Resultats de la cerca

Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…

Es formà al Conservatori de Brusselles amb M Lunssens harmonia, H Scherchen direcció d’orquestra i L Du Bois contrapunt, centre on també cursà violí i història de la música Posteriorment amplià els seus estudis amb P Gilson A partir del 1925 formà part del moviment surrealista belga Ocupà el càrrec de director de l’Orquestra de la Ràdio Belga a Brusselles del 1937 al 1946 Fou professor de música en diferents centres de Bèlgica i França, com ara el Conservatori de Brusselles 1949-64 Durant els anys de joventut, el seu llenguatge fou hereu del de C Debussy, però posteriorment es decantà pels…

Format com a orguener probablement a la seva ciutat natal amb Hocqet, s’installà definitivament a Lieja, on hi ha la seva obra més important Construí orgues per a diverses esglésies de la ciutat i també d’altres llocs de Bèlgica i d’Holanda, especialment per la vall del Mosa Un dels més ben conservats és el de Notre-Dame de Maastricht, datat el 1653

Entrà al Conservatori de Mont-real el 1951, on estudià amb Jean Papineau-Couture i Clermont Pépin El 1960 fou becat pels governs del Canadà i el Quebec per a estudiar a França amb O Messiaen anàlisi i H Dutilleux composició El 1962 tornà al Canadà i l’any següent guanyà el Prix d’Europe L’Orquestra Simfònica de Mont-real li encarregà una obra orquestral El resultat fou la peça titulada Fantasmes Dos anys més tard anà novament a París, on estudià música electroacústica amb Michel Philippot, i al Berkshire Music Center de Tanglewood, on treballà amb A Copland, Z Kodály, G Schuller i E Carter…

Fill d’una família de fabricants de seda, des de molt petit demostrà el seu interès per la música Durant l’ocupació francesa entrà en contacte amb l' opéra comique , fet que resultà clau en la seva carrera La primera aproximació al gènere fou com a traductor de llibrets, i el seu entusiasme el dugué a escriure la seva primera obra, Der Töpfer 1773, un singspiel que li valgué el reconeixement de Goethe A partir d’aquí començà la seva carrera com a compositor i editor de música, i el 1774 creà una editorial pròpia El 1776 fou nomenat director adjunt al Teatre Theiohil Doebbelin de Berlín, on…

Es formà musicalment al Conservatori de Brusselles i a l’Acadèmia de Música de Viena L’any 1951 guanyà el prestigiós premi de Besançon per a directors d’orquestra El 1954 començà la que fou una llarga collaboració amb l’Orquestra Nacional de Bèlgica, i quatre anys més tard obtingué el càr rec d’instructor a l’Òpera Reial Flamenca d’Anvers Entre el 1959 i el 1973 s’encarregà de la direcció musical del Théâtre Royal de la Monnaie, a la capital belga, i del 1976 al 1983 fou titular de l’Orquestra Filharmònica d’Anvers i de la Filharmònica del Nord d’Holanda Haarlem El 1979 fou nomenat director…

El 1914 ingressà al Reial Conservatori Flamenc d’Anvers, on obtingué premis de piano, harmonia, contrapunt i fuga Gràcies al seu pare, fou contractat al Teatre Reial de la ciutat, on dirigí l’estrena flamenca de Salome El 1932 inicià la seva carrera a França, centrada en un principi a Tolosa i Lió, fins que el 1943 fou contractat per la Societat de Concerts del Conservatori de París, l’orquestra de la qual dirigí des del 1949 fins a l’any de la seva mort El 1955 fou el primer director francès que treballà a Bayreuth, i posteriorment desenvolupà la seva professió a Viena, els EUA, l’URSS i el…

Estudià música amb A Philip i V d’Indy a la Schola Cantorum, i etnologia amb M Mauss a la Universitat de París Interessat en un principi en els estudis sobre música romàntica i moderna, aviat decantà la seva tasca investigadora vers l’organologia, especialment de caràcter etnomusicològic, i realitzà diversos treballs de camp a l’Àfrica occidental 1931-58 El 1929 fundà el departament d’etnomusicologia del Museu del Trocadero des del 1937, Museu de l’Home, que dirigí fins el 1965 Fou també investigador del CNRS 1941-65 i docent a l’Institut d’Ethnologie 1936-43 Entre les seves nombroses…

Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal El 1922 es traslladà als EUA, d’on adquirí la nacionalitat el 1928 Des del 1930 treballà a la Columbia Broadcasting i a partir del 1938 realitzà diverses gires internacionals, sempre amb la seva dona, la soprano Lily Pons El 1968, amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, estrenà Capricio burlesco , de W Walton, que li dedicà l’obra Amb la seva pròpia orquestra, donà a conèixer molts temes populars que ell mateix s’encarregà d’arranjar