Resultats de la cerca

Les antenes són doblegades en angle i acabades en maça Tenen potes retràctils Habiten sota les escorces dels arbres, en els excrements, en els cadàvers o bé en els formiguers

Les larves són xilòfagues i fitosapròfites, i els adults, essencialment fitòfags, s’alimenten de nèctar, saba, pollen i teixits vegetals tous

El morrut negre té el tòrax cobert per punts i fileres de punts i estries longitudinals als èlitres Víctor Sarto El morrut negre o morrut de l’atzavara Scyphophorus acupunctatus és un escarabat de la família dels curculiònids que perfora amb el bec les parts centrals toves de les atzavares i altres plantes per alimentar-se dels teixits interns Completa el cicle vital en 50-90 dies, de tal manera que en un any poden succeir-se fins a cinc generacions La còpula i la posta es realitzen a l’interior de les atzavares Els ous són ovalats d’1,2-1,5 mm i de color blanc perla, i a…

En els ocells, l’ala és l’extremitat anterior adaptada al vol És constituïda per dues parts essencials l' armadura o esquelet , que li dona consistència i li transmet l’energia necessària per a efectuar el vol, i el revestiment o plomatge , que li confereix l’adequada superfície i resistència a l’aire La part esquelètica de les ales és constituïda per la cintura escapular, l’húmer, el cúbit i el radi, el carp, el metacarp —força allargat— i els dits —en nombre de tres i molt atrofiats— La cintura escapular és potent i és sòlidament implantada per tal de poder coadjuvar amb els…

Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…

Presenten una hipermetamorfosi en llur desenvolupament en moltes espècies les larves són paràsites d’himenòpters mellífers i es fan transportar pels hostes fins a una cella plena de mel, de la qual s’alimenten, i àdhuc arriben a menjar-se els ous dels hostes parasitats L’espècie més coneguda és la cuca verinosa

Els arlequins tenen al tòrax dues espines articulades, i els mascles presenten les antenes i les potes anteriors molt llargues Són propis de les zones equatorials de l’Amèrica del Sud

Comprèn unes 20000 espècies incloses en nombrosos gèneres que habiten en tot tipus d’hàbitats i latituds Són comuns als Països Catalans