Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
Es posa en marxa una línia aèria Barcelona-l’Alguer
Aterra a l’aeroport del Prat el primer avió de la companyia italiana ItalAir, que cobreix la nova línia que unirà directament Barcelona amb l’Alguer, la ciutat de parla catalana de l’illa de Sardenya La línia farà dos vols setmanals amb avions que tenen una capacitat per a 48 passatgers
La flota de Bernat de Cabrera derrota la genovesa davant l’Alguer
La flota catalana de Bernat de Cabrera derrota la genovesa davant l’Alguer
El bisbe de l’Alguer és enviat a Mallorca, a fi de controlar la situació a l’illa
El bisbe de l’Alguer és enviat a Mallorca per Felip II de Castella, I d’Aragó, a fi de controlar la situació a l’illa Es crea un conflicte de jurisdiccions i un enfrontament de faccions que afectarà les institucions mallorquines
Ocupació de Sàsser i de quasi tota l’illa excepte Càller i l’Alguer per part de Marià IV d’Arborea
Marià IV d’Arborea ocupa Sàsser i quasi tota l’illa excepte Càller i l’Alguer
altina
Botànica
Planta fanerògama marina, de la família de les potamogetonàcies, que té la tija repent i coberta de residus esfilagarsats de fulles velles, i les fulles linears, cintiformes i flàccides.
Típicament mediterrània, fa herbassars submarins, entre els 15 i els 30 m de profunditat, a la zona litoral els pescadors la prenen sovint per una alga Les fulles mortes s’acumulen a vegades en gran quantitat a les platges
Rafael Caria

Rafael Caria
© IEC / Montse Catalán
Literatura catalana
Filòleg i poeta.
Llicenciat en dret, es dedicà al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat, fou director de l’anuari acadèmic Revista de l’Alguer 1990-99 del Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota que ell havia fundat el 1979 Especialitzat en toponímia i lexicografia, publicà en aquest camp Studi di toponomastica e lessicografia algherese, I Il mondo del Càlic 1990, Toponomastica algherese, II 1993, Documents d’història toponímica algueresa el “Llibre de las lacanas” 1992, Els noms de les herbes del camp de l’Alguer 1993 i Le piante espontanee ad Alghero …
,
Antoni Nughes
Gramàtica
Eclesiàstic, historiador i activista cultural.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, des dels anys vuitanta es convertí en un dels principals representants del moviment per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a l’Alguer El 1980 rebé l’autorització de l’autoritat diocesana per a celebrar la missa en alguerès , que oficià regularment a la parròquia de Sant Francesc, i fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, comunitat amb la qual collaborà regularment Cofundador de l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu 1982 i director de l’Ofici…
Pasqual Scanu
Educació
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Vida i obra Doctorat en lletres a Roma 1935, exercí activament la docència del 1937 al 1975 Contribuí activament al retrobament entre Catalunya i l’Alguer premiat a pràcticament tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, s’especialitzà en estudis de cultura popular i conreà la història de l’Alguer i la poesia fou professor de gramàtica catalana a la facultat de Sàsser Publicà Alghero e la Catalogna 1962, Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer 1964, Sardegna 1964, Sardegna nostra 1970, Poesia d’Alguer 1970,…
,
Rafael Sari
Literatura catalana
Escriptor.
Mestre d’escola elemental, fou director de l’arxiu històric de l’Alguer Des del 1929 collaborà en nombrosos diaris i revistes amb articles i poesies, aquestes en català de l’Alguer, i obtingué diversos premis La seva obra poètica —d’índole, en general, intimista— no ha estat recollida, però és un autor popular a l’Alguer gràcies a algunes composicions seves que han estat musicades Fou fundador i primer secretari del Centre d’Estudis Algueresos
,
Verdina Pensè
Pintura
Joiera i pintora.
Dedicada a l’elaboració d’objectes de corall, producte característic de l’Alguer, guanyà premis en certàmens artístics italians D’ençà de la institució de l’Escola del Corall de l’Alguer 1954, en fou directora Tingué taller propi Com a pintora moltes de les seves teles responen a temes algueresos