Resultats de la cerca

Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i…

El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar

Comprenia les localitats de Jóc, Finestret, Rigardà, Rodés, Saorle, Glorianes i Rupidera Passà el 1660 als Bournonville, marquesos de Risburg, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilamart, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar

Fill de Vicenç Borràs i Mompó S'establí de molt jove a Barcelona El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini Retrat de Pere Casas i Abarca , 1906, Museu d’Art Modern de Barcelona Fou catedràtic i acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

Fill d’Asnar II i d’Ènnega de Pamplona, casat primerament amb Acibella de Gascunya i després amb Sança Garcés La filla del segon matrimoni, Andregot, es casà amb el rei de Pamplona Garcia III i ambdós obtingueren, així, el comtat d’Aragó per a llur fill Sanç I Abarca

Rector de Jemein-Markina, fou un dels iniciadors del conreu del dialecte biscaí Defensor del llenguatge popular, no seguí la ideologia preromàntica i purista de la seva època Escriví sobretot obres religioses i lingüístiques, i la seva obra més important és Peru Abarca 1881, en biscaí, d’una gran riquesa idiomàtica

Fill d’Almansor i d’una filla de Sanç Abarca de Navarra A la mort del seu germà ' Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar el qual sembla que ell enverinà assolí temporalment el govern del califat, però quan Hišam II fou destronat per Muḥammad al-Madī els seus fidels l’abandonaren i fou mort per les tropes del nou califa

Fill del noble bearnès Ramon d’Ossau, de les famílies dels barons d’Aste i de la pubilla aragonesa María Pellicer y de Abarca Hom li atribueix uns Anales de Ribagorza hasta el año de 1520 , potser inventats, de cara a una possible falsificació, pel seu besnet José Pellicer de Ossau y Salas-Tovar Traduí al castellà les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell

Fou catedràtic 1874 de colorit i composició de l’escola de Llotja, la direcció de la qual exercí del 1887 al 1901 Autor de composicions de tradició romàntica i de decoracions murals Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona, excellí, tanmateix, com a retratista, amb una producció abundosa medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, que evolucionà des de les reviviscències holandeses i flamenques retrat de Carolina Abarca, al Museu d’Art Modern de Barcelona fins a unes etapes demostratives del seu eclecticisme, definides amb els noms de neogrega, sedosa, anecdòtica…

El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva,…