Resultats de la cerca

Format al Conservatori Superior de Música de València, destacà ben aviat per la seva facilitat en l’aprenentatge del piano Fou deixeble del mestre Leopold Querol, i a disset anys realitzà el seu primer concert A partir d’aquí desenvolupà una doble carrera musical com a pianista i com a director de corals, per a les quals compongué la major part de la seva obra El 1942 fundà la Coral Polifònica Valenciana i fou director de l’Escola de Cants Folklòrics, un gènere molt present en la seva carrera El Virolai a la Mare de Déu de la Salut és una de les seves obres més populars dins el gènere dels…

Fou organista de la Real Capilla de la Almudena a Madrid Publicà, entre d’altres, les obres següents Preludios o formaciones de tonos fuertes para salterio 1781 i Documentos para instrucción de músicos 1786

És autor del volum de narracions Sala d’espera 1996, premi Modest Sabat, de Perpinyà, del mateix any, i de les novelles Notes finals 1999, L’últim tren 2001, premi Joanot Martorell 2000 i la novella juvenil Els silencis de Marc 2005

Llicenciat en història medieval i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, s’ha especialitzat en la història de la literatura catalana moderna i és professor d’aquesta universitat Com a narrador, ha publicat el volum de contes Barroca mort 1988, i les novelles Dies d’ira 1992, premi Ciutat d’Alzira 1991, Els cabells d’Absalom 1996, premi Ciutat d’Elx 1994 i Espècies perdudes 1997, premi Andròmina dels Premis Octubre 1996 L’any 2001 obtingué el premi Joanot Martorell amb la novella Nomdedéu 2002, on narra la història d’un personatge illuminat i místic a la València del…

A Alzira, Algemesí, Pobla Llarga, Carcaixent, Borriana i Castelló, tenen lloc març-maig vagues i desordres públics promoguts pels taronjaires, llauradors i exportadors, com a protesta per la manca de transports públics Es produeix la dimissió de diversos alcaldes

Deixeble de l’acadèmia de Sant Carles i de Josep Vergara Fou acadèmic de mèrit vers el 1803 És autor d’obres religioses a esglésies d’Ibi, Cinctorres, Morella, Calig, Algemesí, Castelló de la Plana, etc Té un Sant Roc i un cap d’estudi a l’acadèmia de San Fernando

La seva extensió és de 21 000 ha i protegeix els ecosistemes de l’Albufera, de la Devesa de l’Albufera i de la marjal circumdant És important per la seva riquesa ornitològica més de 260 espècies d’aus, unes 80 de les quals hi nidifiquen Comprèn part dels municipis de València, Massanassa, Catarroja, Alfafar, Silla, Sollana, Sueca, Albalat de la Ribera, Algemesí i Cullera

La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni Immaterial de la Humanitat La declaració inclou no tan sols les Falles de la capital del País Valencià, sinó totes les de les poblacions valencianes on aquestes festes són tradicionals Les tradicions dels Països Catalans incloses fins ara en aquesta categoria del Patrimoni de la Humanitat són el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, els castells, el Cant de la Sibilla , les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les Falles del Pirineu, el Tribunal de les Aigües de València i la dieta mediterrània

Es formà musicalment a la collegiata de Gandia Organista i mestre de capella a Algemesí 1825-30 i organista, a partir del 1831, de la parròquia de Sant Nicolau de València Emigrà a França el 1840 i s’acredità a Gueret Llemosí com a professor de piano i de cant Més tard anà a París, on es relacionà amb Chopin, Auber i altres músics romàntics Visqué a Madrid, on publicà una Gramática musical 1852 És autor d’una missa amb acompanyament orquestral, himnes, motets, villancicos , una òpera — La rosa mágica 1853— i la sarsuela Tres para uno 1856