Resultats de la cerca

Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera de Roma 1963…

És conegut sobretot per les seves novelles, en les quals es revolta contra la societat burgesa Vipère au poing 1948, La tête contre les murs 1949, Chapeau bas 1963, Le matrimoine 1967, Le cri de la chouette 1972, Ce que je crois 1977, Un feu dévore un autre feu 1978, l’Église verte 1981, Abécedaire 1984, d’estil autobiogràfic, Le démon de minuit 1988 i Le grand méchant doux 1992 El 1958 ingressà a l’Académie Goncourt, que presidí des del 1973 Fou també Premi Lenin 1980

Pot ésser considerat el pare espiritual de la Nouvelle Vague Deixà una visió del cinema basada en l’idealisme bergsonià i marcada per una ètica personalista Inspirador de la teoria de la “posada en escena”, supera la casuística del “moment creador” Qu'est-ce que le cinéma és el recull dels seus articles més significatius

Estudià al Conservatori de París amb Roland Charmy i Joseph Calvet, i finalitzà els estudis amb un primer premi de violí i un altre en música de cambra El 1963 fou distingit amb el premi especial del Concurs de Munic Durant els primers anys de la seva carrera feu nombroses aparicions com a solista, però des del final dels seixanta es dedicà plenament a la música de cambra El 1968 fundà el Quartet Via Nova Ha exercit la docència a l’Acadèmia del Llenguadoc, a l’Acadèmia d’Estiu de Niça, al Conservatori de París 1981- 2006 i des del 2006 a l'École Normale de Musique Ha estrenat el Concert per a…

Format inicialment en les disciplines de piano, harmonia i contrapunt al Conservatori de Música de Douai, continuà els estudis al Conservatori de Música de París entre el 1932 i el 1938, on tingué com a mestres N Gallon i Ph Gaubert Fou guardonat amb el Premi de Roma 1938 Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà, exercí diversos càrrecs que el convertiren en una figura important dins del panorama musical de França Fou, per exemple, director de cant a l’Òpera de París 1942 i director del Service des Illustrations Musicales de la Radiodiffusion Française entre el 1945 i el…

La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou atiat pels sermons dels capellans refractaris Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una repressió sagnant, s’acolliren a l’amnistia termidoriana

Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s’establí Participà a salons de París, Molins, Angers i Lió i obtingué diversos premis Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats El seu germà Tomàs Sala i Gabriel Guissona, Segarra 1857 — Barcelona 1952 pintà a l’oli, a l’aquarella i féu miniatures sobre vori establert a París, collaborà des d’allà a L’Esquella de la Torratxa

Estudià a Leiden, a Angers i a París, i practicà la medicina a Delft Investigà el funcionament i les secrecions del pàncrees a través d’experiments amb gossos, i estudià els òrgans sexuals del conill, amb què contribuí a un coneixement millor de la reproducció dels mamífers Escriví De natura et usu succi pancreatici 1664, De virorum organis generationi inservientibus 1668 i De mulierum organis generationi inservientibus 1672 Autors posteriors donaren el seu nom al follicle ovàric descobert per ell

Començà a estudiar piano a set anys i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de París, on el 1956 obtingué un primer premi en un concurs pianístic, i el 1959, un de direcció orquestral En 1966-70 dirigí la Societat de Concerts Populars d’Angers i del 1970 al 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica dels Països del Loira, de la qual és cofundador Nomenat director del Taller Líric del Rin el 1974, set anys més tard passà a dirigir la Temporada Lírica de Ràdio França El 1995 es posà al capdavant de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França Especialitzat…

Estudià música a Angers i el 1895 anà a París per realitzar estudis de medicina i música Fundà una Escola Normal de Música 1910 i una Societat Mozart 1911 Després de la Primera Guerra Mundial viatjà fent concerts com a organista i pianista per Bèlgica, Holanda, Àustria, Romania, Turquia i Espanya Després de treballar com a organista a Saint-Martin-des-Champs, a Notre-Dame-des-Blancs-Manteaux, a Saint-Séverin i al Sacré-Coeur, el 1925 fou contractat com a organista de Saint-Augustin com a successor d’E Gigout El 1924 fundà la publicació periòdica "Orgue et les organistes" Els dots…