Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
José María Córdoba
Història
Militar
Militar independentista colombià.
El 1819 lluità al costat de Páez i, l’any següent, aconseguí de dominar la regió de Cauca Es destacà la seva intervenció a les batalles de Pichincha 1822 i d’Ayacucho 1824 Bolívar l’anomenà després " héroe de Ayacucho " Posteriorment intentà d’oposar-se a la dictadura instaurada pel mateix Bolívar, i, vençut, fou assassinat
Joan Crisòstom
Cristianisme
Bisbe, pare i doctor de l’Església.
Féu estudis humanístics amb Libani i teològics amb Diodor de Tars, i fou batejat a 25 anys Menà una vida eremítica, uns quants anys, prop d’Antioquia Ordenat de diaca 381 i després de prevere 386 d’Antioquia, començà una activitat pastoral intensa, consagrada sobretot a la predicació la major part de la seva producció data d’aquest període El 398 fou consagrat, a contracor, arquebisbe i patriarca de Constantinoble Amb la seva actitud pastoral i les seves predicacions es guanyà l’enemistat de l’emperadriu Eudòxia i d’alguns bisbes Un sínode, anomenat “de l’alzina”,…
Diodor de Tars
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Tars (378-84).
Defensor de la fe de Nicea, polemitzà amb Julià l’Apòstata Mestre i seguidor de la tradició teològica d’Antioquia, insistí en els aspectes literals i històrics de l’exegesi La major part dels seus escrits foren destruïts pels arians i pel sínode de Constantinoble 499, que hi veié un precedent del nestorianisme
Miquel I
Història
Patriarca jacobita d’Antioquia.
Escriví una Crònica , segons el mètode d’Eusebi de Cesarea, que arriba fins als anys 1194-95, d’un gran valor per a l’estudi de la història de l’Església siríaca
Bonoso
Història
Cristianisme
Soldat cristià martiritzat a Antioquia.
La llegenda l’ha fet fill de Blanes, vila de la qual és patró juntament amb sant Maximià Venerat com a sant per l’Església Catòlica, la seva festa és celebrada el 21 d’agost
Onies III
Judaisme
Gran sacerdot dels jueus (185-173), fill de Simó II.
Durant el seu pontificat, Seleuc IV Filopàtor de Síria envià el seu ministre Heliodor a Jerusalem per confiscar els béns del Temple El fracàs de la missió és descrit per la Bíblia amb trets llegendaris Acusat per l’inspector del Temple, hagué d’abdicar en el seu germà Jàson, hellenòfil Morí assassinat per Andrònic, governador d’Antioquia
Ademar de Montelh
Cristianisme
Bisbe de Lo Puèi, Velai (1077).
Urbà II el nomenà legat de la Primera Croada la seva actuació fou decisiva en els preparatius Iniciada l’expedició, hagué de sostenir fortes discussions amb els caps militars per tal que el desig de conquesta personal no els fes oblidar l’objectiu final de la presa de Jerusalem Aquestes discussions s’accentuaren a propòsit de la possessió d’Antioquia Ferit a Dalmàcia, morí de la pesta quan encara no era previst l’èxit de l’empresa Li és atribuïda la composició de la Salve Regina
Aeci
Cristianisme
Bisbe arrià.
Consagrat durant el regnat de Julià, fou un hàbil dialèctic Ell i els seus deixebles, anomenats anomeu o aecians , ensenyaven que el Fill és totalment dissímil del Pare una criatura, bé que la més perfecta
Teodor de Mopsuèstia
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Mopsuèstia.
Deixeble de Libani i company de Joan Crisòstom i Diodor de Tars, és un dels més grans representants de l’escola exegètica antioquena, en polèmica contra l’allegorisme alexandrí En la qüestió cristològica es mostrà clarament diofisita, però no explicà satisfactòriament la unitat de persona en Crist Acusat, pòstumament, de nestorianisme per Justinià qüestió dels Tres Capítols i pel concili de Constantinoble 553, no és fàcil de refer-ne la doctrina, per tal com les seves obres teològiques foren cremades Dels seus escrits resten obres exegètiques i unes Homilies catequètiques conservades en…
Ammià Marcel·lí
Historiografia
Literatura
Historiador llatí, de família grega.
Seguí la carrera militar i a través dels càrrecs que ocupà intervingué en les guerres contra els alamans a la Gàllia i contra els perses La seva fama ve d’haver escrit Rerum gestarum , història de Roma des de l’any 96 quan acaba la història de Tàcit fins al 378, dividida en 31 llibres, dels quals només s’han conservat els darrers, del 14 al 31, que van de l’any 353 al 378, és a dir, de l’emperador Constantí a Valent