Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
Francesca Vendrell i Gallostra
Historiografia
Historiadora.
Muller de Josep MMillàs i Vallicrosa Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921 Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma 1933 Publicà importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalanoaragonesa al s XV a Sefarad i altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I En torno a la redacción del acta de Caspe , 1957 La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera , 1962-63 El 1946 publicà una edició crítica d' El cancionero de palacio , i el 1956, en collaboració amb…
Yūsuf III de Granada
Història
Rei de Granada, tretzè sobirà de la dinastia nassarita (1407-17).
Succeí el seu germà Muḥammad VII Durant el seu regnat l’infant Ferran de Castella conquerí Antequera, i els benimerins del Marroc ocuparen temporalment Gibraltar
Joan Peres de Pastrana
Música
Músic.
Fou autor de l’arranjament de la música de les cobles i cantilenes, que foren interpretades el 1413 amb motiu de l’entrada de Ferran I d’Antequera a València
Pere Blan
Història
Cavaller; era nebot de Pere Blan.
Prengué part a l’expedició a Sardenya de 1409 Fou l’ambaixador que notificà a Ferran d’Antequera la seva elecció a Casp com a rei de Catalunya-Aragó 1412 Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV 1425
Pere Furió
Música
Mestre de capella valencià.
Al llarg de la seva vida professional treballà en nombrosos indrets de la geografia hispànica Presumiblement es formà a la collegiata de Sant Nicolau de Bari, a Alacant El 1735 fou tiple a l’església parroquial d’Elx, i el 1750 obtingué la plaça de mestre de capella d’Antequera Màlaga, on sembla que cometé una sèrie de faltes, no concretades en la documentació conservada, que provocaren el seu desterrament de la ciutat El 1755 passà a ocupar el mateix càrrec a la capella reial de Granada i un any més tard fou empresonat en aquesta ciutat andalusa, molt probablement per problemes…
Xavier Pérez Puigdomènech
Handbol
Porter d’handbol.
Format al planter del Balonmano Granollers, debutà en el primer equip la temporada 1991-92 i continuà al club fins la 2001-02 Guanyà dues Copes EHF 1995, 1996 i una Copa Asobal 1994 Jugà, posteriorment, amb el Cangas de Morrazo 2002-05 i al Balonmano Aragón 2005-06 Les tres últimes temporades defensà la porteria de l’Antequera
Francesc Burguès
Història
Ciutadà de Barcelona, fill de Pere de Santcliment i propietari de la torre Burguesa, a Viladecans.
Vinculat als Gualbes i al governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, ocupà la conselleria en cap durant l’interregne, fou partidari de Ferran d’Antequera i assistí a la coronació del nou rei 1414 com a representant de la ciutat de Barcelona, juntament amb Ferrer de Gualbes Aquesta fidelitat a la nova dinastia perdurà com una característica de la família Burguès
José de Bada
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Evolucionà des d’un classicisme acadèmic Portal del Sagrario, a Granada, 1722 façana de la catedral de Màlaga, començada el 1724 fins a un barroc recarregat típicament andalús esglésies de San Isidoro, començada el 1727, i de Las Agustinas, 1746-51, a Antequera És d’aquest darrer estil la sagristia de la cartoixa de Granada 1730-42, obra mestra que li és atribuïda
Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera
Història
Baró de Nules, d’Oliva i de Rebollet, virrei de Sardenya (1421-33), conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als…
Àlvar de Còrdova
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Dominicà, predicador i reformador del seu orde Introduí la pràctica pietosa del via crucis a la península Ibèrica Fou confessor de la reina Caterina, muller d’Enric III, i de Joan II de Castella, els drets del qual defensà sembla que aconsellà a Vicent Ferrer l’elecció de Ferran d’Antequera com a successor del rei Martí El seu culte com a beat fou aprovat el 1741 Festa 19 de febrer