Resultats de la cerca

Són obtinguts a partir dels clorurs d’àcids sulfònics per reducció amb pols de zinc o per tractament amb composts organomagnèsics És possible també de preparar-los per reacció de composts organomagnèsics amb anhídrid sulfurós Per acció dels iodurs d’alquil sobre llurs sals potàssiques hom obté sulfurs Llurs principals derivats són els clorurs de sulfinil, els sulfinats i les sulfinamides

S'han de subministrar a través de l’alimentació, ja que són essencials per a l’organisme humà i aquest no és capaç de sintetitzar-los Els àcids grassos omega-3 més rellevants en nutrició humana són l’àcid alfa-linoleic o ALA 183 ω-3, l’icosapentaenoic o EPA 204 ω-3 i el docosahexaenoic o DHA 226 ω-3 Tot i que se sap que a partir de l’ALA es poden obtenir EPA i DHA, la capacitat del cos humà de convertir-los és molt limitada Les principals fonts alimentàries d’àcids grassos omega-3 són el peix blau, algunes algues marines, els olis derivats d’aquests peixos, com també…

Hom obté per tractament d’un clorur de sulfonil amb amoníac o amb una amina primària o secundària Les sulfonamides aromàtiques són sòlids cristalins que tenen aplicació en la caracterització dels àcids sulfònics que se'n deriven D’altra banda, la reacció d’obtenció de les sulfonamides té també aplicació en anàlisi química per a la diferenciació dels tres tipus d’amina primària, secundària i terciària, i constitueix l’anomenat assaig de Hinsberg D’entre les sulfonamides, cal esmentar les derivades de l’àcid sulfanílic o sulfanilamides, conegudes com a sulfamides , les quals…

La majoria dels àcids comuns són oxoàcids, i hom els anomena mitjançant noms trivials en els quals no són esmentats els àtoms d’oxigen

Llur proporció en el petroli brut varia segons la procedència sovint és compresa entre un 0,2 i un 2,5% La mescla d’àcids naftènics que hom separa dels olis bruts per rentatge amb les bases és emprada en la preparació de les sals corresponents naftenats de cobalt i de manganès, solubles en els olis assecants per a envernissar, en els quals actuen com a catalitzadors d’oxidació

Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H + = H 2 S + , o cedir-los segons HS = H + + S - , i és, per tant, capaç d' autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H 2 S + + S - , que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible l’existència en la…

Si és per retenció o excés d’àcids s’ha arribat a la acidosi per causes externes intoxicacions per metanol, etanol, etilenglicol, salicilats, etc, endògenes cetoacidosi diabètica, acidosi làctica, dejuni prolongat o xoc per retenció insuficiència renal, aguda o crònica i per reabsorció ureterosigmoïdostomia Si es dóna per pèrdua de bases bicarbonats pot ésser digestiva diarrees, fístules duodenal, biliar, pancreàtica o del budell prim o renal acidosi tubular proximal o distal, acidosi tubular tipus IV L’acidosi metabòlica pot romandre asimptomàtica, però generalment provoca…

N'existeixen de quatre menes, d’acord amb llur estructura els cíclics , de fórmula general M I PO₃ n , derivats dels àcids trimetafosfòric n =3 i tetrametafosfòric n =4 els lineals de cadena simple, de fórmula general M I n ₊₂ P n O₃ n ₊₁ els bidimensionals i tridimensionals , de fórmula general M I n ₋₂ x P n O₃ n ₋ x , i els cíclics amb cadenes laterals Hom els obté per calcinació de diversos hidrogenofosfats i dihidrogenofosfats Els polifosfats de pes molecular elevat > 25 000 són solubles en l’aigua i formen fibres troben, però, poca aplicació a causa de llur…

Els membres de la sèrie més ben coneguts són l’àcid ditiònic H 2 S 2 O 6 , que es forma per oxidació amb diòxid de manganès de l’àcid sulfurós, i l’àcid tetratiònic H 2 S 4 O 6 , format a l’estadi de sal per oxidació amb iode del tiosulfat sòdic Són, en general, àcids forts, que donen únicament sals neutres, dels quals hom coneix únicament les sals de metalls alcalins

El compost així obtingut té un pes molecular mitjà de 30 000-100 000 i és altament cristallí, dur, rígid i resistent a la tensió Té una densitat de 1,42 i és emprat en l’emmotllament per injecció de components mecànics Presenta, però, l’inconvenient d’ésser afectat per àcids, bases i oxidants forts, i s’oxida també en l’aire en presència de radiació ultraviolada