòpia, i el 1936 esdevingué ministre d’afers estrangers Propugnà la política imperialista de la Itàlia feixista i d’aliança amb Alemanya Signà el “pacte d’acer” maig del 1939, que establia definitivament l’eix Roma-Berlín, i fou un dels responsables de la invasió d’Albània, però no desitjava l…

Passà a Prússia el 1790, amb els seus pares, fugitius de la Revolució Francesa Seguí la carrera militar a Berlín Publicà poemes al Berliner Musenalmanach 1803-05, que ell mateix fundà amb altres escriptors Passà a França el 1807 i, el 1811, fou hoste de Madame de Staël a Suïssa Estudià ciències naturals a Berlín i, entre el 1815 i el 1818, féu un viatge al voltant del món, que descriví a Reise um die Welt mit der Romanzoffischen Entdeckungsexpedition ‘Viatge al voltant del món amb l’expedició descobridora de Romanzoff’, 1821 Dirigí el jardí botànic de Berlín Introduí el concepte…

Fill de l´argenter Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 - 1862 Fou professor lliure a l’Institut Mèdic de Barcelona Introduí l’anestèsia cocaínica i una modificació del sistema d’exploració de l’agudesa visual Creà un important laboratori d’anatomia patològica Amb Ramon Coll i Pujol inicià l’estadística demogràfica sanitària a Barcelona Colaborador des del 1880 de la Revista de Ciencias Médicas , fundada el 1875, en fou director i propietari entre el 1885 i el 1890 Casat amb Celia Solà Casanovas 7 de juny de 1862, tingué tres fills Lluís, Ventura i Mercè En morir el seu fill Lluís…

A divuit anys assolí el títol mundial juvenil a Estocolm Dos anys després començà una gran carrera internacional amb l’obtenció del títol de Gran Mestre Les victòries als torneigs de Moscou 1971 i Hastings 1972, entre d’altres, el portaren a disputar, i a guanyar, el 1974, el torneig de candidats, contra el seu compatriota Korčnoj Un any després assolí el títol mundial, per renúncia del nord-americà Robert Fischer, que defensà contra Korčnoj a Baguio Filipines el 1978 i a Merano Itàlia el 1981 Mantingué el títol fins el 1985, que el perdé davant de Garry Kasparov El 1993, després…

Estudià amb F Bonet i debutà a disset anys al Gran Teatre del Liceu com a Micaela Carmen poc abans de cantar amb J Gayarre La favorita , on intervingué amb un petit paper Després d’actuar a Màlaga la temporada 1891-92, debutà al Teatro Colón de Buenos Aires el 1892 i es presentà al Teatro Real de Madrid la temporada 1893-94 El 1896 actuà al Teatro alla Scala de Milà amb Hamlet , moment a partir del qual fou considerada la fundadora de l’escola de coloratura hispànica El mateix any es presentà a Nova York i entre el 1897 i el 1898 tingué un gran èxit a…

Fill d’un anarquista jueu d’origen rus i d’una escriptora restà orfe de pare després que els nazis l’haguessin internat a Auschwitz Visqué amb la seva mare a França, i estudià matemàtiques a Montpeller i a París Després d’ensenyar al Brasil i als Estats Units, el 1958 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Scientifiques IHES, on desenvolupà la carrera acadèmica Considerat un dels primers matemàtics del segle XX, efectuà aportacions fonamentals a diversos camps de la matemàtica, primer en l’ anàlisi funcional  teoria dels espais nuclears i després en la seva obra monumental i…

Després de publicar Les amoureuses 1858, poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys Lettres de mon moulin 1869, el seu primer recull de contes, assenyala el principi d’una carrera literària que produí Le Petit Chose 1868, Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon 1872, Les contes du lundi 1873, entre les més famoses de les seves obres, i una obra de teatre, L’Arlésienne 1872 Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva Manifestà una sensibilitat…

Màster 1966 i doctorada 1968 per la Universitat de Brandeis, treballà en diverses universitats seguint el periple acadèmic del seu primer marit, el biofísic Olke Uhlenbeck, del qual se separà el 1976 Aquest any s’incorporà a la Universitat d’Illinois, on desenvolupà gran part de la seva carrera fins el 1988, que passà a la Universitat d’Austin, Texas El seu camp de recerca és l’anàlisi geomètrica i les teories de galga , que s’apliquen a la física de partícules , les  supercordes  i la  relativitat general , així com a les anomenades superfícies mínimes A més de les aportacions…

Inicià estudis de trompeta a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i durant el servei militar a València començà els de cant amb Maria Llàcer 1936-39 Seguí els estudis de cant al Conservatori Municipal de Barcelona El 1942 guanyà un concurs radiofònic amb el pròleg d’ I Pagliacci i un any després debutà amb el Fígaro rossinià a Barcelona La temporada 1954-55 actuà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu amb La bohème i inicià una carrera que el dugué a Mèxic, Buenos Aires, Atenes, els Estats Units d’Amèrica, etc Fou un dels barítons més brillants de la seva generació…

Jugà puntualment al final dels anys quaranta, però aviat passà a les tasques directives i el 1948 ja feia de delegat al Gran Via de Barcelona Després anà al Creu Roja i finalment a l’Apolo, on començà la carrera d’entrenador, que continuà en el Joventut de Badalona El 1957 entrà a la Federació Catalana de Patinatge i es convertí, successivament, en el responsable del comitè d’hoquei, del collegi d’àrbitres, del collegi regional de preparadors i de la selecció catalana Fou seleccionador espanyol absolut i júnior 1967-75, i guanyà dos Campionats del Món 1970, 1972, un d’Europa 1969…