Resultats de la cerca
Es mostren 3053 resultats
Arnau Albertí
Cristianisme
Literatura catalana
Teòleg i lul·lista.
Feu estudis a Lleida i a Pavia Entre el 1517 i el 1523 fou nomenat inquisidor de Mallorca, d’on era canonge, i, després 1527, de València, on intervingué en el procés de la mare de Lluís Vives El 1523 impugnà la celebració del concili provincial de València i n’obtingué la dissolució Escriví, entre altres obres, una Repetitio noua siue commentaria rubricae de haereticis 1534, reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull, i un nou Directorium inquisitorium , que restà inèdit, en contra del de Nicolau Eimeric Li són atribuïts també uns comentaris a l’ Ars magna de Llull
,
Arnau Joan
Història del dret
Jurisconsult, graduat possiblement a Bolonya.
El 1348 li fou encarregat l’estudi dels danys ocasionats per la Unió Fou assessor de la cort del governador de València i membre del consell reial des d’abans del 1358 Escriví, entre el 1358 i el 1363, unes Notae sobre els Furs de València, uns comentaris sobre la jurisdicció del jutge eclesiàstic i, en especial, el tractat L’estil de la governació , en català, que fou incorporat a l’edició dels Furs del 1482 i a la de 1547-48
Arnau Descós
Filosofia
Cristianisme
Literatura catalana
Humanista i lul·lista.
Pertanyent a una família illustre, estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Hom el situa a la cort de Joan II, on mantingué una notable correspondència en llatí i en català amb altres humanistes, com ara Bernat Boïl —amic seu al qual introduí en la doctrina lulliana—, Esperandéu Espanyol, regent de la càtedra lulliana de Palma des del 1481, i Jeroni Pau Aquest epistolari constitueix un dels corpus més reeixits quant a erudició clàssica i bíblica Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487…
,
Arnau Daubassa
Literatura
Poeta occità.
Autor d’epigrames reeixits i d’agradables cançons Les seves poesies religioses, però, són menys interessants La primera edició de les seves obres és del 1796
Joan Arnau
Literatura catalana
Cronista.
Clergue, és autor d’un Llibre de censals de la reverent comunitat de preveres de Santa Maria de Coplliure ab altres diferents curiositats 1676, en el qual, a més dels apunts de tipus eclesiàstic, hi ha incloses notes personals sobre l’organització de la vila, la vinguda de Felip V a Perpinyà i la construcció de l’església de Cotlliure, interessants per a conèixer la vida civil rossellonesa fins al principi del s XVIII L’obra fou transcrita per l’historiador Eugeni Cortade a la revista perpinyanenca “CERCA” 1963
Josep Arnau
Cristianisme
Predicador.
Religiós franciscà descalç Fou predicador del rei 1817 Publicà diversos sermons, i un Discurso d’acció de gràcies per la llibertat de Ferran VII en retornar el règim absolutista 1823 escriví també diverses poesies, en català, sobre el mateix tema 1823, que restaren inèdites
Josep Arnau
Metge.
Estudià teologia a la Universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar A Roma féu amistat amb Giorgio Baglivi, la gran figura mèdica de l’escola iatromecànica, el qual li despertà l’interès per aquesta ciència, que estudià de tornada a València Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient A més d’una obra d’interès secundari, Certamen pharmaceutico-galenicum València 1727, n'escriví una altra en dos volums, Opus neotericum medicum , editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort
Joan Arnau
Pintura
Pintor.
Es formà a Barcelona i es perfeccionà a Madrid, on sembla que fou deixeble d’Eugenio Caxés Féu nombroses obres per a esglésies de Barcelona i de Sant Joan de les Abadesses Ripollès en són conservades les que realitzà per a la capella del Misteri d’aquesta població, de tema bíblic i d’estil imperfecte i molt arcaïtzant
Jaume Arnau
Educació
Gramàtica
Mestre de gramàtica.
Jueu convers, era doctor en arts i teologia Ensenyà gramàtica a Llucmajor 1504-05, i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum 1533 i la dedicà a Nicolau de Montanyans Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita
el comte Arnau
Portada d’El comte Arnau, de Josep Maria de Sagarra
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Personatge que constitueix el nucli del mite folklòric i literari més important de Catalunya del Romanticisme ençà.
N’és l’element essencial una cançó popular probablement nascuda a la fi del segle XVI, al Ripollès Al llarg d’un diàleg tètric entre l’esperit fantasmagòric d’Arnau i la seva esposa vídua, de tempo lent, solemne i repetitiu, es manifesta la condemnació del comte arran de les seves maldats En les versions més llargues es fa referència a la hisenda, la família i les relacions socials Romeu 1947 interpretà la llegenda com una expressió del sentiment collectiu de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, ha trencat el pacte amb ells i ho ha de…
,