Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
aiguamans

Aiguamans d’estil xinès fabricat a l'Alcora (segle XVIII) (l’Alcalatén)
© Arxiu Fototeca.cat
Arts decoratives
Gerra gran, gairebé sempre amb dues nanses; la part baixa és estreta, amb un forat per a adaptar-hi l’aixeta.
Es posava en una fornícula sobre un recipient o pica, que recollia l’aigua per a rentar-se les mans Normalment els aiguamans són decorats Eren usats als menjadors i a les sagristies
barranc de les Olles
Riu
Afluent per la dreta de la rambla de la Viuda.
Neix a la penya Roja, dins el terme de Figueroles d’Alcalatén, i forma el límit entre els de les Useres i Costur
Manel González Peris
Esport general
Metge especialitzat en medicina de l’esport.
És cap de la Unitat de Medicina de l’Esport de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla de Tarragona, secretari general de l’Associació Catalana d’Especialistes en Medicina de l’Educació Física i l’Esport i secretari general de la Comissió Nacional de l’especialitat en el Ministeri de Sanitat També és membre del Consell Assessor sobre l’Activitat Física i Promoció de la Salut, de la Comissió Antidopatge i de la Comissió per a la Protecció de la Salut de l’Esportista de la Secretaria General de l’Esport i coordinador de la Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut PEFS de la…
Llucena
Vista parcial de Llucena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, a la vall del riu o barranc de Llucena (afluent de la rambla de la Viuda per la dreta, que neix als vessants nord-occidentals de Penyagolosa, dins el terme de Xodos).
És accidentat pels vessants sud-orientals de Penyagolosa, des de prop del seu cim 1395 m alt fins al S del profund congost del Salt del Cavall 250 m, tallat pel barranc del Salt del Cavall, afluent del Millars per la dreta Drenen també el terme alguns barrancs afluents al riu de Llucena els de Cassoles, de les Foies, de la Cambreta, de la Pedrenyera, que afaiçonen valls estretes i profundes en els materials cretacis El caràcter muntanyós del territori limita l’agricultura a 4000 ha de secà, dedicades a cereals, farratge i, d’una manera creixent, a ametllers i avellaners, i a unes 190 ha de…
savina turífera
Botànica
Arbre de la família de les cupressàcies, de fins a 20 cm d’alçària, però sovint més baix, dioic, de capçada piramidal, de fulles esquamiformes decussades, verdes tot l’any, i de gàlbuls globosos, de color blau negrós i recoberts de pruïna.
La seva àrea de distribució abasta zones de la península Ibèrica, dels Alps occidentals i de l’Atles Als Països Catalans, només es troba a l’Alcalatén i al Racó
Joan Antoni Barrera
Botànica
Botànic.
Apotecari de Vistabella del Maestrat Alcalatén, explorà el massís de Penyagolosa i arribà a reunir més de vuit-centes espècies de plantes, algunes de les quals són al jardí botànic de Madrid
Puertomingalvo
Municipi
Municipi i vila de la província de Terol, a Aragó.
És situat entre els rius de Vilamalefa i de Montlleó, al límit amb l’Alt Millars i l’Alcalatén Havia estat comprès al s XIII dins els primers límits del Regne de València fixats per Jaume I
Vicent Cantos i Figuerola
Política
Polític.
Estudià dret a la Universitat de València, i fou registrador de la propietat Milità de jove al partit liberal de Canalejas i, posteriorment, al radical de Lerroux Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena Alcalatén, en totes les eleccions posteriors al 1905 Fou ministre del justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935
governació de Morella
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada també govern o partit , o corregiment de Morella Des del començament fou regida per governadors militars Hom preveia la incorporació de la governació de Peníscola En fou el primer corregidor 1712 el marquès d’Ytre Comprenia les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat excepte la Serratella, l’Alcalatén excepte l’Alcora i una part de l’Alt Millars, de l’Alt Palància, del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i de la Plana Alta les coves de Vinromà Fou suprimida el 1833, amb motiu de la divisió provincial