Resultats de la cerca

Els haiximites foren xèrifs de la Meca fins que Ḥusayn ibn ‘Alī fou proclamat rei d’Al-Ḥiǧāz 1916 Bandejats d’Aràbia per Abd al-’Aziz II, ocuparen el tron de Síria Fayṣāl ibn Ḥusayn, 1919-20 i el de l’Iraq Abdullah, 1919-21, i el mateix Fayṣāl i els seus descendents fins el 1958, mentre que Abdullah, nomenat emir de la Transjordània pels britànics 1921, n’assolia la independència 1946 i hi instituïa el regne haiximita 1947, sota el govern de Ḥusayn ibn Ṭalāl Hussein I de Jordània, entre el 1953 i el 1999, i, des d’aquest any, d’ Abdallà II de Jordània

Germà dels reis Abdullah I de Jordània i Alí I d’Al-Hiǧāz fou destronat pels francesos Rei de l’Iraq sota protectorat britànic, el 1932 aconseguí la independència del seu estat

El jove de divuit anys, Abdullah Anzorov, decapita el seu mestre, Samuel Paty, per mostrar en una classe caricatures de Mahoma Anzorov, txetxè que vivia des del 2008 a França, és abatut posteriorment per la policia que també deté sospitosos de participar en l’assassinat El president Macron el qualifica d’atemptat islamista i crida els francesos a defensar la llibertat d’expressió i els valors republicans en general

La policia turca reté durant algunes hores el dirigent del PI, Àngel Colom, que era a Diyarbakir per entrevistar-se amb uns advocats kurds per conèixer la situació d’Abdullah Öcalan Colom era des de dimarts a Istanbul com a integrant d’una delegació de parlamentaris de la UE, i des d’allà va viatjar fins al Kurdistan Després d’haver comprovat la seva condició de parlamentari, la policia el “convida a abandonar” el Kurdistan en direcció a Istanbul per “raons de seguretat”

Gran muftí de Palestina 1921, després de la creació de l’estat d’Israel a la qual s’oposà presidí el “govern de Gaza”, fent-li costat l’Aràbia Saudita i Egipte, per tal d’impedir que Abdullah de Transjordània s’annexés la riba occidental del Jordà Decidit antibritànic, fou obligat a exiliar-se, i, acollit per Hitler, portà a terme una forta campanya contra els aliats entre el món islàmic Es refugià a Egipte i des del 1959 visqué al Líban

El primer ministre turc, Bülent Ecevit, anuncia el trasllat a Ankara de Cevat Soysal, el segon en l’organigrama de l’organització kurda PKK, que va ser arrestat a Moldova en circumstàncies no aclarides, en una operació similar a la que va permetre l’arrest d’Abdullah Öcalan Soysal gaudeix, des del 1985, de l’estatut de refugiat polític a Alemanya i viu normalment a Möenchengladbach El Govern alemany assegura que té constància de la militància de Soysal al PKK però no que sigui dirigent de l’organització

El Partit dels Treballadors del Kurdistan PKK anuncia que ha començat la retirada de les seves forces del Kurdistan del Nord, la part del Kurdistan situada dins de l’Estat turc, tal com ho va demanar en un comunicat el seu líder Abdullah Öcalan, condemnat a mort per un tribunal turc i pres al penal d’Imrali El PKK deixa en mans del Govern d’Ankara, que de moment es nega a cap mena de negociació, les properes iniciatives per a solucionar la situació dels kurds a Turquia

El primer ministre grec, Kostas Simitis, destitueix els ministres d’Afers Estrangers, d’Ordre Públic i de l’Interior per la seva implicació en la crisi originada arran de la detenció del líder kurd Abdullah Öcalan, capturat pels serveis secrets turcs a l’ambaixada grega a Nairobi Segons el Govern grec, que vol evitar que l’afer enterboleixi les relacions amb Ankara, els tres ministres, aconsellats per simpatitzants de la causa kurda i sense el consentiment de la resta del gabinet grec, van afavorir l’entrada d’Öcalan a Grècia i el seu posterior viatge a Nairobi

De tendència independentista i marxista, fou fundat l’any 1978 per Abdullah Öcalan, com a resultat d’un procés de reagrupament de militants i ideològic Opera a Turquia, Síria, l’Iran i l’Iraq El 1984 començà la seva activitat armada contra Turquia Arrestat Öcalan el 1999, el 2006 féu una crida al partit per deixar la lluita armada, però la seva posició fou contestada per l’organització, que mantingué la lluita armada enfront de la cruesa de la repressió turca Al maig del 2025, i en el marc del dotzè congrés del partit, anuncià la dissolució del partit i que es posava fi a la…

La vida política del país va tenir com a protagonistes els canvis en la direcció de l'Organització Nacional dels Malais Units i del Govern Al març, l'organització va nomenar Najib Razak nou president, en substitució del primer ministre Abdullah Ahmad Badawi, que va alertar de la necessitat de reformar el partit, a més de democratitzar-ne el funcionament i canviar-ne els valors Posteriorment, a l'abril, aquest canvi en la direcció del principal partit de la coalició en el Govern va repercutir sobre la composició de l'executiu malaisi Així, seguint la renúncia d'Abdullah…