Resultats de la cerca

Els aqüífers profunds poden ésser escalfats pel gradient tèrmic de l’escorça terrestre, o grau geotèrmic La velocitat de l’aigua dels aqüífers, especialment els saturats, és molt lenta, la qual cosa contribueix a un escalfament més gran pel gradient tèrmic Els aqüífers pròxims a zones amb activitat volcànica recent poden adquirir temperatura a partir de les roques ígnies, que encara conserven calor aquests aqüífers poden no ésser profunds Les falles, a causa de l’intens fregament a què sotmeten les roques sobre les quals actuen, generen calor, que pot elevar la temperatura dels…

Mineral del grup de les espinelles, de color negre grisenc l’hàbit dels cristalls, poc definit, és a vegades octaèdric, de composició variable Sovint la molècula conté grups MgO, ZnO, FeO 3 , Al 2 O 3 i altres La duresa, a l’escala Mohs, és de 5,5, i la densitat, de 5,1 g/cm 3 Hom la troba com a mineral accessori en les roques ígnies ultrabàsiques, sovint associada amb l’olivina, la serpentina, el piroxè i les clorites cròmiques Els jaciments més importants són al sud de Zimbàbue, a Turquia i als Urals És l’única mena important del crom i és usada com a metall d’aliatge per a…

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls de forma prismàtica acabats en piràmides Té una duresa de 7,5 i una densitat de 4,6-4,7 Normalment és de color marró o vermellós, però també pot ésser incolor, gris, verd o violeta Algunes d’aquestes varietats són utilitzades en joieria hom n'obté la varietat de color blau tractant el zircó natural És un mineral accessori, molt freqüent en les roques ígnies i les pegmatites de les famílies del granit, la sienita, etc Resisteix molt l’erosió mecànica i química, i per això és freqüent, com a mineral detrític, a les…

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls sovint prismàtics, i a vegades aciculars També es presenta en masses granulars És freqüent la macla de contacte, que dóna origen a formes cícliques i de colze Té una fractura concoidal irregular És de color marró vermellós, de vegades groc, violaci o negre La seva duresa és de 6-6,5 i la densitat de 4,25 Es presenta sovint com a producte d’alteració d’altres minerals de titani, especialment l’esfèn i la ilmenita Forma part com a mineral accessori de roques ígnies, gneis i esquists En molts cristalls de quars hom pot…

Té uns 800 km de llargada, amb una amplada entre 100 i 200 km A l’oest, és limitada per la depressió de Puguet i de Villamette, que la separa de les serralades de la Costa, i, a l’est, per l’altiplà del riu Colúmbia Culmina al con volcànic del Rainer 4392 m Al nord és formada per roques metamòrfiques i intrusions granítiques, i al sud, quasi exclusivament per roques ígnies extrusives amb nombrosos cons volcànics Important barrera climàtica, la façana occidental rep més de 2000 mm de pluja l’any és important l’explotació forestal coníferes, i té un gran potencial hidroelèctric La…

Mineral del grup dels feldspasts, que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta en grans irregulars i masses exfoliables, de color blanc o gris Té una duresa de 6 i una densitat de 2,62-2,76 L’esclat és de vidre o de perla De fet, les plagiòclasis constitueixen una sèrie que va des de l’albita pura NaAlSi 3 O 8 fins a l’anortita pura CaAl 2 Si 2 O 8 Aquesta sèrie acostuma a ésser dividida arbitràriament en sis espècies albita, oligòclasi, andesina, labradorita, bytownita i anortita Normalment hom estableix òpticament les diferències entre les espècies Les plagiòclasis presenten macla…

Pot presentar-se entre dues roques ígnies, on mostra diferències de textura i d’estructura, entre una roca ígnia i una de sedimentària, en el qual cas es pot produir metamorfisme de contacte a la roca sedimentària, i entre dues roques sedimentàries, on les capes seran concordants si són paralleles, i discordants si no ho són Hom diu que en un contacte hi ha continuïtat quan no hi ha hagut interrupció en la sedimentació, i discontinuïtat si n'hi ha hagut en els contactes entre dos estrats és on es veuen les marques de sedimentació També hi ha contactes d’origen tectònic, contactes…

Mineral que cristallitza en el sistema triclínic, molt poques vegades en cristalls i generalment en masses denses i criptocristallines o de gra fi, i també en concrecions Presenta una fractura concoidal i un esclat de cera o de vidre La seva densitat és de 2,8 Té un color blau cel o verd blavós És un mineral secundari que s’ha format per l’acció de les aigües superficials sobre roques alumíniques ígnies o sedimentàries És susceptible de poliment i té una gran importància en joieria els exemplars criptocristallins de color blau han estat considerats des de molt antic com a pedres ornamentals…

Mapa geològic de les Guilleries Entre els materials d’aquesta regió sobresurten els gneis de les Guilleries, que formen un nivell de 300-400 m de gruix intercalat en la sèrie cambroordoviciana, i probablement representen una intrusió àcida concordant amb l’estratificació, anterior a l’orogènia herciniana Als voltants de la presa de Susqueda aflora un petit plutó de diorites i quarsodiorites, intrusives, ben característic Javier Génova, original d’Hortènsia Duran Els materials paleozoics de les Guilleries, constituïts per roques metasedimentàries i ígnies, són limitats al N pels terrenys…

Mineral que cristallitza en el sistema ortoròmbic També pot contenir ferro i titani Es presenta com a agregats bacillars o fibrosos disposats radialment Apareix en blocs de pelites degut a metamorfisme de contacte, típicament en xenolits de roques ígnies màfiques Té una duresa d’entre 6 i 7 Freqüentment és incolora o blanca, però també de color groc pàllid, rosa o vermell La seva densitat és de 3,14-3,26 Presenta una exfoliació clara en els exemplars no fibrosos i té un esclat vitri L’andalusita, la sillimanita i la cianita es transformen en mullita amb calor intensa Les seves…