Resultats de la cerca

Pertanyent a una família de l’elit filipina, el tribunal suprem li revoca el 1938 la condemna per l’assassinat d’un diputat rival del seu pare que havia comès el 1935 Graduat en dret 1939, durant la Segona Guerra Mundial adquirí renom com a combatent aliat dels Estats Units contra els japonesos collaboració que posteriorment hom provà que havia estat escassa o nulla Després de la guerra exercí com a advocat i aconseguí una gran influència pública erigint-se en representant dels veterans Diputat 1949-59 i senador 1959-66 pel Partit Liberal, del qual fou vicepresident 1954-61 Enfrontat al…

El suport al president Benigno Aquino va començar a declinar en un any marcat pel clima preelectoral, amb les eleccions generals del maig del 2016 a l'horitzó Al juny, el vicepresident Jejomar Binay, del partit opositor Aliança Nacionalista Unida, va presentar la seva dimissió com a cap del Consell de Coordinació d'Habitatge i Desenvolupament Urbà i com a assessor en afers laborals dels nacionals filipins a l'estranger Els analistes van veure en el gest un intent de Binay d'atreure l'atenció mediàtica just abans de presentar la seva candidatura a la presidència per a les…

Fill de pare d’origen català Mercedari, fou superior de la casa de Barcelona, provincial d’Aragó i mestre superior de l’orde És autor d’uns comentaris a la Summa de Tomàs d’Aquino

Prevere, rector de la parròquia de Sant Llorenç de la Salanca i predicador, és autor del Sermó panegíric de l’angèlic doctor i sol immortal de la Iglésia sant Tomàs d’Aquino , imprès a Perpinyà el 1686

Jesuïta 1533, fou professor a Coïmbra 1563-67 i a Évora 1568-83 Comentarista de Tomàs d’Aquino, escriví De justitia et jure 1592, però el féu especialment famós el seu tractat Concordia liberi arbitrii cum gratiae donis 1588, el qual provocà la llarga controvèrsia del molinisme

El sobrenom prové del seu sojorn a Cidònia Fou secretari privat de Joan VI Cantacucè Vinculat al Renaixement italià, passà al catolicisme 1364 i propugnà la unió amb Roma Escriví obres dogmàtiques i polèmiques i traduí al grec Agustí, Fulgenci, Anselm i la Summa de Tomàs d’Aquino

Hom coneix poques dades de la seva vida, bé que hi ha qui l’ha situat a la cort d’Innocenci III El seu pensament davidisme el portà a considerar l’ésser com a unitat indivisible i indiferenciada Aquest panteisme fou rebutjat per Albert Magne i Tomàs d’Aquino

Franciscà, fou mestre de teologia a París i arquebisbe d’Ais de Provença Oposat a Tomàs d’Aquino i al mateix mestre de l’orde, Duns Escot, defensà una doctrina considerada com a precursora de la de Guillem d’Occam La seva obra principal són els Commentaria in quatuor libros sententiarum

Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis Sanctiones ecclesiasticae , 1555 i anotà l’exposició de Tomàs d’Aquino sobre el llibre de Job Divi Thomae Aquinatis longe difficillimum historia dilucidaque explicatio , 1557

Estudià a València i a Salamanca i fou professor de filosofia i teologia a València i qualificador del Sant Ofici És autor d’una Suma moral para examen de curas y confesores , que ha tingut diverses edicions, i d’altres obres en llatí sobre teologia i el pensament de Tomàs d’Aquino