En molts països musulmans sunnites el gran muftí representa una de les màximes autoritats religioses, i és designada pel cap d’estat o de govern. Bé que les seves opinions i dictàmens (fatwà) no tenen un caràcter vinculant, conserven una gran influència malgrat que les modernes legislacions civils tendeixen a restringir-la o a acomodar-la a les directrius de l’estat. Abolit a Turquia el 1924, durant l’administració britànica a Palestina, detingué el càrrec de gran muftí de Jerusalem El Husseiní, substituït pel rei Abdul·lah de Jordània arran de l’ocupació de Jerusalem (1948). El càrrec restà vacant des del 1954 fins a l’establiment de l’Autoritat Nacional Palestina (1993). La moderna diàspora musulmana ha instituït grans muftís als països amb comunitats islàmiques nombroses.
m
Islamisme