Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Sheffield i es doctorà amb una tesi sobre Thomas Weelkes i el madrigal anglès Ensenyà en diverses universitats fins que el 1975 fou nomenat Heather Professor de la Universitat d’Oxford Des del 1976 fins al 1980 formà part del consell editorial de la revista "Music and Letters" i entre el 1979 i el 1983 fou el president de la Royal Musical Association Musicòleg d’amplíssims interessos, fou una autoritat mundialment reconeguda en el camp de la música italiana del Renaixement i el primer Barroc

Considerat, juntament amb Bobby Jones, Jack Nicklaus, Severiano Ballesteros i Tiger Woods, un dels millors golfistes de la història, guanyà quatre cops el Masters 1958, 1960, 1962 i 1964, dos cops el British Open 1961, 1962 i l’US Open el 1960, a més de molts altres torneigs

Membre de l’esquerra hegeliana l’òrgan de la qual, el Hallesches Jahrbuch —després Deutsches Jahrbuch —, fundà el 1838, a París conegué H Heine i K Marx, amb el qual publicà el primer i únic número del Deutsch-Französisches Jahrbuch 1844 i a Londres collaborà, el 1849, amb A A Ledru-Rollin, en la formació del Comitè Democràtic Europeu des del 1866 seguí Bismarck Antiidealista, criticà l’especulació romàntica i metafísica i publicà, entre altres obres, Die Platonische Ästhetik 1832, Neue Vorschule der Ästhetik ‘Nova escola preparatòria de l’estètica’, 1837 i Geschichte unserer Zeit ‘Història…

Professor a Lovaina, es convertí al calvinisme i es traslladà a la Universitat de Leiden Enfront del dualisme proposat per Descartes, fou un dels principals representants de l’ ocasionalisme La seva Ethica fou publicada pòstumament 1675

Professor a Yale, es dedicà de primer a l’estudi dels infants deficients, però més tard centrà el seu estudi en el desenvolupament dels infants normals Entre les seves obres, cal destacar la trilogia Infant and Child in the Culture of Today ‘Els nens en l’educació d’avui’, 1943, The Child from Five to Ten ‘Els nens des de cinc anys fins a deu’, 1946 i Youth, the Years from Ten to Sixteen ‘Joventut, des de deu anys fins a setze’, 1956

Professor a Leipzig, a Viena 1947 i a Aquisgrà 1962, descriví l’home com a ésser instintivament incert, relacionat necessàriament amb la realització de principis espirituals i de creacions culturals Escriví Der Mensch Seine Natur und seine Stellung in der Welt ‘L’home, la seva natura i la seva posició en el món’, 1940 i Sozialpsychologische Probleme in der industriellen Gesellschaft ‘Problemes sociopsicològics en la societat industrial’, 1949

Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època Escriví The Social History of Art 1951 traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966, Philosophie der Kunstgeschichte ‘Filosofia de la història de l’art’, 1957 i Der Manierismus 1964 L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst ‘Sociologia de l’art’, que ell considerà…

A partir del 1827 fou director de l’escola de Rugby Warwickshire El seu ideal era la formació del "Christian gentleman" subordinà l’educació intellectual a l’educació moral i religiosa, accentuà la formació del caràcter i la personalitat de l’infant i introduí els estudis humanistes, socials i polítics moderns reformà també l’educació física Influí en l’evolució de les public-school angleses en introduir el sistema de boarding-house , o de grups d’alumnes residents en cases separades, sota la direcció dels professors amb llurs famílies

Estudià teologia a Wittenberg 1685-89 Publicà Die erste Liebe 1696, que li valgué d’ésser cridat a la càtedra d’Història de l’Església a Giessen La seva obra principal és Unpartheyischen Kirchen-und Ketzerhistorie Frankfurt 1699, estudi sobre els elements veritablement cristians existents a les sectes, als místics i als teòlegs Traduí obres de Miguel de Molinos i de Jeanne-Marie Guyon du Chesnoy

Es distingí a la guerra de la independència dels EUA 1775-83 Participà en el setge de Quebec 1775, en les batalles de Ridyefield i de Saratoga 1777 Fou nomenat comandant de Filadèlfia 1778-79 i, poc temps després, de l’arsenal de West Point, que reté als britànics 1780 En desertar, fugí a Gran Bretanya 1781