Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Josep Campabadal i Calvet
Música
Pianista i compositor.
Estudià a Lleida i a Barcelona, on dirigí la capella de música de la catedral Féu nombrosos concerts de piano i es dedicà també a la docència d’aquest instrument El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago Impulsà la vida musical de Costa Rica i hi fundà l’associació coral Euterpe Compongué trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses i trenta-dos motets És autor de la música de l’himne de Costa Rica 1883 Publicà també obres didàctiques Cantos escolares , 1888 ABC musical , 1894 i un Tratado de teoría y crítica musical
Brígida

Estàtua de Brígida realitzada per Johannes Junge el 1425 (Abadia de Vadstena)
Håkan Svensson (CC BY-SA 3.0)
Literatura sueca
Cristianisme
Escriptora mística sueca, fundadora d’un orde monàstic femení.
Casada amb Ulf Gudmarsson 1316, tingueren vuit fills, entre els quals santa Caterina de Suècia Després d’un viatge a Compostella, Brígida i el seu marit decidiren d’entrar a la vida religiosa i ella ho feu en el monestir d’Alvastra 1344, on hom diu que tingué revelacions Fundà a Valburga l’orde del Santíssim Salvador brigitina A partir del 1350 visqué a Roma Fou canonitzada el 1391 per l’Església Catòlica L’any 1999 fou proclamada copatrona d’Europa, juntament amb Edith Stein i Caterina de Siena La seva festa se celebra el 23 de juliol
Pere Blasi i Maranges
Educació
Geografia
Pedagog i geògraf.
Doctor en filosofia i lletres per Montpeller Mestre a Torroella de Montgrí durant 22 anys, hi fundà l’Ateneu Publicà un Manual de Geografia de Catalunya 1921, premiat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, i collaborà al Butlletí dels Mestres 1922-23 Dirigí el grup escolar Lluís Vives, a Barcelona Fou membre de la ponència de la divisió territorial de la Generalitat i cofundador de la Societat Catalana de Geografia S'afilià a Esquerra Republicana i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya 1932 La seva obra fonamental és el volum de Les terres catalanes 1954-57
Joan Baptista Benlloch i Vivó
Cristianisme
Cardenal (1921), administrador apostòlic de Solsona (1901-06), bisbe d’Urgell (1906-19) i arquebisbe de Burgos (1919-26).
Sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera Horta i a València, on ensenyà humanitats i metafísica Fou nomenat vicari general de Segòvia el 1900,i bisbe titular d’Hermàpolis i administrador apostòlic de Solsona el 1901 Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d’Andorra, promogué les obres públiques carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre també fundà l’Institut Obrer Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest 1899, en el Seminario de San Francisco Javier para…
Manuel Bastos Ansart
Medicina
Metge traumatòleg.
Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969
Adolf Bastian
Etnografia
Antropòleg alemany, considerat el fundador de l’etnografia.
El 1862 fundà el “Zeitschrift für Ethnologie” Creà 1868, amb les seves aportacions, la base del Museum für Völkerkunde de Berlín i fou un dels fundadors de la Berliner Anthropologische Gesellschaft 1869 Escriví unes 200 obres monogràfiques sobre els llocs visitats en els seus viatges també escriví Der Völkergedamke 1881 i Allgemeine Grundzüge der Ethnologie 1884, on introduí alguns dels conceptes bàsics de l’etnologia actual Sosté l’existència d’un pensament popular Völkergedanke basat en el pensament elemental Elementargedanke , instintiu en tots els homes Bastian creia en la unitat…
Count Basie
Música
Nom amb què és conegut el pianista, director d’orquestra, compositor i arranjador de jazz nord-americà William Basie.
Del 1923 al 1926 acompanyà les grans cantants de blues , entre elles Bessie Smith, després tocà a les orquestres de Walter Page i Bennie Moten, fins que l’any 1935 fundà a Chicago la seva orquestra Com a pianista posseïa un estil potent, ple de swing Fou important com a solista i com a director de la seva orquestra, especialment pels seus arranjaments musicals El seu estil interpretatiu es caracteritzava per la repetició d’una sèrie de riffs , breus frases ritmicomelòdiques a manera d' ostinato , que variava inesperadament amb la introducció d’un acord original i impensat
Francisco Fernández de la Cueva y Enríquez de Cabrera
Història
Vuitè duc d’Alburquerque.
Lluità com a mestre de camp contra França a Hondarribia País Basc i comandà la cavalleria lleugera a Rocroy 1643, la seva actuació en el qual fet ha estat motiu de controvèrsia Capità general de les galeres d’Espanya, fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils 1650 Fou virrei de Nova Espanya 1653-60, on fundà la vila d’Alburquerque, i protegí fastuosament les ciències i les arts no pogué evitar que els anglesos s’apoderessin de Jamaica Havent tornat a la península Ibèrica, fou capità general de l’armada i virrei de Sicília 1667-70
Giangiacomo Feltrinelli
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor italià.
Del 1945 al 1949 freqüentà l’ambient milanès intellectual i fundà l’Institut GFeltrinelli, per a la investigació de la història del socialisme, del comunisme i dels moviments obrers, i donà suport a grups d’extrema esquerra El 1955 inicià la tasca editorial Publicà dues novelles que esdevingueren best-sellers mundials Il dottor Zivago, de Pasternak 1957, i Il Gattopardo 1958, de Lampedusa Després de la seva mort —ocorreguda, sembla, en la preparació de la voladura d’una torre d’alta tensió—, n'ha restat un opuscle, Estate 1969 L’editorial Feltrinelli ha publicat sobretot literatura i assaigs…
Pere Farreras i Sampera
Veterinària
Veterinari i metge.
Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa Ingressà al Cos de Sanitat Militar 1900 i, juntament amb el seu germà Josep, fundà 1906 la “Revista Pasteur”, anomenada un any després, “Revista Veterinaria de España” Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del sX a la Biblioteca Veterinaria de España fundada el 1912 Fou president del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1928-30, ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol 1929 i acadèmic corresponsal de la Reial Acadèmia de Medicina i…